Història – Ampliació de l’escola

 

L’edifici de l’ampliació del CEIP El Solell s’ha plantejat amb un únic volum de 2 plantes corresponent al programa d’Infantil i serveis comuns (menjador i gimnàs-vestidors) cercant la màxima compacitat.La nova ampliació tracta de regularitzar i ordenar els diferents espais exteriors alhora d’intentar acon-seguir una bona connexió i orientació de les dife-rents peces del programa funcional requerit. Es fa un plantejament perquè, dins el solar, els espais resultants quedin ordenats aprofitant al màxim possible l’espai.

El nou volum d’ampliació es situa al sud de l’edifici existent com una segona franja de programa paral·lela i situada a la cota de planta baixa (cota de l’antic pati-pista), convertint-se en sòcol de l’alçat principal. S’ha optat per un esquema compacte, de fàcil connexió i de fàcil construcció deixant la resta d’espai lliure com a pati. La posició del nou edifici a la plataforma de l’antic pati-pista permet una gran simplicitat pel que fa a la construcció i la seva proximitat a l’edifici existent garanteix una fàcil connexió. La col·locació del nou volum respecte a l’existent s’ha fet, en secció, de manera esglaonada. La formalització i disposició volumètrica de la proposta es fa tenint en compte de no interferir en el tema de vistes i lluminositat de les aules de l’edifici existent. Segons això, el volum de major alçada, corresponent al gimnàs, es situa coincidint amb el nivell de terrassa més elevat (planta segona).

Es plantegen dos patis independents: Infantil i Primària, de manera que el primer, per la seva posició, permet que sigui fàcilment accessible des del carrer Alberes i, alhora, el segon gaudeix d’un nou accés adaptat des del carrer Joan XXIII. S’ha plantejat un nucli de comu-nicacions d’escala i ascensor extern que connecta les diferents plantes de l’edifici existent i, alhora, lliga amb el nou volum d’ampliació. Tots els recorreguts es pro-dueixen sempre a cobert.

 

L’orientació de cadascuna de les peces del programa tant a l’ampliació com a la reforma no respon només a una qüestió de visuals i d’entorn. Es tracta de donar res-posta també a les necessitats llumíniques dels diferents espais. Les aules d’Infantil, així com el seu corresponent pati, s’orienten a sud cercant la bona orientació i màxim assolellament.

La superfície de l’edifici existent reformat és de 2.122 m2 (por-xos inclosos) i la de l’edifici d’ampliació 1.807 m2. La urbanit-zació de les pistes té una superfície de 5.630 m2.

La proposta ha destinat les plantes primera, segona i tercera de l’edifici existent a administració i Educació Primària. Mentre que la planta baixa es destina a espais petits del programa sense gaires necessitats lumíniques com magatzems, vestidors mestres i personal no docent, lavabos i instal·lacions. Aquesta planta baixa existent es connecta amb la nova franja paral·lela d’aulari d’Infantil que s’amplia cap al sud. En aquesta mateixa franja s’ubica el menjador cercant la màxima proximitat entre aquest espai i les aules dels més petits.

Sobre l’aulari d’Infantil, a la planta primera, es situa el volum de gimnàs-vestidors connectat mitjançant un porxo lineal en façana nord amb el nucli de comunicacions i situat al mateix nivell que la pista poliesportiva ubicada a l’oest de l’edifici, als nous terrenys.

Les aules d’Educació Infantil, orientades a sud, gaudeixen en façana d’un porxo, evitant d’aquesta manera la necessitat de proteccions solars. La sala de gimnàs, vestidors i pistes poliesportives per-meten, per la seva posició, un accés independent i, per tant, un millor funcionament fora de l’horari escolar. També es poden utilitzar com a lavabos de pati. Així mateix, la biblioteca, l’AMPA i el menjador-cuina, gràcies a la seva posició, també permeten un ús fora de l’horari del centre.

Per últim, val la pena destacar que les estratègies de disseny d’aquest projecte fomenten la il·luminació natural i són també estratègies bioclimàtiques, ja que poden reduir significativament el consum d’energia destinat a la il·luminació elèctrica. Encara que la llum natural en aquest cas no podrà cobrir mai la totalitat de la demanda d’il·luminació, sí que pot contribuir a disminuir el consum segons la disposició del programa funcional en planta.

L’Escola és una ferma realitat. Sí. Una realitat palpable que, encara ara que l’estem vivint, que l’estem trepitjant, que l’estem gaudint, ens costa assimilar-la. És difícil creure-s’ho perquè ha costat molt arribar a materialitzar aquesta necessitat, aquest somni. Però ja la tenim, ja l’hem compartit amb tots vosaltres des d’aquest inici de curs, i estem molt feliços tant del resultat final com de les instal·lacions de què ara mateix disposa aquesta escola pública del nostre municipi, i ara que tenim els espais adequats, voldrem que sigui, alhora, un referent en qualitat educativa a la nostra comarca.

Bé, el procés es va iniciar fa més de deu anys, perquè, tot i que l’escola té aproximadament una vintena d’anys, és relativament nova, ja va néixer amb un dèficit d’espais important, no es va con-templar en el seu disseny inicial el ràpid creixement a doble línia que s’havia de produir aviat. Per això, molt d’hora, es va començar a demanar una ampliació de l’escola. De fet, es va fer una ampliació de dues aules fa aproximadament onze anys i una ampliació de la cuina fa set anys, però no deixaven de ser unes solucions provisionals que no ajudaven pràcticament en res a superar el dèficit d’espais que s’anava incrementant dia rere dia. Durant els últims set anys, ens havíem quedat sense aules de desdoblaments, sense aules d’especialitats, sense sala de mestres, amb un menjador molt petit… en definitiva, subsistíem com podíem i intentàvem que aquesta situació no minvés ni els processos ni els resultats educatius, però es feia realment molt complicat. I des d’aquí s’ha de trencar una llança en favor de tots els professionals que han anat passant al llarg dels anys per la nostra escola, perquè sempre han treballat amb positivitat i motivats en benefici de la millora dels nostres alumnes. Era igual si havíem de tenir una petita mudança cada final i inici de curs o si havíem de fer moltes activitats als passadissos de l’escola…

Evidentment, al mateix temps, hem fet un front unit entre pares, escola i ajuntament, al llarg d’aquests darrers anys per a lluitar per una ampliació de l’escola com realment calia. Han estat moltes les reunions amb els diversos representants màxims del Departament d’Educació. I, finalment, ara fa quatre anys aproximadament es va aconseguir la implicació de la directora dels Serveis Territorials i el nostre projecte va entrar a la llista d’obres per licitar. Va ser un gran moment, però donada la situació econòmica del nostre país, en cap cas vam poder llançar les campanes al vol perquè sabíem que, a partir d’aquell moment, encara s’havien de donar molts condicionants perquè l’ampliació acabés sent una realitat.

I, així va ser. En aquell moment, pel nostre centre van arribar a passar set equips d’arquitectes per tal d’elaborar els projectes provisionals de l’obra. Tots ells comptaven a fer l’ampliació en els nous terrenys municipals annexionats al costat de la vella cantera que, tot s’ha de dir, aquest havia estat un requisit previ de la Generalitat, sense aquests nous terrenys la nostra ampliació no hagués pogut entrar a la llista esmentada. Exceptuant-ne un. Un dels equips, el dels arquitectes Sierra – Rozas, que van tenir l’encert de no fer-ho de la mateixa manera, al contrari, d’integrar l’ampliació en paral·lel a l’edifici existent i deixar els nous terrenys per a les dues pistes poliesportives. I, precisament per això, van ser els escollits. Certament, això ha possibilitat que el nou edifici complementi perfectament l’existent i, a més, tingui uns accessos diferenciats al mateix carrer principal, la qual cosa ha suposat també una bona integració a la dinàmica de funcionament i d’entrades i sortides del nostre centre.

El cert és que aquest inici de curs 2012-13 l’hem pogut estrenar i bona part de culpa tenen tot l’equip de mestres de l’escola. Jo sí que puc parlar amb propietat dels meus companys. No s’han amagat. Han estat valents. I, en cinc o sis dies, que són els que vam tenir al setembre, abans d’obrir l’escola als alumnes, vam fer trasllat de mobles, neteja, re-situació i actualització d’espais. Impressionant. És una feina que encara ara continua, però la veritat és que ens sentim orgullosos de l’esforç fet i de la solidaritat amb el projecte d’escola, que entenem que és un projecte de tots.

 

Aquesta feina feta es va poder transmetre i fer pública en la Jornada de Portes Obertes que vam celebrar el passat 17 de novembre. Aprofito des d’aquí per agrair a tothom la seva col·laboració i participació en l’acte. Va ser un èxit en tots els sentits. I la prova la tenim en el resultat del Lipdub que es va fer in situ. Volem que la nostra escola sigui una escola oberta a l’entorn i a les persones i d’aquesta manera ho reflectim a totes les nostres activitats. Seguirem cuidant la nostra escola i volem que sigui la cimentació física de la formació integral dels nostres alumnes, però això es fa i es farà sempre a través de l’ús al cent per cent de les seves instal·lacions i de fer de la nostra cultura de centre una cultura innovadora i compartida per totes les famílies, per tots els professionals externs i pel municipi en general.

El que cal, a partir d’ara, lògicament, és saber mantenir aquesta gran escola. Però no patim gens en aquest sentit. Comptem amb una col·laboració exemplar dels pares i mares d’aquesta escola, que sempre estan disposats a ajudar i, de fet, així ho fan. I, d’altra banda, també comptem amb el suport continuat dels serveis municipals, com no pot ser d’una altra manera, ja que, com sabeu, el manteniment de les escoles públiques a Catalunya sempre és municipal. Per la nostra banda, només afegir que, des d’aquest curs en endavant, continuarem treballant amb la mateixa motivació, amb la mateixa intensitat, sense por al canvi i a la innovació i sempre orientats a la millora del rendiment educatiu, però sense perdre de vista la construcció comuna d’una cultura de centre que és el que fa i farà gran la nostra escola.

Joaquim Martin, director Escola El Solell