Un dia dos nens van anar a les golfes del seu avi i van trobar una capsa plena de pols amagada darrera d’unes caixes. Ells van netejar la pols i van descobrir que era un joc que es deia “Avunters” . Els dos nens, ràpidament, van anar a preguntar-li al avi si coneixia el joc. L’avi va dir que sí. Els va aconsellar, però, que no hi juguessin per que era molt perillós.
Malgrat els avisos de l’avi els dos nens van obrir la capsa. Es va produir un esclat de llum i tots dos es van tele-transportar a un vaixell.
-On som ?.
De fons se sentia una remor de veus que deien : Agafeu dos espases i tireu-les a la llum.
Els nens es van amagar per que van veure venir un vigilant. Després van anar fins dalt de tot de la coberta i van trobar dos espases. Ells van anar corrent, van agafar les espases i les van tirar a la llum.
Quan ho van fer, els dos nois van sentir com es tornaven a tele-transportar. Així van arribar a la segona prova.
Ara eren en una illa. De fons se sentia: A l’illa hi han pedres amb preguntes escrites!… Si endevineu tres preguntes passareu la prova.
Els dos nens van explorar tota l’illa menys el volcà que hi havia al mig. Al final van escalar el volcà i dalt de tot i van trobar les tres pedres amb tres preguntes escrites. Una en cada pedra. Ràpidament van resoldre les preguntes. Un nou efecte lluminós els va portar fins una cova. A la cova hi havia lava i la seva rojor il·luminava les parets.
Hi havia un riu de lava. Havien de passar a l’altre costat. Hi havia unes pedres formant un trencaclosques per on podrien passar. Hi faltaven peces. Entre els dos van completar el trencaclosques i ja van tenir caminet per passar a l’altre costat. Va ser difícil però se van sortir.
Des d’allí, en sortien unes escales que els van portar fins a la platja. Hi van pujar. A dalt hi van trobar un tauler d’escacs enorme on hi havien dos torres, dos cavallers, persones normals, un rei i una reina. Van veure de seguida que es tractava d’un tauler d’escacs. Havien de jugar una partida. Ells tenien por. Feia poc que havien aprés a jugar a l’escola.
I van guanyar. Cridaven de felicitat.
Màgicament va sortir un ascensor d’aire que els va portar fins als núvols. Els nens estaven flipant. No sabien que fer. Enmig dels núvols van veure un amfiteatre. A l’escenari estaven jugant al “Tres en ratlla” . Van haver de jugar fins que van guanyar el millor jugador. Era el final.
En acabar un efecte lluminós els va fer tornar a casa. Vant trobar al padrí :
-Què … No heu pogut resistit la temptació de jugar, oi ? Us vaig avisar. Ja cal que deixeu el joc en un lloc on ningú el trobi.
Així ho van fer.
El record de l’aventura d’aquell dia va perdurar fins que els dos nens van arribar a padrins i un dia els seus nets van trobar el joc i els van preguntar si coneixien el joc … Aquesta, però, és una altra història.
Marc Masot Comes 15-2-2015
La millor redacció de totes