Això era i no era …uns Rufus encuriosits i atrapats pel mite d´Ícar, el primer humà que va voler emular el vol de les aus, en una petita illa grega que avui porta el seu nom, la illa d’ Icària, i en uns temps remots, quan els déus i herois eren amos i senyors del mont Olimp…. En voler fugir d’ una torre on els va fer captius el rei Minos de Creta, l’ Ícar i el seu pare es van fer unes ales amb plomes d’ ocells i cera d’ abella….-eren altres temps!- i conscient de la magnitud de l’ aventura, el pare va advertir seriosament el seu fill Ícar del perill d’ enlairar-se ben amunt cap al sol, que podria desfer les precàries ales de cera, i, tammateix de no volar molt baix, no fos cas que la humitat del mar pugués malmetre l’ invent……i ja sabem el final, un Ícar enjogassat es va enlairar cel amunt, creient-se poderós i intrèpid, el sol li va jugar una mala passada i va caure fatalment a la mediterrània…..! Més enllà del mite i de la ciència, els Rufus han verificat que, certament, els efectes d’ una font de calor sobre les ceres poden ser devastadors………però mireu quin rastre de regalims de colors tant vius!!
