Que trist i despullat que és ara mateix  l’ hort de l’ escola…! amb el fred intens i les ventades d’ aquests últims dies  sembla més buit i adormit que mai; només el cant del gall  matiner i la cridòria dels infants a l’ hora del pati  trenquen el  silenci de les llargues nits de tardor. Aquesta tarda de dimarts,  Petres i Martingales hi hem anat amb molta il·lusió a plantar els plançons d´enciams que teniem preparats, ha estat talment com despertar la terra adormida de l’ hort , marcar els solcs i calçar amb tota la il·lusió del món aquests enciams que creixeran feliços en la terra negra de nutrients que els hem preparat…

i passarà la tardor, i l’ hivern i així que arribi la primavera  els veurem créixer amb afany fins que els poguem collir per fer una plata d’ enciam ben  amanida, ben amanida, ben amanida amb oli i sal…