Arriba el dimarts i ja estem tots emocionats per anar a descobrir la següent plaça o parc.
Allà ens espera en Gabi, l’avi de la Mariona.
En Gabi és conegut per haver portat el petit trenet del parc de l’Estació durant molts anys, és una cara coneguda del poble, però a més a més és una de les persones que ha estat més implicada amb tota la temàtica dels trens a Castell d’Aro. Per exemple, fa anys van fer venir la locomotora, que hi ha ara exposada, des de la província de Barcelona i com van poder i saber la van anar restaurant. Ell i els seus companys d’enguany han tingut cura del parc i de l’estació, que amb molta il·lusió ens ha ensenyat i on actualment encara s’hi pot entrar els diumenges.
Quan vèiem a en Gabi conduint de nou el trenet descobríem cara d’emoció de fer allò que tants cops havia fet, com un “nen amb sabates noves”!
Quan li hem preguntat a què jugava de petit ha fet un comentari semblant al que altres avis ens havien fet, i és que els jocs d’abans i d’ara són diferents i no només marquen la diferència les tecnologies sinó allò que la família et deixava o no fer en aquell moment. Ara no es deixa anar als infants sols pel carrer perquè els carrers amb tants vehicles no són tan segurs però abans només passava algun cavall o carro de tant en tant i això permetia que els infants en fossin els amos. Aleshores, tot i que sí que és cert que jugaven a jocs com les “caniques” o a pilota també es jugava a d’altres coses com enfilar-se als arbres o llençar-se amb una fusta per les escales tot lliscant! Eren jocs que cap avi ha volgut explicar als infants conscients del salt generacional que els separa, però que ens ha obert una porta a un joc molt més lliure en el que ells i elles se sentien molt més segurs i connectats amb l’entorn i amb els altres.
A part de parlar del trenet i dels jocs també hem parlat del parc que es diu “de l’estació” perquè hi ha l’antiga estació de trens on parava el tren just al costat. L’andana que es conserva és la que hi havia i el senyor de la fotografia tocava la campana per avisar quan s’havia de pujar perquè el tren marxava. Es veu que a la pujada de LLagostera anava tan a poc a poc que la gent podia baixar i caminar-hi al costat! Un cop passat LLagostera s’havia de repostar per seguir cremant carbó i que el tren funcionés. L’edifici de l’estació es conserva molt bé i té fotografies molt interessants del tren.
Una de les locomotores del petit trenet és a escala de l’original. Aquesta i d’altres locomotores dormen en una habitació d’un local de la plaça on ho van reparant i on van creant si cal vagons nous. En Gabi també ens ho ha ensenyat.
Si voleu veure l’experiència sencera només cal que cliqueu a sobre la imatge de grup!!!
