Un dia d’estiu el Dídac va anar a casa de la padrina Pilar a dinar. El Dídac tenia com a única joguina el seu mòbil. Ell, quan arribava a casa, no parava de jugar amb el mòbil.
Quan va arribar a casa de la padrina va veure que ella no tenia ni mòbil ni tàblet ni ordenador.
El Dídac li va preguntar a la padrina Pilar:
-Padrina, que no tens mòbil?
La Pilar va fer una rialla i va dir:
- Jo no. A la teva no tenia ni mòbil, ni tàblet ni ordinador. No en vaig aprendre i ara tampoc en tinc.
El Dídac va escoltar atentament a la padrina:
- A la teva edat jugàvem a corda, a fer dibuixos, a amagar…
Abans que la padrina Pilar continués parlant la mare del Dídac els va interrompre :
-Au va, que ja tenim el menjar a taula.
Mentre estaven dinant va sortir el mateix tema:
- Quin rollo de que no poguessis haver tocat un mòbil quan eres petita! Digué el Dídac.
La mare va suggerir que aquesta tarda podrien jugar a bales.
- Al teu pare se li donava molt be de jugar-hi. Quan era petit no hi havia ningú que el guanyés jugant al “Guà” i al “Flendis”
Al Dídac li va semblar una bona idea.
A la tarda van jugar al “Guà” i al “flendis” amb el pare i la mare. Com era d’esperar va guanyar el pare, encara que ell millorava la punteria molt de pressa i en poc temps podria guanyar el pare.
Per altra banda en Dídac es va oblidar del mòbil… per una estona.
Pau
Tu as currat Pau te felicito haha espero que continuis igual de ve.