Des del curs 2019-2020 l’escola Camins participa del Laboratori de Transformació Educativa del Departament d’Educació. Participem des del punt de ser una escola en la qual la reflexió del que es fa i per a què es fa és la prèvia a les accions que desenvolupem. Aquest procés reflexiu no és gratuït, ens suposa generar espais de reflexió i treball de l’equip docent, prioritzant l’aturar i pensar. Facilitar formacions, compartir lectures interessants que ens puguin remoure, …Evidentment tampoc és ràpid.
Així doncs, com és que ho fem? bàsicament perquè no sabem fer-ho d’una altra manera: si no sé on vaig…com puc dirigir la meva acció per assolir l’objectiu final?
El nostre objectiu final és treballar perquè l’alumnat de sisè de Primària sigui autònom, compromès i amb un esperit crític que li permeti prendre les decisions més adequades per sumar, transformar per millorar i conviure en una societat canviant.
En aquest context us volem fer arribar les reflexions que part de l’equip docent ha dut a terme arrel de la jornada de presentació del Laboratori del mes de setembre i que s’estructuren a partir de quatre gran preguntes.
1.- Com podem millorar el lideratge pedagògic al centre?
Afavorint el lideratge distribuït i compartit, sense que sigui una tasca individual. Per tant, potenciant l’aparició de petits equips, que puguin convertir-se en nuclis impulsors de centre, i que arribin a dinamitzar el propi aprenentatge de l’escola.
Conèixer i compartir les habilitats, interessos, potencialitats… de les persones que configuren el claustre, per tal de partir d’aquests elements per iniciar processos que es puguin anar expandint.
Potenciar una comunicació real: d’escolta activa que generi una participació compromesa en el claustre.
Afavorir una implicació real al centre, a partir de vincles afectius i efectius, patint de la sinceritat i la generositat i fent que que tothom se senti part imprescindible del projecte.
2.- Com estem col·laborant i aprenent junts en una nova cultura docent?
Intentem col.laborar i aprendre juntes a partir de fer la vida de l’escola un espai de reflexió en sí mateix:
Generant espais de reflexió conjunta, en sessions setmanals, de trobades de tot el claustre per analitzar i prendre decisions.
Compartint significats, a partir d’articles, vídeos… i fent un anàlisi conjunt.
Afavorint la reflexió dels trams i entre els trams(agrupacions de l’equip docent que respon als cicles),creant la necessitat d’haver de dissenyar entorns d’aprenentatge i programacions més enllà del que es planifica per a cada grup-classe.
Iniciant-nos en la codocència real, planificant i duent a terme accions a l’aula per part de dos docents que interaccionen a un mateix nivell i que després reflexionen sobre la pràctica docent compartida.
També reflexionant sobre la pràctica i el treball dins cada aula concreta sobre les dinàmiques de grup i sobre els resultats d’avaluació. Les aportacions de cadascú de nosaltres sobre la visió del grup i de l’evolució dels seus aprenentatges ens ajuden a obrir la mirada i aprendre els uns dels altres.
És a dir que procurem tenir en compte que cal col.laborar i compartir significats a molts nivells dins el que seria la nostra pràctica docent: en la conceptualització de l’aprenentatge, en la planificació del que cal que passi dins una aula, en el com volem que passi i en els moments posteriors.
Una avaluació continuada en els diversos passos que conformen el nostre dia a dia a l’aula.
Intercanviar mirades amb les altres persones implicades (famílies, alumnes, mestres d’altres trams, especialistes externs, EAP…) també ens ajuda a aprendre i sobretot a crear una nova cultura docent més col.laborativa.
A més d’aquests espais formals, que es produeixen dins de l’horari lectiu, les propostes sorgides d’aquests petits equips generadors d’oportunitats de reflexió i aprenentatge han arribat a concretar-se, per exemple, en la creació d’una biblioteca per a mestres, afavorint intercanvis de llibres i de recomanacions, que també ajuda a tenir ben a prop lectures que ens conviden a la reflexió pedagògica.
Facilitar que l’equip docent participi d’experiències culturals que ens nodreixin i de formacions, ni que siguin fora de l’horari lectiu, ens fa seguir mantenint les ganes de saber més per aportar a la pràctica docent del centre.
Fer formacions en centre, promocionar formacions per aconseguir que ho faci un grup, fer difusió de les formacions, també ens ajuda en aquest objectiu d’aconseguir un equip en formació constant. Així com conèixer el treball que s’està fent a altres escoles de l’entorn proper, de la zona i del país.
Pel que fa a les famílies, juntament amb l’AFA al llarg d’aquests anys s’han anat duent a terme xerrades per a l’equip docent i les famílies.
3.- Com fem de l’escola una organització que aprèn i una unitat de recerca?
Bàsicament, formant-nos conjuntament, caminant conjuntament amb la guia de l’expertesa de qui ens acompanya. Dins d’aquest aprenentatge és fonamental l’aprenentatge entre iguals que es genera en compartir els aprenentatges conjunts entre companys i companyes i organitzant sessions d’aprenentatge col·laboratiu.
La reflexió sobre el que fem i per a què ho fem ens fa seguir indagant per tal de millorar els propis processos.
Aprofundir en l’avaluació formativa i formadora, entesa com un mecanisme d’anàlisi per a la millora de tot el procés (els de l’alumnat i el de l’equip docent), és l’altre mecanisme que tenim per fer de l’escola una organització que aprèn. Compartir el significat de la mateixa per tal que tot l’equip l’entengui i senti així i segueixi treballant amb aquesta finalitat, és imprescindible.
4.- Què hem de fer que no fem i què hem de deixar de fer?
Una pregunta va lligada a l’altra, com la resposta. Desenvoluparem la resposta relacionant-ho amb els diferents sectors de la comunitat educativa.
Pel que fa als infants ens cal seguir avançant en la participació real dels alumnes en la presa de decisions sobre el seu aprenentatge així com en la vida del centre.
Pel que fa a les famílies, als inicis de l’escola la participació de les famílies seva participació en el dia a dia del centre era molt més alta que ara (entenent l’”ara” com un curs pre-pandèmic). Era diari que compartiem espais amb les famílies, bé perquè participaven amb nosaltres dins les aules, bé perquè col·laboraven en tasques des de les diferents comissions (teatre, decoració, caminada solidària, cros, samarretes, …).
En anar creixent en nombre d’aules i quantitat d’alumnat el temps que des de l’equip directiu s’ha pogut destinar a l’acompanyament familiar ha anat minvant. I aquest és un aspecte que pensem que cal recuperar.
Viure des de dins l’escola, compartir objectius comuns, petits i propers, veure’ns com ens relacionavem entre els adults i amb els nens i les nenes, ajudava a entendre’ns i a aproximar-se a la mirada que tenim de l’infant i de l’educació, més que fer moltes i variades reunions pedagògiques.
Per altra banda és molt probable que les famílies desconeguin tot el que com a equip docent fem per tal que la reflexió de la nostra tasca sigui un dels objectius més importants, a l’igual que la formació. És per això que considerem que hauriem de compartir alguns d’aquests espais generadors d’aprenentatge amb les famílies, pensant-los ja amb aquesta finalitat.
Paral·lelament amb l’equip docent hem de poder establir mecanismes per compartir els significats del que hem anat consolidant. Ens hem adonat que algunes vegades donem per sabuda o compartida la filosofia d’alguna de les coses que fem, la intenció implícita que hi ha darrera de l’objectiu explícit d’aprenentatge i no és fins molt avançat el curs que ens adonem que s’ha aplicat, s’ha fet, sense el sentit primigeni, per tant sense el valor i la rigorositat que es necessita per tal d’assolir l’objectiu per el qual va ser dissenyat. Calen doncs molts espais de reflexió i de compartir el perquè del què fem a les aules.
Ens cal optimitzar la presa de decisions consensuada de manera que partint de la idea pedagògica arribem a la pràctica de l’aula tots i totes amb el mateix convenciment, valor i rigorositat.
I per últim pensem que ens cal incrementar la vinculació amb les associacions o les entitats municipals o comarcals que conformen la xarxa social i cultural del nostre entorn més proper.
