Quan ens vau deixar el 12 de setembre a les nostres cares hi havia molt sovint por, inseguretat i llàgrimes. Tot plegat ha quedat arraconat per les rialles, el xivarri i la sorpresa de les noves descobertes que fem dia a dia. Què costa de creure? Feu un cop d’ull a les fotos i segurament tindreu ganes de deixar la feina i venir a compartir una classe amb nosaltres.
