Coincidint amb el dia escolar de la no-violència i la pau, a sisè hem fet un gran joc per tractar el tema dels refugiats sirians.
Hem fet un treball empàtic convertint-nos en nens sirians que han de fugir del seu país degut a la guerra:
Ara vivim a Alep, la capital d’un país que es diu Síria. Fa uns mesos que al meu país hi ha conflictes perquè la gent que hi viu no s’hi posa d’acord. Les coses han anat a pitjor i ja han matat moltes persones.
Els teus pares han anat a visitar els avis a la ciutat del costat i t’han deixat a casa mirant una pel·lícula a la tele.
De sobte, s’han començat a sentir explosions, trets, crits i plors. A la tele surt un senyor que diu que uns soldats arribaran molt aviat i que és millor que fugiu perquè estan matant molta gent. Us espanteu molt, intentes trucar els pares però els telèfons no funcionen o ells no contesten. No saps si són vius o morts.
Us recomanen que agafis les coses més necessàries i que fugis a un lloc més segur. Decideixes anar a Turquia. El viatge pot ser llarg i l’has de fer a peu. Recordes que tens uns tiets que viuen a Catalunya i que si aconsegueixes arribar allà estaràs segur.
