Aquest mes, des del Servei de Formació Agrària, unitat del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que s’encarrega de gestionar la xarxa d’Escoles Agràries de Catalunya, entrevistem a Josep Maria Cucurull, administratiu de l’Escola Agrària de Tàrrega.
Va aprovar les oposicions d’administratiu el 1985 i va entrar a formar part de la Sots Direcció que es va crear en aquell moment al DARP i que tenia la tasca d’endegar el Projecte de les Empreses Familiars Agràries (EFA), que posteriorment van passar a anomenar-se Empreses Agràries Prioritàries. Va començar als Serveis Centrals del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a Barcelona, al costat del despatx del Sr. Josep Valls Sarro, que ja era el cap del Servei de Formació Agrària. El Sr. Sardà (epd) li va proposar canviar Barcelona per Tàrrega fent un canvi amb l’administratiu que hi havia en aquell moment a l’ECA de Tàrrega. I així va recalar a aquesta escola el 3 de febrer de 1986. Tret d’un petit període que va estar a l’Institut Català de Salut (ICS) a Lleida.
Actualment, les seves funcions a l’escola són de caràcter administratiu. Durant molt temps ha fet feines de tota classe, però els darrers anys, en augmentar tant el volum de feina van repartir les tasques a fer. Finalment ha quedat com el comptable de l’escola i administratiu responsable de tots els temes de gestió, i cada cop dedica menys temps a la part acadèmica de l’escola.
‘Amb tot, l’important no és el que fas, el que cal és fer-ho bé, i amb el suport i ajut, si és menester, de les persones que formem l’equip de l’escola. Igual que cal donar un cop de mà a tothom que la necessiti. Així és com actuem a l’escola i especialment a l’administració de l’escola.’
- Què és el que més t’agrada de la teva feina?
Jo mai vaig pensar que la meva feina seria estar tancat en un despatx. A mi m’agrada l’aire lliure i actuar autònomament, no m’agrada manar ni m’agrada que em manin (que em lliguin massa curt).
Quan vaig arribar a l’escola vaig decidir acceptar el meu rol i fer-lo el més distret i atraient possible. Puc dir que he gaudit de la meva feina, que he tingut caps que m’han deixat volar i treballar a la meva manera, tot seguint les seves directrius, és clar. No canviaria la meva feina per res, només per la meva jubilació quan arribi, estic a gust i no tinc pressa per marxar.
Això ha estat possible gràcies a la bona entesa en general de les persones que formem aquest equip. En tot col·lectiu hi ha bons moments, altres no tan bons, lligams especials, i algun enfrontament, però si volem viure feliços i gaudir d’una part important de la nostra vida, hem de fer els possibles per recordar els moments que ens omplen i buidar la nostra ment de records dolents. Aquesta és la meva filosofia i l’he intentat seguir en totes les pautes de la meva vida.
- Com definiries les Escoles Agràries en una sola paraula o en una frase breu?
Necessàries i molt rellevants en el sector per formar i difondre. A més són un punt de trobada.
- Si parlem d’èxit en les Escoles Agràries, de què creus que estaríem parlant?
L’èxit en una escola es mesura per la importància i el pes de la formació que han assumit les persones que l’han gaudit, així com la companyonia i l’ambient familiar que es generen en les escoles petites com les nostres. Formem pagesos/es, però per damunt de tot persones, i estic segur que els resultats són molt positius.
- Explica’ns una anècdota que hagis viscut a l’escola que pugui servir de consell per a la resta de professionals de les Escoles Agràries.
Ara que treballem bàsicament amb persones adultes (majors d’edat) i del sector agropecuari, cal ser curosos en el que els expliquem. Ara més que mai ens hem d’esforçar a estar al dia, perquè venen a formar-se persones amb molta experiència i algunes amb carreres universitàries. Altrament ens podem trobar algun cop fora lloc.
Personalment, crec que s’hauria de tenir un estudi més acurat de les persones que assisteixen a un curs, i prèviament analitzar si els continguts són idonis.
- On et podem trobar fora de l’horari laboral? Quines són les teves aficions?
He dedicat molt del meu temps lliure a ajudar a conrear la terra de la meva família. Un temps amb el pare i un temps amb el meu germà. La feina de pagès és la que més m’omple de tot el que he fet dins el món laboral, ho he viscut de molt petit i ha arrelat dins meu.
També he dedicat molt temps a ajudar la Ramona Solé, la meva esposa, en el petit taller que a dia d’avui encara tenim. Aquesta tasca s’emporta un grapat d’hores del meu temps lliure.
Però quan realment estic gaudint del temps de lleure, estic jugant al Pitch and Putt a Bellpuig amb els meus companys i els meus fills especialment, jugant al golf en qualsevol camp de Catalunya on ens vulguin organitzar un torneig a tots els que formem el col·lectiu de Golf Manresa, fent la botifarra amb la colla botifarrera de Tàrrega o de Bellpuig, gaudint de gairebé tots els esports que facin per la televisió, escoltant música mentre llegeixo el llibre de torn…
- Quin producte de proximitat o quin producte de les Escoles Agràries no pot faltar mai al rebost de casa teva?
Tota la vida he menjat els productes de l’hort i del corral de casa i, intento continuar menjant productes frescos de tota mena del meu voltant. M’agrada tot, jo diria que massa, però per damunt de tot soc molt amant de la fruita i la verdura.
La fruita que més m’agrada, quan tenim la sort de trobar-la al punt i de qualitat, és el préssec de tardor, i alhora, també la cirera, el raïm i el plàtan.
La verdura m’agrada tota i no sabria quina triar, però si que puc dir que sempre m’agrada trobar damunt la taula una bona escalivada per acompanyar qualsevol plat. M’és molt difícil cuinar (una de les meves aficions) sense emprar la ceba, l’all i el tomàquet, són tres ingredients que gairebé mai poden faltar.
De les escoles el que més he comprat i sempre en tinc a casa són els vins de l’EA Gandesa i l’EA Espiells.
- Quina cançó o llibre ens recomanes per passar una bona estona?
M’agrada molt escoltar música, sigui de fons a la feina, sigui amb la pau i solitud dels moments íntims que cal tenir, sigui conduint, o simplement escoltant-la. M’agraden molts tipus de música i de conjunts, però si hagués d’escollir un tipus de música escolliria el jazz negre (el que va néixer i créixer a Orleans) i els càntics espirituals negres. Aquest tipus de música és extraordinària, traspua sentiment, veritat. Amb això també s’hi assembla el flamenc.
Whitney Houston, una gran veu. Bruce Springsteen, pura força damunt l’escenari. Pink Floyd, el millor conjunt de la història; inoblidable el concert que van donar a l’antic camp de l’Espanyol els anys 90, sens dubte el millor que he vist mai. i per damunt de tot, perquè compleix amb tots els requisits, la gran, l’extraordinària Tina Turner. Quin plaer escoltar-la!.
Veig que m’allargo. Per això seré més breu pel que fa a la lectura. He llegit de tot. M’agraden les novel·les, els llibres d’història… Però actualment gaudeixo de la lectura amb la col·lecció de novel·la negra que tinc a casa. Dos exemples meravellosos: el noruec Jo Nesbo i les seves obres Petirrojo i El rendentor; i l’islandès Arnaldur Indridason i la seva obra Las Marismas.