Pel gener tanca la porta i encén el braser
Un refrany transparent i clar. Si el gener és un mes fred, ens hem d’arraulir a la vora del foc i tenir la porta ben tancada. És un dels refranys més coneguts referits al gener i ha estat sempre ben viu a tot el país. En trobem variants com ara En gener tin encès el braser. Com que abans, a pagès, era un mes de poca activitat, se’n va escampar una altra versió: Pel gener encén el braser i ajeu-te al paller.
La neu de gener s’assenta com un cavaller
La neu del gener, a causa del fred, sol trigar molt a fondre’s, i en aquest refrany es compara amb la fermesa atribuïda als cavallers. En molts llocs, no diuen s’assenta (‘s’estableix, es posa’), sinó s’asseu, pensant més en el cavaller que no en la neu. I en alguns altres s’hi afegeix una segona part: Al febrer, fuig com un ca llebrer, és a dir, es desfà molt de pressa. És un refrany que trobem emprat a Catalunya i a Mallorca.
Aigua de gener omple bótes i graner
Un refrany que trobem documentat de cap a cap del país, i que ens diu que la pluja de l’hivern és molt important perquè la terra tingui saó, cosa que afavorirà una bona collita, tant al camp com a la vinya. Hi ha un parell de variants interessants. La primera és amb un afegit: Aigua de gener omple bótes i graner i la pica de l’oli també, de manera que les oliveres també en surten beneficiades. La segona fa L’aigua de gener omple el graner i prenya l’oliver, amb un significat idèntic a l’anterior. De fet, a la major part d’indrets es diu “emprenya l’oliver”, però aquest emprenyar no vol pas dir ‘fer la guitza’, sinó que és un sinònim de prenyar.
Peix de gener, carn de corder
Una dita reportada pel folclorista Joan Amades, de quan es considerava que el peix pescat el mes de gener tenia una qualitat excel·lent, comparable amb la carn de xai. Hi ha alguna variant més concreta, més específica: La rajada pel gener, millor que carn de corder.
Pollastre de gener, cada ploma val un diner
Un refrany que era molt conegut per tots els Països Catalans, també molt vinculat a la vida de pagès. Hi ha una interpretació que el lliga a la gastronomia: com que el pollastre era menja pròpia de Nadal, passat festes escassejava i s’encaria. Però la interpretació correcta sembla que és una altra: el fred del mes de gener castigava moltes llocades de pollets, de manera que se’n morien molts i cada un que se salvava era un petit tresor.
Pel gener floreix l’ametller
La florida de l’ametller s’escau, generalment, entre el gener i el febrer. Per això, la principal variant d’aquest refrany és Pel febrer floreix l’ametller. Però, deixant de banda aquest detall d’adaptació, de variants en trobem moltes més. Com també refranys semblants –que ja no podem anomenar variants–, com ara Si vols conèixer el gener, mira l’ametller. O bé dites que hi relacionen la meteorologia: Les gelades de gener fan florir l’ametller.
Sant Antoni del porquet, de gener és el disset
Sant Antoni és el sant més popular del mes de gener. És considerat el protector de les bèsties i les feines del camp, i per això la festa en honor seu és la més important de l’hivern. Es commemora amb actes a tot el país, amb característiques diferents segons el lloc: la Santantonada, els Tres Tombs, la festa de les Barbes Blanques… El refrany és, simplement, un recordatori de la data. Té variants com ara Sant Antoni de gener, compta bé que disset té i Sant Antoni del porquet, sempre s’escau en disset.
Si el mussol canta al gener, un altre hivern ve
Alguns refranyers coincideixen a dir que el mussol canta quan el fred comença, i ho consideren un senyal infal·lible. De tota manera, hi ha qui és més escèptic, com el recol·lector de refranys Jaume Alzamora Bisbal, que explica aquesta dita amb un evident sentit de l’humor: “És una fàcil deducció. El gran historiador artanenc mossèn Llorenç Lliteres em deia, sempre en to humorístic, una cosa pareguda i és que ‘quan un gall canta en divendres, l’endemà és dissabte’.”
Si pel gener la gavina va per l’horta, fes foc i tanca la porta
Segons les creences populars, un altre indicador animal dels canvis atmosfèrics és la gavina, que diuen que si vola sobre l’horta assenyala fred. És un refrany recollit a l’Horta de València, a la Ribera, a la Marina, a la Safor, a l’Alcoià, al Baix Maestrat, al Montsià, a les Garrigues… Entre les variants més conegudes hi ha aquesta: Quan la merita va per l’horta, entra la llenya, fes foc i tanca la porta. La merita o fredeluga (o cogullada marina…) és un ocell comú a les planes agrícoles de tot el país.
