Comença la setmana i ho fem direcció al conegut parc de Can Nitus on ens hi espera l’avi Enric, l’avi de l’Abril.
Un cop allà esmorzem i l’Enric ens va explicant un munt de curiositats sobre el parc, on ell per cert hi havia jugat tot i que per aquells temps no era un parc sinó uns camps.
Sabeu per què es diu Can Nitus, quan en realitat és el parc de Pau Casals? Doncs perquè aquell terreny eren els camps de la masia de Can Nitus, on ara hi ha el Toc de Sol. Era l’única casa d’aquesta zona.
Hi havia diferents tipus de conreu, com l’ordi, el blat o els melons, i els nens i nenes a vegades hi anaven a perdre’s pel mig! Entre Can Nitus i els camps hi havia com un “fossar” per on ara hi passen dos petits ponts i l’Enric ens explica que allà un dia hi va caure un cavall!
Si us hi fixeu, en els camps que hi ha vora el parc encara s’hi albira un petit aqüeducte que apropava l’aigua als conreus i just al costat un gran arbre on hi solien plantar els melons a sota!
Quan saps tot això vius el que tens al teu voltant d’una altra manera!
Quan hem acabat d’esmorzar l’Enric comença a dirigir-se als nens i nenes amb una bonica frase “Em fa molta il·lusió estar aquí amb vosaltres!” I quan comença a desgranar la seva infantesa segueix dient “Jo un dia vaig ser un nen com vosaltres i, si Déu vol, segur que vosaltres algun dia també sereu un avi com jo.”
Amb tanta emoció comença l’activitat que ens fa imaginar a un petit Enric, per aquells camps, o pels carrers del poble, jugant a “Caniques”. També ens porta unes petites capses de llumins amb les que també solia jugar, però amb la versió antiga. L’Enric ens explica que abans no hi havia parcs com el de Can Nitus, ple d’atraccions pels infants, en part perquè no era necessari ja que pels carrers no hi passaven ni cotxes ni motos, només cavalls i carros tirats per cavalls o burros. Els carrers eren més segurs i els nens i nenes hi feien vida, es podria dir que lliurement.
El joc de les caniques agrada de seguida als nens i nenes que van provant de jugar-hi amb l’ajuda de l’Enric. Ell ha dibuixat un quadrat i a dins ha col·locat unes quantes “caniques” i després ha dibuixat una línia des d’on s’havia de tirar una altra canica però a dins al quadrat intentant moure’n alguna i fer-la sortir. Si la feien sortir es quedaven la que havien mogut. Els nens i nenes s’ho han passat molt bé intentant-ho!
Un cop acabada l’activitat ens hem fet una foto tots junts i hem jugat una estona al parc gaudint de bon temps!
PODEU CLICAR A LA FOTO PER VEURE L’ÀLBUM SENCER.
