Que trist i despullat que és ara mateix l’ hort de l’ escola…! amb el fred intens i les ventades d’ aquests últims dies sembla més buit i adormit que mai; només el cant del gall matiner i la cridòria dels infants a l’ hora del pati trenquen el silenci de les llargues nits de tardor. Aquesta tarda de dimarts, Petres i Martingales hi hem anat amb molta il·lusió a plantar els plançons d´enciams que teniem preparats, ha estat talment com despertar la terra adormida de l’ hort , marcar els solcs i calçar amb tota la il·lusió del món aquests enciams que creixeran feliços en la terra negra de nutrients que els hem preparat…
i passarà la tardor, i l’ hivern i així que arribi la primavera els veurem créixer amb afany fins que els poguem collir per fer una plata d’ enciam ben amanida, ben amanida, ben amanida amb oli i sal…
