Quan era petita anava a Banyoles i l’Estany encara em semblava més gran. Els ànecs, els nenúfars, les casetes de bany, les barques…. i la llegenda del monstre! Simplement un lloc preciós.

A vegades pensem que els infants si no tenen una tablet a davant o uns inflables s’avorriran però oblidem donar-los, regalar-los, moments de bellesa, de sensacions, de colors i d’olors, moments lluny de les pantalles que alimentin les seves ganes de connectar-se amb la natura. Si nosaltres, els adults, no ho tenim present, cada vegada serà més difícil fer aquesta connexió quan tot ho tens amb un clic al sofà de casa.

A més a més, tornant  l’avorriment, des d’aquest és quan diuen que comencen a sorgir les idees. Si tens al cap ocupat o dirigit per alguna cosa costa més crear o imaginar, però quan t’avorreixes sovint és quan les idees arriben! Després de dinar teníem un descampat i res més. Bé, no ben bé, perquè hi havia arbres, pedres, herba, espai per córrer… Van fer jocs de tota la vida com amagar la sabateta, fer una “cabanya” o jugar a fer la roda desenes de vegades perquè l’herba era tova. Genial!

L’Estany va ser un bany d’imatges de postal. Un lloc diferent i un regal pels sentits i, sobretot, temps per estar junts!

Si feu clic a la foto podreu veure l’àlbum sencer!