JUGAR SOMNIANT

Hi havia una vegada uns nens que es deien Pau i Marc.  Es passaven tot lo dia a l’ordinador jugant.
Un dia mentre estaven jugant es van adormir i van començar a somiar que estaven jugant…  El Pau anava  el primer i el Marc el desè …  En el joc cadascú era una bola. En Marc notava com poc a poc  se l’estaven menjant i que ja li quedava poc per desaparèixer.  Sort que el Pau el va salvar.  Li va donar una part de vida.  Després tots dos van continuar menjant  boles . Llavors el Pau va dir:

  • Què et sembla si ens quedem aquí i així no caldrà preocupar-nos per res més que no sigui jugar.
  • Va dir el Marc.

Després de jugar una estona en Marc s’ho va repensar i va dir:

  • Jo no em penso quedar. En Pau li va contestar:
  • Doncs adéu. Me’n vaig i et deixo sol.

En Marc va dir

  • No si us plau, no em deixis sol.  No podré sortir perquè se’m menjaran.  Tu ets el més bó d’aquet joc .

El Pau,  com que era amable i bo,  es va quedar una estona i després van sortir tots dos.
Passada una bona estona es van despertar i des d’aquell dia van ser més amics i quan jugaven sempre anaven junts.

Mohamed Trioui      15-2-2015

EL JOC DELS PADRINS

Hi havia una vegada un nen que es deia Guillem, tenia 11 anys i vivia a Lleida. Ja feia unts quants dies que es quedava a casa dels seus padrins perquè esperava una germaneta.

En Guillem s’ havia passat la major part de dies jugant a l’ ordenador a un joc que es deia Gota.io.

Un dia el seu padrí li va dir:

–                      Escolta Guillem ja n’hi ha prou de jugar. Vine que t’ensenyaré una cosa a veure si així ja no jugues tant.

–                      Que és el que em vols ensenyar?? Li va preguntar estranyat en Guillem.

–                      Ja ho veuràs. Li va respondre el padrí

El padrí va portar en Guillem a les golfes on hi havia un munt de capses i coses, i en va agafar una i li va dir:

–                      Mira això es la capsa dels meus tresors es a dir les meves joguines! Obre-la que segur que t’encantarà.

Dit això en Guillem la va obrir i va exclamar:

–                      Alaaaaa!! Que guai

–                      A que sí. Li respongué el padrí

Els dos junts van començar a treure joguines i una de les primeres va seu una baldufa de fusta.

–                      Que es això padrí?? va preguntar en Guillem estranyat.

–                      Això es la meva baldufa de quan era petit. Aquestes baldufes eren les millors de l’època.  Cada tarda anàvem a fer-les xocar i la que durava més era la que guanyava. Veig que ara no en feu servir amb el divertides que són Li respongué el padrí.

–                      Ho puc provar??? Li pregunta en Guillem

–                      Es clar que sí !.   Per això t’ he portat aquí! Li respongué el padrí

–                      Però com se fa?

–                      Mira, es fa així. Li va dir al Guillem amb una corda a la ma.

–                      Alaaa!! Va exclamar en Guillem.

–                      Ara et toca a tu.   Li va dir el padrí col·locant-li la corda de la baldufa.

–                      Creus que em sortirà ?. Va preguntar en Guillem

–                      No sempre surt a la primera. Li respongué el padrí.

Així que, ben animat, en Guillem va tirar i  ves per on li va sortir.

–                      Que guai!    M’ha sortit!!

–                      Vinga que t’ensenyaré mes coses. Va dir en padrí furgant per la capsa.

–                      Mira. Va dir  el padrí ensenyant-li una corda.

–                      Que es això ? …Una corda de saltar ?? Va preguntar en Guillem

–              Sí, és la corda de saltar de la teva padrina, Ja deus saber com si juga. Va dir e padrí

–                      Si però ningú no hi juga mai. Diuen que es un joc de nenes.

–                      No diguis això home. Va que hi jugarem.

Així que en Guillem va anar descobrint jocs dels que tenien els seus padrins i també n’ hi havia alguns dels pares com el Risk.

CARNAVAL

 Aquest divendres 24 de febrer, després d´obeir les ordres del Rei Carnestoltes durant tota la setmana, hem celebrat el Carnaval. Ens hem maquillat la cara. Cada nen i nena ha triat el seu model. També hem cantat, ballat i fet gresca. Ens hem divertit molt!!!

PLANTES AROMÀTIQUES

                                                                                                                                                                                             Al nostre hort també tenim plantes aromàtiques. Avui hem començat a fer un treball per a coneixer-ne les propietats que tenen. Primer hem fet una llista de les plantes que tenim, cada nen i nena n´ha triat una i hem anat a internet a buscar informació. Els mestres ens han explicat com havia de ser la plantilla per presentar el treball. Mirarem de fer-lo el màxim de visual possible, atractiu i entenedor. A veure si ens en sortirem!!!                                                                 El treball que hem fet a l´hortet ha estat posar canyes als estirabecs, que ja comencen a créixer. També hem tret males herbes.

SETMANA DE LA BOCA

Durant la setmana del 13 al 17 de febrer, hem realitzat diferents activitats i experiments amb la finalitat de prendre consciència de la importància que té el fet de tenir cura de la nostra boca. El dia 22/02/2017 ens ha fet una xerrada l´Anabel, del centre d´ortodòncia que ens ha facilitat el material per a realitzar aquest treball.   Hem aprés moltíssim!!!  Moltes gràcies!!!                                                                                                                                                                                Els nens, nenes i mestres de l´escola d´Alfés.

el mobil i les bales

 

Un dia d’estiu el Dídac va anar a casa de la padrina  Pilar a dinar. El Dídac tenia com a única joguina el seu mòbil.  Ell, quan arribava  a casa,  no parava de jugar amb el mòbil.
Quan va arribar a casa de la padrina va veure que ella no tenia ni mòbil ni tàblet ni ordenador.
El Dídac li va preguntar a la padrina  Pilar:

-Padrina,  que no tens mòbil?

La Pilar va fer una rialla i va dir:

  • Jo no. A la teva no tenia ni mòbil,  ni tàblet  ni ordinador. No en vaig aprendre i ara tampoc en tinc.

El Dídac va escoltar atentament a la padrina:

  • A la teva edat jugàvem a corda, a fer dibuixos, a amagar…

Abans  que la padrina Pilar continués parlant  la mare del Dídac els va interrompre :

-Au va,  que ja tenim el menjar a taula.

Mentre estaven dinant va sortir el mateix tema:

  • Quin rollo de que no poguessis haver tocat un mòbil quan eres petita! Digué el Dídac.

La mare  va suggerir  que aquesta tarda podrien jugar a bales.

  • Al teu pare se li donava molt be de jugar-hi. Quan  era petit  no hi havia ningú que el guanyés jugant al “Guà”  i al “Flendis”

Al Dídac li va semblar una bona idea.

A la tarda van  jugar al “Guà”  i al “flendis”  amb el pare i la mare.   Com era d’esperar va guanyar el pare, encara que ell millorava la punteria molt de pressa i  en poc temps podria guanyar el pare.

Per altra banda  en Dídac es va oblidar del mòbil… per una estona.

Pau

Jocs d’aventures

Un dia dos nens van anar a  les golfes del seu avi  i van trobar  una capsa plena de pols amagada darrera d’unes caixes. Ells van netejar la pols i van descobrir que era un joc que  es deia  “Avunters” . Els  dos nens, ràpidament, van anar a preguntar-li al avi si coneixia el joc. L’avi va dir que sí. Els va aconsellar, però, que no hi juguessin per que  era molt perillós.  

Malgrat els avisos de l’avi els dos nens van obrir la capsa. Es va produir un esclat de llum i tots dos es van tele-transportar a un vaixell.
-On som ?. 
De fons se sentia una remor de veus que deien :  Agafeu dos espases i tireu-les a la llum.  
Els nens es van amagar per que van veure venir un vigilant.  Després van anar fins dalt de tot de la coberta i  van trobar dos espases.  Ells van anar corrent,  van agafar les espases i les van tirar a la llum.  
Quan  ho van fer, els dos nois van sentir com es tornaven a tele-transportar.  Així van arribar a la segona prova.

Ara eren en una illa. De fons se sentia:  A l’illa hi han pedres amb preguntes escrites!…  Si endevineu tres preguntes passareu la prova.
Els dos nens van explorar tota l’illa menys el volcà que hi havia al mig.   Al final van escalar el volcà i dalt de tot i van trobar les tres pedres amb tres preguntes escrites.  Una en cada pedra. Ràpidament van resoldre les  preguntes.   Un nou efecte lluminós els va portar fins  una cova.  A la cova hi havia lava i la seva rojor il·luminava les parets.
Hi havia un riu de lava.  Havien de passar a l’altre costat.  Hi havia unes pedres formant un trencaclosques per on podrien passar. Hi faltaven peces. Entre els dos  van completar el trencaclosques i ja van tenir caminet per passar a l’altre costat. Va ser difícil però se van sortir.
Des d’allí,  en sortien unes escales que els van portar fins a la platja.  Hi van pujar.  A dalt hi van trobar un tauler d’escacs enorme on hi havien dos torres,  dos cavallers,  persones normals,  un rei i una reina.  Van veure de seguida que es tractava d’un tauler d’escacs. Havien de jugar una partida. Ells tenien por.  Feia poc que havien aprés a jugar a l’escola.
I van guanyar. Cridaven de felicitat.  
Màgicament va sortir un ascensor d’aire  que els va portar fins als núvols.  Els nens estaven flipant.  No sabien que fer. Enmig  dels núvols  van veure un amfiteatre. A l’escenari estaven jugant al “Tres en ratlla” .  Van haver de jugar fins que van guanyar el millor jugador.  Era el final.
En acabar un efecte lluminós els va fer tornar a casa.  Vant trobar al padrí :
-Què …  No heu pogut resistit la temptació de jugar, oi ? Us vaig avisar.  Ja cal que deixeu el joc en un lloc on ningú el trobi.
Així ho van fer.
El record de l’aventura d’aquell dia  va perdurar fins que  els dos nens van arribar a padrins  i  un dia els seus nets van trobar el joc i els van preguntar si coneixien el joc … Aquesta, però, és una altra història.
Marc Masot Comes        15-2-2015

 

 

 

Comencem a sembrar

Avui hem continuat amb l´observació de la germinació de les glans. Com ja n´hi ha unes quantes que han crescut bastant, el que farem serà trasplantar-les amb testos. Cada nen o nena hem de portar un test de casa. Quan creixin en aquestes torretes els  donarem forma de bonsais. Hem sortit a l´hort a fer cavallons i hem sembrat ravenetes, espinacs, enciam, api i julivert. Per tenir l´hort molt nét, hem tret males herbes. Llavors, la Marga, ens ha portat llavors de carabassa, que van treure els petits de les carabasses que sobraven i, més endavant, les sembrarem. Els petits hem posat al Sr. Hortet les hortalisses que se sembren al mes de febrer.

Pau Bobet          17-02-2017