Quan és el moment?

Igual com cada nen/a aprèn a caminar o a menjar en el seu moment, també el moment de controlar els esfínters és diferent en cada infant. Generalment, en algun moment entre els 2 i els 4 anys. Controlar un esfínter no és una cosa que s’aprengui, sinó una capacitat que s’adquireix quan es té un cert grau de maduresa neurològica. Tan normal és el que ho controla als 18 mesos com el que ho fa a 3 anys. El que sí que s’aprèn és “l’entrenament” per fer les necessitats a l’orinal o al vàter, però no té cap sentit començar l’entrenament si no s’ha adquirit la maduresa necessària. És com voler fer caminar un nen que encara no s’aguanta dret.

Per saber si el nostre infant està preparat, podem fixar-nos en diversos punts (que no necessàriament s’han de complir tots):

• Es retira a algun lloc quan ha de fer caca o pipí?
• Avisa o fa algun tipus de senyal quan està a punt de fer caca o pipí?
• Ens avisa quan es nota el bolquer mullat?
• És capaç de seguir ordres simples?
• És capaç d’expressar les seves necessitats de manera verbal o no verbal (gestos)?
• Es manté amb el bolquer sec més estona que abans?

Si comença a mostrar algun d’aquests senyals, pot ser el moment per començar l’entrenament.

Com començar?

Uns dies abans del dia que hem decidit deixar el bolquer, podem anar preparant el terreny. És important parlar amb l’Escola Bressol i marcar les mateixes pautes, perquè l’infant vegi que tant a l’escola com a casa es fan servir les mateixes instruccions. Hem de comprar un orinal, deixar-lo al bany i aprofitar els moments apropiats per anar-lo fent servir: quan els pares aneu al bany, o bé asseure’l uns minuts just abans de banyar-lo o d’anar a dormir…etc.

Sobretot és molt molt important no forçar la situació. Que vol seure 10 minuts mentre mirem un conte? Fantàstic. Que només vol seure 10 segons? Fantàstic també. Que surt un pipí? Super-fantàstic. Que s’asseu i no surt mai res? També bé!

L’objectiu d’aquesta fase només és: això és un orinal i serveix per fer pipí i caca.

Ens pot ser d’ajuda comprar un conte relacionat amb el tema i anar-lo fullejant per anar captant com funciona la cosa.

Quan portem uns dies fent això i el nen/a ja hagi entès el procediment, és el moment de deixar el bolquer. Escollir un dia que:

1. No tinguem res important a fer,  ni aquest dia ni si pot ser els següents. (Exemple: no triar el dia que ve  tota la família a dinar, o el dia abans del casament de la teva germana)
2. Pugui estar amb una mateixa persona tot el dia (Exemple: no triar el dia que hem d’anar a treballar a la tarda i s’ha de quedar amb els avis)
3. Estiguem motivats i plens de paciència
4. El nen/a estigui en les millors condicions possibles (no estigui malalt, ni hagi passat mala nit…etc)

El dia que veiem que l’infant està preparat…

Aquest dia, de bon matí, li expliquem amb paraules que pugui entendre que ja és gran i que farà servir una peça de roba nova: els calçotets o calcetes! És bo fer-ho en positiu, no amb frases com: “ja no ets un bebè i ja no pots portar més bolquers”. Sinó: “com que ja ets gran, ara portaràs calçotets!”

En resum, després de tota aquesta motivació, ve el moment de la veritat: el moment en què, ja sense bolquer, l’anem posant a l’orinal a veure si surt alguna cosa (al principi cada 10-15 minuts). Quan finalment surti una mica de pipí a l’orinal (de pura casualitat!) ho celebrarem amb entusiasme! Quan s’escapi el pipí a les calcetes o als calçotets, sense renyar, direm alguna cosa com: “mira,  s’ha escapat el pipí, el pròxim cop que en tinguis, m’ho dius i t’acompanyo a l’orinal”. No esperem que ho entengui a la primera!