sóc un ocell

Aquell matí em vaig despertar… i vaig trobar

un ocell que  no podia volar perquè tenia les

ales trencades i el vaig cura a  casa meva.

Quan es va despertar em va dir: vinc de la ciutat de la pau a  ajudar als nens i nenes que ho necessiten més.

Aya

sóc un ocell

Aquell matí em vaig despertar amb les ales del ocell de la pau. Vaig anar a la ciutat de la Pau. Havia un nen que estava molt malalt. El vaig anar a curar perquè es fiques molt bé. El vaig curar i vaig anar de ciutat a ciutat a curar a tots els nens. Vaig estar 3 dies curant a tots els nens de el món.

Quan ja  estaven tots curats van sortir tots i van jugar amb tots els amics que hi havia. També els hi vaig portar menjar perquè en tinguessin. Els hi vaig donar diners als nens d’Àfrica i van estar tots feliços.

Gabriel Varela

30-1-19

El Dia De La Pau

Aquell matí al despertar vaig veure que era un ocell però no un qualsevol sinó un colom de la pau que tenia un destí. Vaig anar per tot el món i vaig veure un munt de paisatges però el que més em va agradar va ser el d’Àfrica que hi havia un paisatge i em van agradar  els arbres i els animals. Però lo dolent es que hi havia un munt de guerra. Al estar més a prop de l’Índia vaig veure que encara en tenia molta més però per sort encara en quedava un home que es deia Sr MOHAHANDI que era un senyor molt gran. Vaig veure que va intentar deixar la guerra i la violència endarrere però encara així la gent no creia en ell però ell no es rendia. Un dia el Sr MOHAHANDI tan tranquil a casa seva resant va entrar un home i el va matar i ja vaig trobar el meu destí que era caure al damunt del pobre Sr MOHAHANDI.

Mohamed                                             30/01/2019

Sóc un ocell

Sóc on ocell, que ve de la ciutat de la Pau. Vinc a ajudar a la gent que ho necessita – va dir l’ocell.

Uns nens van començar a tirar-li pedres i més coses però ell amb el seu xiscle de la pau els va poder calmar.

L’ocell va marxar fent xisclets i tota la gent que l’envoltava es ficava contenta i tranquil·la menys un nen que estava molt enfadat.

L’ocell va tindre una gran idea: portar el bastonet de Gandi, un dels 5 objectes sagrats de la ciutat.

Quan l’ocell tenia el palet sagrat tenia la feina de trobar al nen enfadat.

Una vegada vist havia d’esperar a que marxés a dormir i quan ja dormia li va ficar el bastonet damunt i es va tranquil·litzar per sempre.

El Colom de la Pau

Aquell matí quan em vaig despertar em vaig veure diferent.

Era més baixet, tenia ales, etc

Vaig anar a veure’m al mirall i era de color blanc i vaig a començar a cridar com un boig.

Van sonar unes campanes que quan tocaven significava que era el dia de la Pau. Jo vivia en una ciutat que es diu “Gandi ciutat de Pau”.

Quan vaig marxar de “Gandi ciutat de Pau” vaig anar a un petit poble anomenat Alfés que estava en guerra. Vaig haver de soltar la meva habilitat especial de la Pau que es diu l’ ”espiral dels amics”. Aquesta habilitat feia que tothom es fesin amics. Això ho vaig fer per tot el món i tothom que estava en guerra estava amb els seus amics rivals jugant.

Quan vaig acabar aquestes missions vaig tornar a tenir el meu cos normal.

Pol 30-1-2019

MESUREM!

Ja fa uns dies que estem aprenent les unitats de mesura. Per experimentar i familiaritzar-nos amb les unitats de longitud vam sortir al pati amb el metre i per parelles vam mesurar tot allò que ens va cridar l’atenció: banc, finestres, caseta, reixa…fins i tot els hi vam preguntar les mesures als obrers que tenim treballant a les futures piscines! Si mireu bé, podreu veure un petit amic de 4,5cm que també ens vam trobar pel pati.

M’ha tocat la loteria

L’altre dia vaig anar a passejar pel carrer major. Vaig comprar unes sabates i dos jaquetes. Vaig veure una caseta on venien loteria i em vaig comprar una que era la Grossa. El número del tiquet era 24890.
Unes setmanes després vaig mirar la web per… Llegeix més»