Llegir i explicar històries a l’estona del llit…  (Roser Ros)

Nens i nenes coneixen prou bé els beneficis d’aquesta mena de pràctica i mantenen una lluita aferrissada per convèncer pares i mares que el millor comiat, abans que la son els rebi entre els seus braços, és en companyia d’un fragment de literatura cantada, explicada o llegida. I és que compartir melodies, contes i lectures és una de les millors portes d’entrada a la literatura i una forma privilegiada de relació entre petits i grans.

Perquè els infants, encara que no ho sàpiguen dir, si que intueixen que la pràctica nocturna de compartir aquestes dues menes de literatures- l’oral i l’escrita-constitueix, entre d’altres valors, un immens suport per voler llegir, ja que, des de ben menuts saben (si ho han pogut tastar) que la paraula llegida i compartida és gairabé com un talismà gràcies al qual es podran sentir membres d’una comunitat, assegurant-se així estar connectats amb la memòria col·lectiva.

I val a dir  que la lluita no ha estat en va: una bona colla d’adults ja s’ha convençut de les bondats d’aquesta manera de fer, i dia rere dia tracten d’incorporar la pràctica de la narració o la lectura compartida amb els seus fills.

… Què hi passa?

que hom hi reconeix, identifica, i recrea amb la imaginació. Vet aquí els tres principals estadis per on passa la recepció d’una narració. En primer lloc, es produeix el reconeixement del sent, es descodifica, s’interioritza allò escoltat. Posteriorment, hom s’identifica amb allò que succeeix i, al mateix temps, es produeix a descobrir que això que és una vivència personal és susceptible de ser compartit amb d’altres individus -de dins i fora del relat-, socialitzant el fet d’identificar-se i, per tant, possibilitant sentir-se membre d’un grup. Finalment, es recrea el missatge rebut mitjançant la imaginació. I no cal insistir en el fet que, quan el conte és explicat o llegit per un adult, s’estableix una intensa relació entre aquest i el receptor.

Si bé es cert, que quan els fills són petitis, es practica sovint el ritual nocturn de rebre la son amb un conte, també ho és que, a mesura a l’adolescència, a la nit, nois i noies prefereixen prescindir de la presència de l’adult…

Gustavo Martín Garzo  va dir:” A llegir se n’aprèn a les orelles”. I amb el ulls!, hauríem d’afegir.

I per si algú encara no se n’hagués  convençut, aquí van tres llibres àlbum que fan de bon compartir entre llençols:

 

Un llop inquietant… Quines intencions té el salvatge animal?

  Històries breus i tendres ideals per fer venir la son i adormir-se amb el llibre sota el coixí.

Un llibre amb poca lletra, amb molt bones il·lustracions que vehiculen una història  una mica intrigant… amb final feliç!.