Quan recordem el nostre viatge de fi de curs, possiblement la nostàlgia ens convida a parlar-ne amb fruïció. Es tracta, sens dubte, d’una experiència inolvidable i així acostumem a reviure-la.

Però enguany hi conflueixen tants petits detalls (d’aquells que sovint marquen les grans diferències) que resulta molt complicat expressar només amb paraules tot allò que hem arribat a viure entre el 9 i el l’11 de juny.

El tutor que culmina l’etapa d’aquest meravellós grup ha gaudit del privilegi de compartir el viatge amb la Mestra que va iniciar la seva escolaritat amb els tres primers meravellosos anys d’educació infantil.

El fet de poder gaudir de l’assistència de TOT el grup sencer sense excepció també afegeix un altre inqüestionable valor afegit al propòsit de les convivències, en el més ampli sentit de la paraula. La solidaritat inherent als valors intrínsecs de la mainada ha permès tenir cura d’un parell de companys que malgrat estar lesionats van voler compartir l’experiència.

Malgrat la calor, no ens podríem queixar del temps. Vàrem navegar en caic per la Gola de Migjorn, vam gaudir d’una jornada especial a Port Aventura, amb cues però sense pluja. L’experiència de navegar una estoneta en un confortable catamarà per la badia de l’Ametlla de Mar per nedar rodejat de tonyines de vora tres metres de llarg i gairebé 200 quilograms de pes és, com a mínim, diferent. Tastar-la després ja és qüestió de gustos…

Recordem amb un somriure els àpats compartits i les històries explicades molt abans d’abans d’anar a dormir. La festeta improvisada en una piscina exclusivament reservada per al nostre grup, els jocs de nits (amb les pistes de les monitores i monitors i els misteris que nosaltres vam crear després de forma improvisada), desenes d’anècdotes, la discoteca, les “patxangues” de futbol, conèixer gent d’altres escoles…

Però, per damunt de tot això, i molt més enllà de totes les fotos genials que podeu veure, el que mai no volem oblidar és el milió i mig d’emocions i somriures barrejats a parts iguals i la satisfacció com a docents de veure-ho i viure-ho en directe.

 

 

Farners i RuBèN.