Aquest és el títol d’un dels tres llibres que ha escrit la Nadia Ghulam una noia afganesa que actualment viu amb una família de Badalona que la va acollir fa uns anys. El 6 d’abril la Nadia va venir a l’escola a explicar als i les alumnes de 5è i 6è l’experiència de la seva vida. La seva infantesa era feliç, vivia amb la seva família a Kabul fins que als vuit anys va patir greus ferides a causa d’una bomba que va caure a casa seva. Va passar dos anys a l’hospital i quan en va sortir, el règim talibà s’havia instaurat a l’Afganistan, el seu pare estava malalt i el seu germà havia mort. Davant aquella terrible situació va prendre una decisió radical, algú havia de mantenir la família. Es va vestir de noi i, durant deu anys, es va fer passar per home per poder portar un sou a casa, ja que el nou govern havia prohibit que les dones treballessin fora de casa i rebessin un sou.
Gràcies a una ONG va venir a Barcelona a rebre tractament mèdic i una família la va acollir per sis mesos però ja porta 10 anys amb ells.
Ens van sorprendre molt les anècdotes que ens va explicar, la seva relació amb els contes que la seva mare li explicava i sobre tot el seu testimoni d’esperança,la seva alegria i que malgrat tot es considera una persona feliç. El seu testimoni no ens va deixar indiferents. Us recomanem que si teniu l’oportunitat, compreu els seus llibres.
Nens i nenes de 5è i 6è
