Tot va començar el dia que vam saber d’ un nen que es deia Picasso, que de ben petit dibuixava coloms a la sorra de la platja -més o menys com nosaltres- i en savia tant i tant que va anar a París amb les butxaques buides i la gana feta, així que tot ho pintava amb els colors de la tristesa- com nosaltres i el monstre de colors- i allí va conèixer l’ Olga, la ballarina més bonica del circ rus i es van enamorar i les penes es van tornar rialles i ja eren del color de la vida -com nosaltres quan estem inflats d’ alegria!-…i va fer bons amics, i va anar creant i experimentant i es va inventar el cubisme i la gent es quedava ben parada amb el seu art….i ell s’ ho passava rebé! -com nosaltres quan fem plàstica….!
