Tots els globus es poden punxar? Aquesta és la pregunta que havíem de resoldre aquí teniu el recull d’idees prèvies, els experiments que hem dut a terme i per acabar les conclusions:

Idees prèvies

• Quan punxem un globus amb una xinxeta hem de fer-ho fort per punxar-lo.
• Els globus tenen una capa molt fina, llavors es més fàcil punxar-los.
• Els globus també es poden punxar amb la pell d’una taronja, la closca d’un ou, o deixant caure una mandarina a sobre.
• Uns globus es punxen més fàcilment que uns altres.
• Els globus també es punxen amb electricitat.
• Quan infles molt un globus es més fàcil que es peti.
• Quan acostes un globus al llum es peta.
• Què passa quan acostes un globus al foc ? Es desfà tot o només una part?
• Si tu t’asseus a sobre d’un globus amb força, es peta.
• Si infles un globus petit, després es més difícil petar-lo.
• Quan trepitges un globus es pot petar.
• Els globus d’aigua són mes difícils de petar perquè tenen menys aire.
• Si fiques un escuradents per un costat i surt per l’altre, no es peta.
• Si poses un altaveu al costat d’un globus, es pot petar.
• Amb una xinxeta petem el globus, però amb moltes no es peta.
• Si poses el globus al costat d’un ventilador endollat, es peta.
• Depèn de la mida d’una pedra, el globus es pot petar o no.
• Si et passes el globus pel cap se’t posen els pèls de punta perquè el globus té electricitat.
• Si tires un globus d’aigua per un balcó es peta, i si tires un d’aire no es peta, però si se’n va lluny es pot petar.
• Si tires una pedra a un globus es peta.
• Es pot inflar un globus amb dos tipus d’aire, amb heli que se’n va cap a dalt, i amb oxigen que se´n va cap a baix.
• Si posem un globus d’aire dins de l’aigua, es peta?
• Si infles un globus amb heli i oxigen, cap a on se’n va?

 

Experiment 1: Xinxetes

Quan posem un globus a sobre de moltes xinxetes, la força amb la que pressionem es distribueix per tota la superfície. Llavors la pressió és menor i no explota. En canvi quan posem el globus a sobre de només una xinxeta, tota la força es concentra en un petit punt, la pressió és més gran i explota.

Experiment 2: Broqueta

Quan introduïm la broqueta per un dels extrems i la traiem per l’altre, el globus no peta. Això passa perquè fiquem la broqueta per les zones menys tenses de la superfície del globus, on les partícules de l’aire estan més juntes (el globus està menys estirat) i hi ha menys tensió.La part del nus i la part contrària al nus són les parts on hi ha menys tensió. La pressió de l’aire és menor.

Experiment 3: Espelma

Quan posem una espelma a sota d’un globus d’aire, aquest explota. En canvi, quan posem l’espelma a sota d’un globus ple d’aigua, no explota. L’aigua absorbeix la calor de l’espelma. El calor puja cap a dalt i es dissipa en la superfície i treu el calor del costat de la goma del globus.

Experiment 4: Farina/Sorra

Un globus ple de farina o de sorra no es pot punxar.

Experiment 5: Ampolla

A l’ampolla sense forat el globus no es pot inflar perquè l’ampolla ja està plena d’aire i no es pot afegir més. Però si li fem un forat a l’ampolla, l’aire que estava dintre s’escapa i per tant tenim espai per inflar el globus.

CONCLUSIONS

No tots els globus es poden punxar.

Un globus es punxarà o no depenent del lloc per on el punxem, del material que tingui a dintre i del tipus de plàstic que sigui el globus. Per exemple, els globus d’heli estan fets d’un plàstic diferent i són més resistents.

Amb aquests experiments també hem après algunes propietats de l’aire i altres coses interessants:

• L’aire no té color ni fa gust de res.
• L’aire pesa.
• L’aire ocupa un lloc en l’espai i no té forma pròpia.
• L’aire està format per molècules, i aquestes, encara que siguin microscòpiques, tenen massa i, per tant, pesen.
• El pes de l’aire no és sempre el mateix.

L’aire calent pesa menys que el fred, i per tant, puja. L’aire fred baixa perquè pesa més.

Aquesta propietat és la que fa que els globus aerostàtics s’elevin. S’escalfa l’aire que tenen a dintre i la diferència de temperatura amb l’aire del seu voltant, fa que el globus pugi.