Aquest mes, des del Servei de Formació Agroalimentària, unitat del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació que s’encarrega de gestionar la Xarxa d’Escoles Agràries de Catalunya, entrevistem a l’Olga Samper, docent de l’Escola Agrària del Pallars.

El seu vincle amb l’Escola Agrària del Pallars es remunta a molts anys enrere, quan amb només 17 anys encara no tenia clar cap a on encaminar el seu futur professional. El seu primer contacte va ser com a alumna d’un curs de Formació Contínua, una experiència que va acabar marcant el seu camí. De fet, arran d’aquell curs va decidir orientar-se cap a l’enginyeria tècnica agrícola, estudis que posteriorment va cursar a l’ETSEA de Lleida.

Durant l’etapa universitària, compaginava els estudis amb classes de reforç de diverses matèries i nivells, una activitat que li va permetre descobrir una vocació que va acabar sent clau en la seva trajectòria: la docència.

Després d’uns anys de voltar una mica pel món, tant físic com laboral, va tornar al seu estimat Pallars, i va ser aleshores quan va sorgir aquesta oportunitat a l’Escola Agrària. “Va ser gairebé casualitat, però també un encaix total”, recorda. Inicialment, va començar a col·laborar amb el centre com a professional externa, compaginant aquesta tasca amb altres feines vinculades principalment a la docència. Aquesta etapa li va permetre consolidar la seva experiència fins que, l’any 2014, va accedir a una plaça a temps complet i va passar a formar part de l’equip de manera estable. Des d’aleshores, la seva trajectòria ha estat estretament lligada a l’Escola.

• Quines són les teves funcions actuals com a docent de l’escola?

Avui dia estic exercint el càrrec de Cap de programes, que m’ocupa bona part de la meva jornada. No obstant, no he hagut de deixar de fer feines que em motiven i enorgulleixen molt, com són fer classe, coordinar formació contínua i, molt especialment, ser tutora de joves que demanen l’Ajut de nova incorporació.

• Com definiries les Escoles Agràries en una sola paraula o en una frase breu?

M’agradaria molt que hom les veiguès com a referent en formació agrària, sinònim de qualitat, innovació, i dedicació al sector. Hauríem de ser un espai de confiança, on acudir en la recerca de suport, consell o ajuda… En una paraula: CASA

• Si parlem d’èxit en les Escoles Agràries, de què creus que estaríem parlant?

Per mi, la clau de l’èxit de les Escoles Agràries és tractar als alumnes com el que són, persones.

Cal dir- sota la meva humil opinió- que aquest èxit es deu, en grandíssima mesura, a la gran vàlua del personal que hi treballem: implicats, motivats, sempre buscant la millor manera de donar resposta a les necessitats formatives del nostre alumnat…

I tot i que ara, que els treballadors no estem passant pel millor moment pel que fa a l’estabilitat i condicions laborals, no defallim en la nostra actitud i voluntat. Aparquem el malestar a l’entrar a classe, i continuem batallant per visibilitzar la importància d’estar ben format i informat, en la societat en general, i en el sector agroalimentari en particular.

• Ens agrada poder conèixer de forma més propera i personal als professionals que formeu part de les Escoles Agràries. On et podem trobar fora de l’horari laboral? Quines són les teves aficions?

Els darrers anys m’he tornat bastant molt sedentària, així que, probablement, em trobareu a casa tapadeta al sofà, llegint o mirant Netflix… Sort n’hi ha, però, que he descobert el món casteller, de la mà dels Malfargats del Pallars, i dimecres i divendres em trobareu assajant amb ells. I si el cap de setmana hi ha Diada, doncs allà on toqui que anem!

També, de tant en tant, vaig a pescar al riu (sense mort, eh?!), o a buscar bolets… Són activitats que faig en família. Cada cop soc més conscient que són un veritable tresor que no voldria perdre.

• I si mirem el rebost de casa teva, quin producte de proximitat o quin producte de les Escoles Agràries no hi pot faltar mai?

Ja deveu saber com en són de bons els embotits i formatges pallaresos… girella, xolís (xuriç a ca meua, li’n diem), pa de fetge, secallona, tupí … Seria ben fata si no aprofités a comprar-ne, tenint-los tant a prop!

A les Escoles agràries fan molt bons vins (i vermut, que em xifla!), com també olis… Però com que al Pallars també n’hi fan de molt bons, tant de vins com d’olis, n’he de compaginar la procedència, a l’hora d’incorporar-los al meu rebost.

• Acabem amb una recomanació. Quina cançó o llibre ens aconselles per passar una bona estona?

Buf, que difícil triar… si n’he d’escollir només un, em quedo amb el que m’ha marcat més:

No seria la que soc si no hagués llegit Germinal, d’Émile Zola, com tampoc ho seria sense haver escoltat 1.050 vegades (tirant baix) La Ley Innata, d’Extremoduro.

• Si vols afegir alguna cosa més que no haguem parlat a les preguntes anteriors, no dubtis a fer-ho a continuació.

En el moment crític en el qual estem, apel·lo a qui em llegeixi a què no deixi mai de lluitar pels seus ideals i contra les injustícies. Potxons!