JOC DE L’OCELL AMAGAT

JA DE NEN GAUDIA OBSERVANT ELS COSTUMS DELS OCELLS…
EN LA MEVA INGENUÏTAT EM SORPRENIA QUE NO TOTHOM FOS ORNITÒLEG
Charles Darwin

L’objectiu del joc de l’ocell amagat és trobar el nom de l’ocell que apareix a la fotografia.

És una activitat que forma part del Projecte Ocells que duen a terme l’alumnat del cicle superior de l’escola Lola Anglada  d’Esplugues de Llobregat.

La identificació dels trets diagnòstics de l’ocell de la fotografia, ha d’anar acompanyat de la cerca de l’ocell a la guia de camp. És imprescindible adquirir l’hàbit de cercar l’ocell a les guies que hi ha a la biblioteca de l’escola (Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears. Ed. Lynx).  La identificació dels ocells es fa bàsicament per memòria visual, i per tant la cerca a la guia reforça aquesta habilitat. L’entrenament visual, tant pel que fa a la identificació dels trets diagnòstics com la seva posterior cerca en els dibuixos de la guia de camp (memòria visual) ens ha de permetre poder identificar els ocells quan estiguem fent observacions de camp.

Les fotografies seleccionades, majoritàriament, faran referència a ocells que podem trobar al pati de l’escola i parc de la Fontsanta, així com a la sortida al Delta del Llobregat i colònies.

Aquest joc està pensat per a l’alumnat del cicle superior de l’escola Lola Anglada, però està obert a totes les persones que ho desitgin i tinguin ganes d’aprendre a identificar ocells, tot jugant. Hi poden participar alumnes d’altres cursos, familiars, amics, antic alumnat i famílies de l’escola, fins i tot altres escoles que en el seu currículum treballin els ocells o els interessi el món de l’ornitologia…. (En el cas que sigui una escola, la participació seria per escola o nivell: Ex: Escola XXXXX (municipi), o Classe de 5è de l’escola XXXX (municipi)).

Cada setmana es publicarà al lloc web de l’escola, apartat ”Els nostres grans projectes”, “Projecte ocells”, dues fotografies noves i es donarà la solució dels noms dels dos ocells de la setmana anterior. Es complementarà amb informació general de l’espècie i/o curiositats referides a cadascun dels “ocells amagats”. Per participar només heu d’enviar un correu electrònic a aquesta adreça de correu: ocell.amagat@escolalolaanglada.cat on hi hagi escrit clarament el vostre nom, el nº de l’ocell amagat i el seu nom escrit correctament. És molt important que els cerqueu a la guia d’identificació i que us fixeu bé a l’hora d’escriure el nom correcte. També caldrà que a l’apartat “assumpte” del correu, poseu “OCELL AMAGAT” i el número d’ordre dels ocells.

El correu ha de tenir: salutació, cos del missatge (on hi constarà una breu explicació, el nº d’ordre i el nom dels ocells amagats), acomiadament i signatura. En cas de no ser alumnat de cicle superior de l’escola Lola Anglada, caldrà escriure una breu identificació.

Només es donaran com a vàlides les respostes on el nom de l’ocell sigui complet i estigui correctament escrit.

EXEMPLE DE CORREU:

Cada encert atorga un punt. Al costat dels punts hi haurà un número entre parèntesi que indicarà les setmanes de participació. Hi haurà una classificació per l’alumnat de cada classe de cicle superior de l’escola i una altra per a la resta de participants. Els participants d’aquest joc poden i han de col·laborar entre ells, perquè l’objectiu final del joc és la identificació dels trets diagnòstics i la seva cerca a la guia de camp.

Bon joc i bona cerca “d’ocells amagats”!

Equip de mestres del Cicle Superior (Escola Pública Lola Anglada)

Nota 1: Totes les fotografies d’ocells amagats han estat fetes per en Domènec Anguera Vidal (ex-mestre de l’escola Lola Anglada i dinamitzador del projecte)
Nota 2: A totes les informacions que trobareu a sota de les fotografies s’indicarà clarament d’on s’han extret.

OCELL AMAGAT 2023-2024.

INICI DEL JOC  (10 d’octubre de 2023)
FINAL DEL JOC  (dd-mm-aaaa)

19ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 38:  

 Període per respondre: de dijous 18 d’abril a dimecres 1 de maig

 

19ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 37:  

 Període per respondre: de dijous 18 d’abril a dimecres 1 de maig

 

18ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 36:  CAPÓ REIAL

 Període per respondre: de dijous 11 a dimecres 17 d’abril

El capó reial (Plegadis falcinellus), és una espècie d’ibis, dins la família dels tresquiornitids (Threskiornithidae).
Es tracta d’un ocell de 55-65 centímetres de llarg i una envergadura de 88 a 105 centímetres, amb el coll i les potes llargues. El seu plomatge és fosc, entre marronós i porpra, amb reflexos d’una tonalitat verdosa a les ales. Varia entre l’hivern, l’estiu i el període nupcial. El bec és característicament llarg i recorbat.
El seu hàbitat natural són les zones humides i càlides, principalment litorals. Nidifica en els arbres o els canyissars, formant colònies o al costat d’agrons, becplaners i corbs marins. La femella pon tres o quatre ous, de color blau gris, en una posta anual. La incubació dura de tres a quatre setmanes.
S’alimenta principalment de peixos i granotes, tot i que la seva dieta pot incloure insectes i crustacis.
El capó reial és l’ibis més estès sobre la superfície terrestre, que es troba de manera esparsa a les regions càlides d’Àfrica, Europa, Àsia, Austràlia i les costes atlàntiques i caribenyes d’Amèrica. Hom considera que és originari del vell continent i que no fou fins al segle xix que migrà fins a les costes septentrionals de Sud-amèrica, i d’allà fins a les costes de Carolina del Nord.
A Catalunya, es considerava el 2010 com a nidificant recent al delta de l’Ebre i com a espècie en estat de conservació vulnerable, amb una població de 23 parelles, però ha augmentat espectacularment en els darrers 15 anys, i el 2015 ha passat de 200 a més de 2.000 exemplars, cosa en part afavorida pel fet que és una au que ha incorporat el cargol poma tacat, molt freqüent al delta, a la seva dieta. Se n’ha observat freqüentment als aiguamolls de l’Empordà i al delta del Llobregat, i més puntualment al Baix Ter, a l’estany de Sils, a la desembocadura de la Tordera, a la Torre d’en Dolça (Vila-seca) i fins i tot a Bellcaire d’Urgell.

Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: CAPÓ REIAL
Podràs sentir el seu cant o reclam

 

18ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 35:  ÀNEC CANYELLA

 Període per respondre: de dijous 11 a dimecres 17 d’abril

L’ànec canyella (Tadorna ferruginea) és un membre de la família Anatidae.
Principalment viu des del sud-est d’Europa a la Xina central és migratori i hiverna al sud d’Àsia. Fa de 58–70 cm de llarg.
Als Països Catalans es pot presentar com a espècie accidental a final d’estiu.
És considerat sagrat pel budisme al Tibet i Mongòlia.

Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: ÀNEC CANYELLA
Podràs sentir el seu cant o reclam

 

17ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 34:  

 Període per respondre: de dijous 21 de març a dimecres 10 d’abril

El ballester comú, (Tachymarptis melba, anteriorment Apus melba), és un ocell de l’ordre dels apodiformes i més gros que el falciot negre.

• Fa 21 cm de llargària total i 55 d’envergadura alar.
• No és d’un color tan fosc com el falciot negre.
• La part inferior és blanca, menys la cua i la banda fosca pectoral.
• No presenta dimorfisme sexual.

Ambdós pares construeixen el niu enganxant amb llur saliva plomes, molsa i altres materials. Al maig-juny hi pondran 2 o 3 ous que covaran tots dos progenitors durant 20 dies i on, al llarg de 55-60 dies més, hauran de restar els pollets que en neixin. Cada any retornen al mateix niu.
Menja insectes i aràcnids atrapats al vol.
Es troba al sud d’Europa (des de Portugal fins a Bulgària) i a tot Àfrica. La seva àrea de cria principal està compresa entre Grècia i Alemanya.

• Als Països Catalans és un ocell estival: hi torna al març-abril, molt abans de la data de posta, i s’escampa per les zones més muntanyenques -encara que no arriba al Pirineu- on busca penya-segats per instal·lar-hi el niu. També aprofita construccions fetes pels humans, com són els ponts i alguns edificis. Pel setembre-octubre emigra a l’Àfrica a passar-hi l’hivern.
• És un ocell monògam, és a dir, que només s’aparella una vegada a la vida; també és molt sociable, car construeix el seu niu integrat en colònies.
• Bat les ales lentament, de 4 a 8 vegades per segon, però amb molta força: És audible per a una persona si es troba a proximitat. És un dels ocells més ràpids que pot arribar als 110 km/h.

Si bé sembla que la població que viu en el medi rural va minvant, en canvi la població que ho fa en el medi urbà va augmentant, de tal forma que el conjunt de la població es manté bastant estable.

Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: BALLESTER
Podràs sentir el seu cant o reclam

 

17ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 33:  ÀNEC XIULAIRE

 Període per respondre: de dijous 21 de març a dimecres 10 d’abril

L’ànec xiulador eurasiàtic, ànec xiulador (Mareca penelope) és una espècie d’ocell de la família dels anàtids. És un ànec de superfície que no es reprodueix als Països Catalans. Modernament se l’ha inclòs en el gènere Mareca com (M. penelope).
El seu estat de conservació es considera de risc mínim.
Fa uns 45 cm i 71-80 d’envergadura alar.

• El mascle presenta el cap de color castany amb el pili molt clar, d’un color crema que, segons com hi toca la llum, sembla blanc. El pit és de color terrós rogenc amb el ventre blanc.
• La femella, com a la majoria de les espècies d’ànecs, és bruna.
• El bec és blavenc amb la punta negra.

S’alimenta de vegetals que pot agafar dins o fora de l’aigua. Menja en aigües poc profundes, a les platges i estanys.
Es troba a les aigües lliures, tant dolces i salabroses com marines.
Nia a Escandinàvia i hiverna al sud d’Europa. És un ànec migrant que es pot observar amb facilitat a les zones humides dels Països Catalans a l’hivern (Delta de l’Ebre i Delta del Llobregat, però a les Balears és un ànec poc abundant).
Arriba als Països Catalans pel mes d’octubre i roman fins al març, malgrat que aquestes dates poden presentar petites variacions.
Mentre vola, el mascle emet un xiulet agut i es mou sempre en grupets.

Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: ÀNEC XIULAIRE
Podràs sentir el seu cant o reclam

 

16ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 32:  BALQUER

 Període per respondre: de dijous 14 de març a dimecres 20 de març

El balquer, (Acrocephalus arundinaceus) és un moixó de l’ordre dels passeriformes semblant a les boscarles i un dels ocells més grossos del canyissar.

• Fa 19 cm de llargària total.
• Té un cap truncat molt característic, proveït d’una línia superciliar molt marcada.
• Presenta un principi de cresta.
• Bec més llarg i més robust que d’altres ocells semblants.
• És de colors bruns semblants a la de la boscarla de canyar i, per sota, és blanc vermellós.
• Té la cua més ampla que la boscarla de canyar.
• No presenta dimorfisme sexual.

Comença a nidificar a mitjan maig, després de construir un niu entre joncs i canyissos, a la vora de l’aigua i semblant al de la boscarla de canyar: en forma de copa i subjectat a les tiges de les plantes aquàtiques. El volum de la posta va de 3 a 6 ous, que la femella covarà al llarg de 13-15 dies, després dels quals encara manquen 12 dies perquè els novells deixen el niu. És probable que alguns exemplars efectuïn una doble posta.

Ocupa qualsevol zona que presenti canyissos o canyes, i, així, nidifica a totes les zones palustres dels Països Catalans, fins i tot a la part interior del Principat de Catalunya, aprofitant els marges dels rius i els embassaments existents.

Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: BALQUER COMÚ
Podràs sentir el seu cant o reclam

 

16ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 31:  CABUSSÓ COLLNEGRE

 Període per respondre: de dijous 14 de març a dimecres 20 de març

El cabussó collnegre (Podiceps nigricollis), és un ocell aquàtic que es troba a tots els continents amb l’excepció d’Austràlia i l’Antàrtida.

Aquest cabussó fa 28–34 cm de llarg. L’adult és inconfusible a l’estiu amb el cap i el coll negres i amb un plomatge de la part auricular groc.

Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: CABUSSÓ COLLNEGRE
Podràs sentir el seu cant o reclam

 

15ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 30:  AGRÓ BLANC

 Període per respondre: de dijous 7 de març a dimecres 13 de març

L’agró blanc, (Ardea alba) és un ocell de la família dels ardèids.

Fa fins a 90 cm d’alt i l’envergadura de les ales arriba fins a 1,90 metres. La longitud del bec és una mica variable. El plomatge és sempre blanc. En els mascles, en l’època d’aparellament la meitat superior del bec és negra i la inferior de color groc i a l’hivern i en els exemplars joves és totalment groc. Amb plomatge nupcial llueixen al dors unes fines plomes ornamentals que sobresurten una mica de la cua. La pell del voltant dels ulls és d’un color verd grogós i l’iris dels ulls és de color groc sofre. Les potes són negres i els dits d’un color verdós tirant a negre.

L’agró blanc s’instal·la en zones aquàtiques redejades de canyissars, riques en peixos i amb escassa vegetació arbòria i aigües tranquil·les.

S’alimenta de peixos, insectes aquàtics, ratolins, musaranyes i pollets que busca preferentment en aigües poc profundes de llacs i llacunes, camps inundats d’arròs i aiguamolls. Durant l’època de cria poden allunyar-se fins a un radi de 15 km del niu per a buscar l’aliment i en zones on la fauna terrestre és molt abundant, poden romandre fins i tot lluny de l’aigua. Els peixos els pesca des de la vora de l’aigua i pot arribar a pescar preses de mida prou gran com per a ser incapaç d’engolir-los.

Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: AGRÓ BLANC
Podràs sentir el seu cant o reclam

 

15ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 29:  CORRIOL ANELLAT GROS

 Període per respondre: de dijous 7 de març a dimecres 13 de març

El corriol gros o picaplatges gros i passarius a les Balears (Charadrius hiaticula) és una espècie d’ocell de l’ordre dels caradriformes més gros que el corriol petit, molt actiu i de vol ràpid.

• Fa 19 cm de llargària i 35-41 cm d’envergadura alar.
• Pes 54 -75 grams.
• Té de 5 – 10 anys de vida.
• Té el cap blanc i negre, amb una taca negra que comença al bec -que és de color groc amb la punta negra- i segueix fins a darrere de l’ull.
• Té les potes de color groc.
• També es diferencia del corriol petit en la franja alar blanca que aquest no mostra en vol.
• Li agrada volar en bandades.

Viu a tota la costa atlàntica, i part de la mediterrània, europea i de l’Àfrica del Nord. Cria a Euràsia, Grenlàndia, nord-est del Canadà i la costa atlàntica europea fins als Països Baixos i les Illes Britàniques. Hiverna a la península Ibèrica (sobretot a Andalusia i a la costa de la Mar Cantàbrica). També n’hi ha a les Canàries.
Al Principat de Catalunya i a les Balears només el veiem a vegades, a la costa, en migració. Se’n poden trobar alguns que hivernen a les platges, maresmes o llocs semblants del Delta de l’Ebre i, molt de tant en tant, en marges de rius.

Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: CORRIOL ANELLAT GROS
Podràs sentir el seu cant o reclam

 

 

14ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 28:  

 Període per respondre: de dijous 29 de febrer a dimecres 6 de març

El corb marí emplomallat, corb marí o cagaire a les Balears o corba marina emplomallada al País Valencià (Phalacrocorax aristotelis) és un ocell molt semblant al corb marí gros però de mida més petita. 

Ateny els 68-78 cm de llargària total i 95-110 cm d’envergadura alar. Pesa lleugerament per damunt dels 2 kg. És negre i, en comparació amb el corb marí gros, més verdós i sense les taques blanques a la cara. Té el coll llarg i fi, el cap petit, la cua llarga i en forma de falca, les ales curtes i arrodonides.El bec té una tonalitat groga que en plomatge nupcial és més visible i intens.  Els exemplars joves triguen tres anys a completar el plomatge d’adult. En època de zel té un plomall verd damunt el cap. No presenta dimorfisme sexual.

Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: CORB MARÍ EMPLOMALLAT
Podràs sentir el seu cant o reclam

 

14ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 27:  CORB MARÍ GROS

 Període per respondre: de dijous 29 de febrer a dimecres 6 de març

El corb marí gros (Phalacrocorax carbo) és una au de la família dels corbs marins que s’observa amb relativa freqüència a les zones humides i a la costa dels Països Catalans, sovint mentre s’eixuga les ales en una postura característica.

• Mida gran (91 cm).
• Plomatge negre tret dels laterals de la cara i sota el bec, on apareix un gran floc groc.
• Els joves són més terrosos, amb parts inferiors clares.
• Bec, sempre gris.

S’alimenta de peixos plans i espinosos que ingereix en abundància.

A Catalunya es pot observar de setembre a abril a la pràctica totalitat de les zones humides, tant insulars com continentals. Malgrat haver estat constatada la seua reproducció a les Illes Medes, és un hivernant regular al territori català.

Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: CORB MARÍ GROS
Podràs sentir el seu cant o reclam

 

13ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 26:  

 Període per respondre: de dijous 22 de febrer a dimecres 28 de febrer

L’ànec griset (Mareca strepera), conegut de vegades com a ascle al País Valencià, és un ànec de superfície que als estanys catalans només hiverna.
Fa 45 cm de llargària i 78-90 d’envergadura alar.
Taca blanca a la part posterior de l’ala i que correspon al mirall (aquest s’observa bé en vol i està format per l’esmentada taca flanquejada de negre i amb una franja terrosa rogenca a la part superior).
El mascle és de color gris, amb el pit jaspiat de blanc i la part inferior de la cua de color negre.
La femella té el característic plomatge críptic i l’habitual taca alar blanca.
Les potes d’ambdós sexes són de color groc ataronjat.

Nia a l’est europeu i a les Illes Britàniques. Folren els nius amb fulles seques, plomes, joncs marítims (Juncus maritimus), salicòrnia i altres materials. Pel maig ponen els 8 o 17 ous corresponents, que són covats únicament per la mare, i també només la mare s’encarregarà d’alimentar els pollets, que volaran al cap de set setmanes.
És un ànec poc enèrgic, que es confon entre els estols d’altres espècies (sovint, entre els ànecs collverds). Necessita quantitats d’aigua que continguin prats submergits per a poder alimentar-s’hi (només li serveixen les aigües que tenen un màxim de 20-40 cm de fondària, perquè, sent un ànec de superfície, tota la vegetació que es trobi a més profunditat, quedarà fora del seu abast)
Arriba pel setembre i torna a migrar al febrer, si bé en algunes zones resten individus que aconseguiran reproduir-se (això ha passat al delta del Llobregat i a la llacuna del Fondo, mentre que el delta de l’Ebre, amb unes 200 parelles, ocupa el primer lloc amb diferència).

Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: ÀNEC GRISET
Podràs sentir el seu cant o reclam

 

13ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 25:  

 Període per respondre: de dijous 22 de febrer a dimecres 28 de febrer

El corriol anellat petit, corriolet, corriol petit, picaplatges petit o tiroril·lo menut i passarius a les Balears és un ocell migrant i estival als Països Catalans, on és típic de les riberes nues i platges de còdols i bancs de sorra propers als rius.

Presenta un clar disseny sense marques patents a les ales. A la cua té una banda central fosca i marges blancs, tret ben visible en vol. Coloració bruna terrosa pel damunt i blanc pur pel dessota, mostra molt clarament la banda pectoral fosca i el collaret blanc. El cap té una careta negra que contrasta bé els anells oculars grocs (només visibles de prop o a la mà) i una barra negra al front que uneix la part davantera dels ulls, deixant una taca característica blanca just per sobre dels narius. Cames rosa pàl·lid o de color carn que el diferencien d’altres corriols, que les tenen grogues o negres. No presenta dimorfisme sexual.
S’alimenta d’invertebrats aquàtics i del llot (aràcnids, mol·luscs, insectes i llurs larves).
Es comença a observar pel març, i per l’abril ja es veuen instal·lats en petites colònies, sempre properes al curs d’algun riu o bassa, formades per no gaires parelles.
És molt conegut per les estratagemes que empra per a no donar a conèixer l’emplaçament del niu o dels pollets, com la de fingir-se ferit i caminar bo i arrossegant l’ala davant l’observador, al qual enganya fàcilment si no està advertit.

Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: CORRIOL ANELLAT PETIT
Podràs sentir el seu cant o reclam

 

12ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 24:  BECPLANER

 Període per respondre: de dijous 15 de febrer a dimecres 21 de febrer

El becplaner és una espècie d’ocell de la família Threskiornithidae, àmpliament distribuïda per Euràsia. És un ocell gran, ja que fa entre 80 i 93 centímetres de llarg i té una envergadura alar d’entre 120 i 135 centímetres.

El plomatge és blanc del tot, encara que els individus joves tenen plomes negres a la punta de les ales. Sobre el cap tenen una cresta que de vegades passa inadvertida. El bec és llarg, pla i de punta ampla, de color rosaci en els joves i negre en els adults, amb una taca groga a la punta. Les potes són negres i es veuen en vol esteses cap enrere.

Habita en zones de pantans, llacs d’aigües poc profundes i salines. Té una àmplia distribució: des de la Península Ibèrica fins al Japó, passant per l’Àfrica. És una au migradora, que passa els hiverns a l’Àfrica. A Europa, es troba sobretot a la zona dels Balcans, Itàlia i l’est de la Mediterrània en general. Un gran nombre d’aquestes aus passen l’hivern en els estuaris dels rius Souss i Massa, al Marroc.
A l’estat espanyol, és estrany veure-la i només hi ha una població resident tot l’any a Doñana. Hiverna a riu Guadalhorce, el delta de l’Ebre i la ria d’Arousa.

Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: BECPLANER
Podràs sentir el seu cant o reclam

 

12ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 23:  ÀNEC CULLEROT

 Període per respondre: de dijous 15 de febrer a dimecres 21 de febrer

L’ànec paleter, ànec cullerot, cullerot, cullerer, cullerassa, cuer o coer i bec d’espàtula (Anas clypeata) és un ànec de superfície que es distingeix pel gran bec eixamplat a l’extrem en forma de cullera.

Fa 51 cm de llargària i pesa entre 460 i 850 g. El mascle té el cap verd brillant, el pit blanc, el bec negre i l’abdomen castany. La femella es distingeix per tindre dues plomes blavoses a les ales. Bec ample i desmesurat, amb laminetes molt desenvolupades que fa servir com a sedàs per a retenir la matèria animal i vegetal. El mirall és verd flanquejat de blanc i la part mitjana anterior de les ales ostenta un bonic color blau cel.
Nia als països nòrdics i hiverna al sud, i arriba a l’Àfrica. Hom el troba a l’hivern també als Països Catalans (aiguamolls de l’Empordà, delta del Llobregat, Albufera de València, El Fondo, la llacuna d’Almenara i el delta de l’Ebre).
Sol arribar als Països Catalans el mes d’agost i l’increment d’exemplars continua fins al novembre, i se’n va a partir de mitjan gener.

Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: ÀNEC CULLEROT
Podràs sentir el seu cant o reclam

 

11ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 22:  

 Període per respondre: de dijous 1 de febrer a dimecres 14 de febrer

El cabussó emplomallat o cabrellot o soterí gros o cabussell és una espècie d’ocell de l’ordre dels podicipediformes corrent als Països Catalans. Nom vernacle al Delta del Llobregat: cabussaire gran. Conegut al Baix Ebre com a cabrella.
Fa 46-51 cm de llargària i 59-73 d’envergadura alar.
Té el coll llarg i blanc i, a l’estiu, té al costat del cap blanc i vermell, dues tofes de plomes groguenques o fosques en forma de banyes, les quals desapareixen a l’hivern.
El dors és de color bru, i el ventre, blanc.
No tenen dimorfisme sexual.
Els exemplars immadurs tenen el cap ratllat de negre i blanc (recorda el disseny de la zebra) que els fa fortament críptics.

Nia en gairebé tot Europa. Construeix una plataforma flotant en aigües de fins a 40 cm de fondària, envoltades de canyís, on pon de 3 a 6 ous de color blanc o terrós, a l’abril-juliol, que coven, mascle i femella, durant 28-30 dies. Quan els progenitors abandonen el niu cobreixen els ous amb algues i d’altres vegetals (aquesta activitat acompleix una doble funció: per un costat, impedeix el refredament dels ous i, per l’altre, els camufla i els fa passar desapercebuts davant els possibles depredadors). Els pollets comencen a capbussar-se a les 6 setmanes i és molt freqüent que algun dels dos adults transporti durant un període més o menys llarg les cries sobre el dors.

Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: CABUSSÓ EMPLOMALLAT
Podràs sentir el seu cant o reclam

 

11ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 21:  

 Període per respondre: de dijous 1 de febrer a dimecres 14 de febrer

El becadell comú és una espècie d’ocell de l’ordre dels caradriformes que, als Països Catalans, és abundant en migració i durant l’hivern.
Fa 25 cm de llargària total i 39-45 cm d’envergadura alar.
Cos rodanxó i postura acotada.
La femella pesa al voltant de 115 g i el mascle 130.
Té el dors d’un color vermell negrós densament llistat amb bandes ocràcies i que el fa dissimular entremig de les herbes seques i del fang dels aiguamolls.
Al cap són molt visibles una sèrie de ratlles negres.
Ventre blanc.
Bec molt llarg (el dels mascles fa 60-70 mm i el de les femelles 64-73), prim i recte.
Ales punxegudes.
Potes curtes.

Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: BECADELL COMÚ
Podràs sentir el seu cant o reclam

 

10ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 20:  CABUSSET COMÚ

 Període per respondre: de dijous 25 de gener a dimecres 31 de gener

El cabusset, anomenat cabussonet o soterí petit a les illes i setmesó al País Valencià, malgrat els seus hàbits aquàtics i la convergència adaptativa que això comporta en els ocells d’aquest medi, cal distingir-lo dels ànecs, amb els quals no l’uneix cap vincle sistemàtic.
És fàcil de diferenciar de la resta de cabussaires pel fet de no presentar, en cap època de l’any, marques o dissenys cromàtics cefàlics. Semblantment a com succeeix a la resta d’Europa, és el més abundant dels cabussaires als Països Catalans.
En plomatge nupcial, els adults llueixen el coll i la cara castanys rogencs i el cap i el mantell bru negrós. Destaca el bec, gruixut i punxegut, negre i amb la punta més clara, que s’implanta en unes comissures groguenques molt conspícues.
Veient l’estructura dels peus, hom s’adona de la diferència amb els ànecs, puix els cabussets presenten uns lòbuls de pell al costat dels dits i no una membrana interdigital com els anseriformes.
L’estructura de la part final del cos, més aplanada i sense cua aparent, li dona un aspecte rodanxó, la qual cosa acaba de perfilar els trets discriminadors de l’ocell.
La veu és una mena de trinat que sona com un renill sentit de lluny.
És sedentari i sotmès a moviments hivernals, essent aleshores quan és més fàcilment observable, car estem parlant d’un ocell molt discret, reservat i amagadís en època de cria, durant la qual passa extraordinàriament desapercebut.
És repatani a volar i, quan ho fa, és sempre en curtes volades.
Pot instal·lar-se i niuar en aigües estancades molt variades, des d’un petit bassiol, una bassa de reg o la tolla de riera, fins a basses grans artificials, sempre amb vegetació aquàtica o de ribera.

Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: CABUSSET COMÚ
Podràs sentir el seu cant o reclam

 

10ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 19:  ÀNEC BLANC

 Període per respondre: de dijous 25 de gener a dimecres 31 de gener

L’ànec blanc o ànnera blanca és un ànec de superfície de l’ordre dels anseriformes i considerat, a nivell evolutiu, a mig camí entre les oques i els ànecs pròpiament dits.
Fa uns 60 cm. Plomatge blanc amb el mirall verd. El cap i el coll també són verds.
El mascle té el bec vermell amb una excrescència, també vermella, al damunt.
Llueix un davantal marró.
La femella és quelcom més petita que el mascle.
Nia en diversos punts d’Europa (des d’Escandinàvia a la Mar Negra). 

Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: ÀNEC BLANC
Podràs sentir el seu cant o reclam

 

9ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 18:  CAMALLARGA COMÚ

 Període per respondre: de dijous 18 de gener a dimecres 24 de gener

El camallarga, camallonga, cames llargues, avisador, xerraire, cames de jonc, (cegall de) mosson Guillem o cagatero (cadell al gironès) (Himantopus himantopus), és un ocell que sembla una cigonya en miniatura. Esvelt i d’aspecte fràgil, és nombrós per totes les zones humides dels Països Catalans.
Fa 37 cm de llargària.
Té ales negres, bec negre i potes vermelles o de color rosat, exageradament llargues.
El coll és llarg.
El coll i el cap són blancs amb més o menys dibuix negre, i tot i que els mascles tendeixen la tenir-los més negres i la femella més blancs, aquest tret és massa variable per permetre identificar els sexes amb seguretat.
En vol se’l distingeix per les ales punxegudes, negres tant per sobre com per sota, el coll estirat i les potes que sobresurten molt pel darrere.

Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: CAMALLARGA COMÚ
Podràs sentir el seu cant o reclam

 

9ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 17:  BERNAT PESCAIRE

 Període per respondre: de dijous 18 de gener a dimecres 24 de gener

El bernat pescaire, agró gris, agró d’hivern, bernat de s’alga a les Balears, bernat pescador a les Terres de l’Ebre, aïro a l’Alguer i garsa reial o agró blau al País Valencià i auró blau, auró gris i agró reial a les Balears, capó d’aigua (a Girona) (Ardea cinerea), és un ocell de grans dimensions de l’ordre dels ciconiformes i de la família dels ardeids. Pot arribar al metre d’alçada i presenta un plomatge grisós que esdevé més lluent durant l’època reproductiva.
En l’actualitat, és una espècie amb molta presència i que es troba en expansió, ja superada una important davallada en molts indrets. 

La seva alimentació és principalment de peixos, granotes i insectes, però també poden capturar petits mamífers i ocells.

Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: BERNAT PESCAIRE
Podràs sentir el seu cant o reclam

 

8ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 16:  BEC D’ALENA

 Període per respondre: de dijous 11 de gener a dimecres 17 de gener

El bec d’alena comú, anomenat primavera o llesna al País Valencià, és una gràcil au blanca i negra de l’ordre dels caradriformes, molt present tot l’any a les zones humides del Llevant de la Península Ibèrica.
Fa 40-43 cm de llargària total. Palmípede. Plomatge gairebé completament blanc, amb bandes negres de contrast. El bec llarg i característicament corbat cap amunt. Les potes són llargues, d’un color blau grisós i amb els dits units per una membrana interdigital.

Als Països Catalans, cria al delta de l’Ebre, a les salines de Santa Pola (Baix Vinalopó) i a Mallorca, on n’hi ha unes poques parelles al salobrar de Campos. Instal·la el niu, que és una petita depressió en el terreny, prop d’alguna planta, entre matolls de les riberes dels aiguamolls o al descobert, sobretot en llocs salabrosos o en salines.

Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: BEC D’ALENA
Podràs sentir el seu cant o reclam

 

8ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 15:  CUERETA TORRENTERA

 Període per respondre: de dijous 11 de gener a dimecres 17 de gener

Mesura 18-21 cm de llargària i 29 cm d’envergadura alar. És de color blau-grisenc per sobre i groc per sota. És la cuereta que té la cua més llarga (fa 9 cm de llargada), i és de color negre amb les rectrius externes blanques. A l’estiu, el mascle ensenya la gola negra i a l’hivern la té blanca.

Cria a l’Europa temperada, Àsia i Àfrica del Nord. És sedentària a les zones de clima més suau de l’Europa Occidental. A Catalunya és un ocell sedentari. També venen a hivernar de França i Suïssa, que se sumen als individus catalans que deixen les muntanyes per ocupar les llacunes de la terra baixa. A la muntanya es nodreixen amb insectes i quan baixen a la costa ho fan amb petits mol·luscs principalment.

Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: CUERETA TORRENTERA
Podràs sentir el seu cant o reclam

 

7ª Entrega     OCELL DIBUIXAT – PUNTS BONIFICACIÓ “Nadal 2023”:
Període per respondre: de dilluns 19 de desembre a diumenge 15 de gener

Ocell dibuixat nº 1: bitó comú, nº 2: capó reial, nº 3: polla blava comuna, nº 4: flamenc rosat,
nº 5: xibec cap-roig, nº 6: ànec blanc, nº 7: xatrac becllarg, nº 8: martinet ros comú,
nº 9: garsa de mar eurasiàtica i nº 10: arpella comuna.

 

7ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 14:  ÀNEC COLLVERD

 Període per respondre: de dijous 14 de desembre a dimecres 10 de gener

L’ànec collverd és una espècie d’ànec que viu a prop dels rius i els estuaris. Es troba a tot l’hemisferi nord i és l’arrel de moltes races domèstiques.
La femella i l’immadur són de color bru, i el mascle adult té el cap i el coll de color verd (d’aquí el nom).
Els adults tenen la taca alar o espill de color blau, més gran i conspicu en el mascle.
El plomatge d’eclipsi del mascle (o sigui, el plomatge estival, fora de l’època d’aparellament) és semblant al de la femella, i es reconeix el mascle només pel color groc més viu del bec.
És el més gran i comú dels ànecs europeus.

Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: ÀNEC COLLVERD
Podràs sentir el seu cant o reclam

 

7ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 13:  GAVIÀ DE POTES GROGUES

 Període per respondre: de dijous 14 de desembre a dimecres 10 de gener

El gavià de potes grogues o gavià argentat de potes grogues és una gavina de grans dimensions que s’estén per Europa, l’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica.
Els adults són semblants al gavià argentat europeu (Larus argentatus) però tenen les potes grogues. El llom el tenen gris més fosc que L. argentatus. També tenen els adults una banda vermella en el bec. A la tardor el cap és molt més blanc que l’altra gavina esmentada i el negre de les puntes de les ales més extens. Al voltant de cada ull tenen un anell vermell.

Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: GAVIÀ DE POTES GROGUES
Podràs sentir el seu cant o reclam

 

6ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 12:  ESTORNELL COMÚ

 Període per respondre: de dijous 30 de novembre a dimecres 13 de desembre

L’estornell comú o estornell vulgar és un ocell passeriforme de la família dels estúrnids. El seu estat de conservació es considera de risc mínim. Es una espècie que ha experimentat una gran expansió a Europa durant els darrers decennis.

És característic de l’animal anar en grup de centenars o milers d’exemplars, els quals s’alimenten als camps i fruiters durant el dia i a la nit cerquen l’escalfor de la gran ciutat per dormir. Són bastant problemàtics per les destrosses causades als cultius.

Fa uns 20 cm i pesa 60-95 grams. Té el plomatge generalment fosc amb reflexos iridescents i tacat de blanc. El bec és fort. És probablement un dels ocells més familiars de les regions temperades, amb el seu cos ple, les ales curtes, triangulars i punxegudes, amb cua curta i quadrada. L’adult és negre i brillant amb reflexos verds a l’estiu; a l’hivern, el seu plomatge és similar però amb petites taques blanques a l’esquena i el ventre. Bec cònic, llarg, fi i punxegut, groc viu, potes llargues i fines de color marró rosat, ulls marrons foscos. Presenta un discret dimorfisme sexual: la femella és menys brillant, però presenta més taques al ventre. 

De lluny també es pot confondre amb la merla, que és negra i d’una mida semblant (lleugerament més grossa). Es distingeixen fàcilment per la cua i les ales més llargues de la merla, que també fan que voli de forma diferent.

Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: ESTORNELL COMÚ
Podràs sentir el seu cant o reclam

 

6ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 11:  CIGONYA BLANCA

 Període per respondre: de dijous 30 de novembre a dimecres 13 de desembre

La cigonya blanca o simplement cigonya és una espècie d’ocell ciconiforme de grans dimensions, pertanyent a la família Ciconiidae. Viu en prats inundats i en planes herboses a prop de l’aigua. Passa l’hivern a l’Àfrica i al mes de febrer comencen a arribar a Europa.
És un ocell molt gran, una cigonya adulta pot arribar a una alçada de 100-125 centímetres, amb una envergadura alar que pot arribar als 2 metres, i un pes de 2,3-4,5 kg. Posseeix un plomatge blanc, excepte en les puntes de les ales, on és de color negre. Les seves cames són allargades i de color rosat.
Té un bec allargat i de color vermell que empra per rebuscar en fangars, capturar peixos, insectes i fins i tot petits rèptils. En els joves el bec és negre.

Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: CIGONYA BLANCA
Podràs sentir el seu cant o reclam

 

5ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 10:  COTXA FUMADA

 Període per respondre: de dijous 23 a dimecres 29 de novembre

La cotxa fumada, cua-roja fumada, calderer o a les Balears coeta de barraques o coa-roja de barraca (Phoenicurus ochruros) és una espècie d’ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que cria a l’Europa Central i meridional. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.
Mesura 15 cm. Té bec curt i unes taques alars blanques. En el mascle s’aprecia un contrast entre el carpó i la cua vermella i la resta del cos fosca, que a l’hivern s’aclareix una mica. La femella és més clara.
Menja principalment insectes, aràcnids i baies.
Les poblacions septentrionals d’aquest ocell hivernen a l’Àfrica del Nord i al sud d’Europa.
Als Països Catalans a l’estiu viu sobretot a les roques dels cims del Pirineu, però també s’ha anat adaptant a les construccions enrunades o abandonades situades en llocs diversos.

En migració o a l’hivern es troba en qualsevol indret rocallós. Als Països Catalans, a les poblacions sedentàries s’hi afegeixen els migrants transpirinencs i es pot trobar a tot el territori, incloent les Balears, i a Catalunya la màxima abundància es desplaça del Pirineu a les comarques costaneres.

Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: COTXA FUMADA
Podràs sentir el seu cant o reclam

 

5ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 09:  COTORRA DE KRAMER

 Període per respondre: de dijous 23 a dimecres 29 de novembre

La cotorra de Kramer és un ocell originari de zones tropicals d’Àfrica i Àsia que va aparèixer a Catalunya a la dècada dels 1970. Actualment se la pot trobar a les àrees costaneres de la província de Barcelona.

El seu nom fa honor al naturalista austríac Wilhelm Heinrich Kramer.

Presenta dimorfisme sexual: els mascles adult tenen un collaret fi vermell que destaca sobre el plomatge verd; les femelles i els individus immadurs dels dos sexes o bé no tenen el collaret o bé el presenten d’un color gris pàl·lid.

Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: COTORRA DE KRAMER
Podràs sentir el seu cant o reclam

 

4ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 08:  BLAUET COMÚ

 Període per respondre: de dijous 16 a dimecres 22 de novembre

El blauet comú (Alcedo atthis) és un moixó no passeriforme que és el més acolorit d’entre els ocells aquàtics, presenta una dieta principalment ictiòfaga (peixos), nidifica en forats excavats en talussos terrosos vora l’aigua i és força sensible a l’estat dels corrents fluvials i masses d’aigua. És un moixó de l’ordre dels coraciformes i de la família dels alcedínids.

La coloració és de les més vistoses i cridaneres de l’avifauna catalana i consisteix fonamentalment en un contrast entre el dors turquesa i el dessota rogenc amb la gola blanca. El bec dels mascles és completament negre i les femelles presenten una coloració vermellosa en la zona proximal inferior i les potes que no presenten escates dures són vermelles.

El seu aspecte és rodanxó rematat per un bec extraordinàriament llarg i punxegut, amb ales arrodonides i cua molt curta. La seva morfologia fusiforme i aerodinàmica està especialment capacitada per a penetrar rabent a l’aigua des d’una certa altura per tal de caure de forma precisa sobre peixos i diversos animalons aquàtics. El bec robust i poderós, i en forma de punyal, constitueix una eina fonamental en el procés, perfectament adient per a penetrar l’aigua sense resistència i alhora immobilitzar fermament les esmunyedisses preses.

 

Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: BLAUET COMÚ
Podràs sentir el seu cant o reclam

 

4ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 07:  GAFARRÓ EUROPEU

 Període per respondre: de dijous 16 a dimecres 22 de novembre

El gafarró europeu (Serinus serinus),és un ocell de l’ordre dels passeriformes que és un resident comú arreu del litoral mediterrani, des del nivell del mar fins a l’alta muntanya. Es distribueix naturalment a gran part d’Europa, des de la Mediterrània, on és sedentari (i a les nostres contrades molt comú]) fins a Europa Central, on només es troba a l’estiu.

És un ocell d’uns 12 cm, parent del canari. Té el bec fort, curt i cònic, i és d’un color bru groguenc llistat de negre amb el carpó, el front, la llista ocular, el pit i la gola de color groc. Les femelles i els joves són d’un color bru vermellós, amb un disseny que recorda el dels mascles però sense groc.

Del seu cant es diu que “fregeix” pel xerroteig delicat.

 

Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: GAFARRÓ EUROPEU
Podràs sentir el seu cant o reclam

 

3ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 06:  CADERNERA EUROPEA

 Període per respondre: de dijous 9 a dimecres 15 de novembre

La cadernera europea o senzillament cadernera (Carduelis carduelis) és un ocell de la família dels fringíl·lids. El nom científic fa referència a la seva afició per les llavors dels cards, sobre els quals es posa per a anar-les extraient una a una. El bec esmolat li permet de fer-ho sense fer-se mal amb les espines que les protegeixen.

Fa uns 12,5 cm de llargària. Té el bec esvelt i la cua escotada. Els adults tenen el cap blanc, negre i escarlata; les ales negres clapejades amb un color groc, el carpó blanquinós i la cua negra. Els immadurs presenten el cap, el dors i el pit d’un color grisenc, amb ratlles apagades.

 

Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: CADERNERA EUROPEA
Podràs sentir el seu cant o reclam

 

3ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 05:  COTORRETA PITGRISA

 Període per respondre: de dijous 9 a dimecres 15 de novembre

La cotorreta pitgrisa (Myiopsitta monachus), és un ocell que pertany a l’ordre dels psitaciformes, com els lloros, les cacatues o els periquitos. És originari de l’Amèrica del Sud, però ha colonitzat recentment diferents llocs d’Europa i Nord-amèrica, a partir d’individus escapats de la captivitat, ja que és comuna com a mascota.

Aquestes cotorres, s’importaven d’Amèrica del Sud (Argentina) per a vendre-les en botigues d’animals domèstics com a mascotes. Es transportaven en unes grans gàbies en vaixells de mercaderies. En una d’aquestes travesses pel Mar Mediterrani les cotorretes van aconseguir escapar-se i, d’aquí, la seva expansió. Es van adaptar, fàcilment, a la nova situació geogràfica, que van trobar idònia per a reproduir-se.

La cotorra de pit gris es caracteritza, com bé diu el seu nom, perquè té la part alta del pit i el front de color gris. La panxa pot ser una mica més grogosa que el pit i la resta del cos és verda. Les ales són punxegudes, com la cua, i poden presentar tons blavosos o verd fosc. Són gregàries i molt sorolloses, amb un vol ràpid, bategant molt les ales, i normalment no gaire alt.

 

Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: COTORRETA PITGRISA
Podràs sentir el seu cant o reclam

2ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 04:  CUERETA BLANCA

 Període per respondre: de dijous 2 a dimecres 8 de novembre

La cuereta blanca (Motacilla alba) és una espècie d’ocell de l’ordre dels passeriformes, molt abundós arreu del territori dels Països Catalans i durant tot l’any.

Fa 17-19 cm de llargària total i 31 cm d’envergadura alar. Pesa 23 g. El mantell és de color gris, negre i blanc i, per sota, és tot blanc. Té una cua molt llarga, negra i estreta que remena amunt i avall constantment. A l’estiu el mascle té la coroneta i nuca negres ben delimitades del gris del dors, el front, la part anterior de la coroneta i els costats de la cara blancs i un pitet negre intens, bandes alars i vores de les terciàries blanques. La femella és molt semblant al mascle però amb molt més gris a la coroneta i el pitet molt menys extens. A l’hivern el mentó i la gorga són blanc brut, franja pectoral negra i front blanc amb lleugers matisos groguencs. Els joves tenen les galtes, la coroneta i les bandes pectorals grises.

 

Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: CUERETA BLANCA
Podràs sentir el seu cant o reclam

 

2ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 03:  COLOM ROQUER

 Període per respondre: de dijous 2 a dimecres 8 de novembre

Els adults mesuren entre 29 i 37 cm de llarg i tenen una envergadura alar de 62 a 72 cm. El pes dels coloms roquers salvatges o assilvestrats oscil·la entre els 238 i 380 g. El seu plomatge és en general de color gris blavós, més fosc al cap, coll i pit, on a més presenten iridescències verds i violàcies. Es caracteritza per presentar dues bandes negres i tenir el carpó blanc. Les cobertores inferiors de les seves ales són blanquinoses i la punta de les rèmiges és negrosa. La seva cua té una banda negra a l’extrem rematada amb un fi vora blanca. L’iris dels seus ulls és taronja, vermell o daurat, i tenen un fi anell ocular nu gris blavós. El seu bec és negrós i presenta en la seva part superior una cera blanquinosa, i les seves potes són de color vermell purpuri.

 

Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: COLOM ROQUER
Podràs sentir el seu cant o reclam

 

1ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 02:  GARSA EURASIÀTICA

 Període per respondre: de dijous 12 d’octubre  a dimecres 1 de novembre

És fàcil d’identificar pel color, blanc al ventre i a les ales, i negre a la resta del cos, amb irisacions de to blau, verd o morat a les vores de les ales i a la cua. Fa uns 46 centímetres de llargada.
Resident comú per tot el territori, a excepció de les cotes més altes pirinenques i prepirinenques, i al sud del territori de forma local.

Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: GARSA EURASIÀTICA
Podràs sentir el seu cant o reclam

 

1ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 01:  PARDAL XARREC

 Període per respondre: de dijous 12 d’octubre  a dimecres 1 de novembre

El pardal xarrec, pardal barraquer o teuladí morisc (Passer montanus) és una espècie d’ocell de l’ordre dels passeriformes i molt comú a la Catalunya continental.
Amida 14 cm de llargària total. És de colors més vius que el pardal comú, amb el pili bru xocolata, una taca negra a la galta i una altra del mateix color a la gorja. A l’estiu, el bec és blavenc mentre que a l’hivern és gairebé negre. No presenta dimorfisme sexual.

Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: PARDAL XARREC
Podràs sentir el seu cant o reclam

 

 

 

OCELL AMAGAT 2022-2023.

INICI DEL JOC  (10 d’octubre de 2022)
FINAL DEL JOC  (18 de juny de 2023)

25ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 50:  VERDUM EUROPEU
Període per respondre: de dilluns 12  a diumenge 18 de juny

És un ocell abundant i pot arribar a ser força abundant en hàbitats arbrats i boscosos com a parcs, jardins i terres de cultiu amb tanques i arbres dispersos. Forma estols a la tardor i l’hivern, estenent-se també per camps més obert fins i tot en zones costaneres. Sovint visita menjadores de jardí. El mascle és verdós en general amb bec de color rosa pàl·lid fort i té marques grogues a l’ala i costats de la cua. La femella és molt més bruna però comparteix el patró masculí. Crida especialment l’atenció el seu bec gran rosat apagat i ala amb àrea groga.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

25ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 49:  MASTEGATATXES
Període per respondre: de dilluns 12  a diumenge 18 de juny

És un migrant estival present a la major part d’Europa amb hivernada a l’Àfrica que pot ser comú o escassejar en algunes zones. Es troba en boscos ombrejats, mixtos i caducifolis, especialment amb roures. S’alimenta d’insectes a tot tipus de vegetació i ocasionalment a les zones més denses. De vegades es posa a tanques obertes. El mascle reproductor té plomatge nupcial negre o marró molt fosc a les parts superiors, amb una cridanera taca blanca al front i un extens panell blanc a les ales. Les femelles i immadurs són marrons a la part superior, amb un panell alar blanc molt palès. 

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

24ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 48:  AUFRANY COMÚ
Període per respondre: de dilluns 5  a diumenge 11 de juny

Voltor de mida mitjana, pàl·lid, d’aspecte estrany amb la cara groga nua i de mirada seriosa. El seu bec és estret amb la punta negra. En vol, destaquen les seves llargues, negres i digitades plomes de vol amb les cobertores blanques. La cua és en forma de falca. Els joves són terrossos amb la cara nua i grisenca. Viu a zones obertes o semiobertes i cria en tallats i ocasionalment en arbres. A més d’alimentar-se de carronya, freqüenta abocadors i malauradament està en declivi a la major part de la seva àrea de distribució.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

24ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 47:  MALLERENGA PETITA
Període per respondre: de dilluns 5  a diumenge 11 de juny

Força comú en boscos de coníferes i boscos mixtos, parcs, jardins i és freqüent a les menjadores d’ocells. Sovint s’uneix a bàndols mixtos amb altres mallerengues a la tardor i l’hivern, movent-se ràpidament a través de la vegetació. És característic la combinació d’un gran pitet negre amb franges alars blanques i una àmplia marca blanca al clatell.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

23ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 46:  TALLAROL DE CASQUET (femella)
Període per respondre: de dilluns 22 de maig a diumenge 4 de juny

És comú o molt comú en hàbitats arbrats i matolls, inclosos jardins, on de vegades visita menjadores a l’hivern. Hiverna en petit nombre a Europa occidental però la majoria migra al sud de la regió mediterrània. Es tracta d’un tallarol força característic i corpulent. El mascle és grisenc uniforme en general amb capirot negre que li dóna nom mentre que la femella i el juvenil té tons uniformes, lleugerament més marrons en general i amb capirot castany rovellat. El seu cant és un refilet força fort i variat, sovint estrident.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

23ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 45:  ÀGUILA CUABARRADA
Període per respondre: de dilluns 22 de maig a diumenge 4 de juny

Àliga de mitjana grandària i forta, amb un cos blanquinós que contrasta amb les ales i cua fosques. Els joves tenen el cos vermellós i no tenen l’ampla i la fosca banda de l’extrem de la cua. Es troba a boscos o muntanyes, de vegades durant l’hivern en hàbitats més oberts però normalment en zones poc humanitzades. Construeix els nius en tallats, en arbres i escassament en torres elèctriques. L’ala s’estreny a prop del cos. S’observa normalment planejant sobre la vora de penya-segats, mostrant-ne les curtes digitacions alars en comparació amb les digitacions més llargues d’altres àguiles.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

22ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 44:  LLUER EURASIÀTIC
Període per respondre: de dilluns 15 a diumenge 21 de maig

És força comú en boscos mixtos i de coníferes, especialment amb avets. També es troba a parcs i jardins i visita menjadores artificials. Es reuneix sovint en bàndols, principalment a la tardor-hivern. S’alimenta especialment de llavors de vern i bedoll. El mascle és atractiu i cridaner, amb la cara i el pit grocs compensats per un píli negre i un petit pegat al mentó. La femella és ratllada en general, sovint amb tons groguencs. Destaca especialment el groc de les ales i les marques a la cua en ambdós sexes.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

22ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 43:  GAMARÚS EURASIÀTIC
Període per respondre: de dilluns 15 a diumenge 21 de maig

Mussol de mida mitjana amb ulls negres profunds; estrictament nocturn i es veu amb poca freqüència. Globalment de color marró a gris amb un gran cap arrodonit. Viu a boscos, zones verdes, zones urbanes i jardins amb grans arbres; acostuma a reposar ben amagat al fullatge durant el dia. Surt de nit a caçar en clarianes i zones més obertes. Sovint es detecta pels seus tremolors i crits, fets per durant la nit.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

21ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 42:  
Període per respondre: de dilluns 8 a diumenge 14 de maig

Cap gran amb bec fort i gruixut i una cella pàl·lida òbvia. Els pegats negres i gruixuts als costats del coll poden variar amb la postura i entre exemplars. En vol són distintives les ales, fosques per sota però amb la vora posterior blanca que es prolonga a la part superior de les mateixes. Els aletejos en vol de cant són com a “càmera lenta” el que fa que sembli més gran. Característica de terres de cultiu obertes i hàbitats esteparis naturals. Poden formar grans bàndols a l’hivern. Cant caòtic consistent en refilets i sovint imita altres espècies.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

21ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 41:  FALCIOT NEGRE
Període per respondre: de dilluns 8 a diumenge 14 de maig

Au estival, poc comú en unes zones i força comú en unes altres. Hiverna a Àfrica. Només és vist en vol pel normal. Nidifica en cavitats en penya-segats i edificis. Es distribueix àmpliament sobre qualsevol hàbitat a la recerca d’insectes aeris, sovint sobre llacs i embassaments on es congreguen les orenetes també. En general, vola més alt que les orenetes, excepte quan baixa per beure lliscant sobre la superfície de l’aigua. És més gran i d’ales més llargues que les orenetes i amb plomatge fosc, aleteig fort, vol més ràpid i directe.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

20ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 40:  ABELLEROL COMÚ
Període per respondre: de dilluns 24 d’abril  a diumenge 7 de maig

Inconfusible au estival que és força comú a les regions temperades i que té les seves casernes d’hivernada a l’Àfrica. Es troba en camps oberts o semioberts, principalment en zones seques: nia colonialment en forats excavats en talussos, sovint sobre la llera d’un riu. S’observa habitualment posat en cables o volant en cercles, sovint en petits grups. S’alimenta capturant insectes a l’aire, especialment abelles. Espectacularment acolorit, amb gola groga i cos blavós.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

20ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 39:  ESCORXADOR COMÚ
Període per respondre: de dilluns 24 d’abril  a diumenge 7 de maig

És poc comú en unes zones i força comú en unes altres i és au reproductora a Europa que passa l’hivern a l’Àfrica. Es troba en bruguerars, camps oberts amb bardisses i arbustos dispersos, especialment plantes espinoses on enfila a manera de rebost les seves preses: petites aus, grans insectes i rosegadors. Caça des de perxes en arbustos o des de cables, però en altres ocasions roman ocult i passa fàcilment desapercebut. El mascle té un plomatge molt característic, amb cap blau grisenc, antifaç negre i dors marró vermellós. La femella té el dors marró fosc amb un fi barrat al pit i flancs.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

19ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 38:  CARGOLET COMÚ
Període per respondre: de dilluns 17  a diumenge 23 d’abril

Comú però discret en hàbitats arbrats amb sotabosc dens, jardins, bardisses a terres de cultiu, bruguerars i penya-segats costaners. Sol cantar des d’una perxa força exposat, però en altres ocasions es comporta com un ratolí, movent-se entre els esbarzers i el sotabosc. S’identifica amb força facilitat per la mida petita, el plomatge marró, i l’hàbit de mantenir la cua elevada. S’escolta més sovint del que es veu. El cant és potent i animat amb una sèrie diversa de refilets i que es repeteixen.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

19ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 37:  ALIGOT COMÚ
Període per respondre: de dilluns 17  a diumenge 23 d’abril

El rapinyaire de mida mitjana més freqüent en moltes àrees. Prefereix terreny arbrat i vores de bosc i camp agrícola amb bardisses però localment es pot trobar a ciutats amb arbres de bon port i parcs arbrats. També caça en camp obert, especialment herbassars. Normalment es troba aïllat o en parelles, remuntant en cercles amb les ales lleugerament aixecades. Més aviat robusta, amb ales amples i relativament curtes, cua amb vores quadrades (arrodonides si està desplegada). Plomatge variable però típicament mostra una banda pectoral més clara i un fi escombrat fosc a la cua (la cua té una ampla vora posterior fosca en els adults).

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

18ª Entrega     OCELLS ALÒCTONS – PUNTS BONIFICACIÓ “Setmana Santa”:  
Període per respondre: de dilluns 27 de març a diumenge 16 d’abril

Un punt per cada ocell ben identificat

 

18ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 36:  GRALLA BECGROGA
Període per respondre: de dilluns 27 de març a diumenge 16 d’abril

Gralla gregària i sorollosa habitant de zones d’alta muntanya. S’alimenta principalment d’insectes a l’estiu i de baies, llavors i deixalles a l’hivern, quan els cerca a les proximitats de les estacions de ski, on arriben a ser molt confiades. Bec groc brillant. Si s’observa posada, es pot veure que la les ales arriben gairebé al final de la cua.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

18ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 35:  CAPSIGRANY COMÚ
Període per respondre: de dilluns 27 de març a diumenge 16 d’abril

Ocell robust amb el cap gran en què destaquen el pili vermell i coll i antifaç negre. La majoria tenen prominents taques blanques a les ales. Els juvenils són gris pàl·lid i amb un patró que els dóna un aspecte escatós. Es troba en àrees obertes amb arbres i arbustos dispersos, especialment antigues plantacions on es posen en penjadors prominents. Hiverna a Àfrica tropical.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

17ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 34:  MOSQUITER COMÚ
Període per respondre: de dilluns 20 a diumenge 26 de març

Més o menys freqüent en hàbitats arbrats i arbustius, sovint a prop d’aigua. Es detecten petites poblacions a l’oest d’Europa, però la majoria migra cap a Àfrica. La millor identificació és per veu: el cant és una mica erràtic amb una doble nota: xiff-chaff, chiff-chaff… molt diferent del cant del Mosquiter musical. De color verd oliva, amb feble cella pàl·lida, potes fosques i tendeix a baixar habitualment la seva cua.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

17ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 33:  ASTOR COMÚ
Període per respondre: de dilluns 20 a diumenge 26 de març

Rapinyaire que habita al bosc, poc comú i gran. L’adult: majoritàriament gris, més pàl·lid per sota, corona i galta negres, cella blanca i ulls vermells.Esparver que requereix boscos madurs extensos. És molt agressiu a prop del niu. S’alimenta de preses grans com llebres, tudons i ànecs.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

16ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 32:  ORENETA CUABLANCA
Període per respondre: de dilluns 13 a diumenge 19 de març

Au estival, força comú o una mica més escàs en algunes zones, que passa l’hivern a l’Àfrica. Es reprodueix en colònies sota els ràfecs dels edificis, on construeixen nius de fang; s’alimenta en diversos hàbitats oberts i semioberts, especialment sobre làmines d’aigua i camps adjacents. Plomatge característic, amb dors blau-negre, gran pegat blanc al carpó i parts inferiors blanques. El plomatge juvenil a finals de l’estiu-tardor és més apagat per sobre i més fosc per sota que l’adult.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

16ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 31:  COGULLADA COMUNA
Període per respondre: de dilluns 13 a diumenge 19 de març

Ocell de mida mitjana amb una cresta prominent. Molta variació en el color del plomatge, que coincideix amb els tipus de sòls locals. Cua curta i sota les ales amb tenyits d’òxid evidents en vol. Es troba en zones seques amb poca vegetació, especialment en terrenys agrícoles i a les vores de camins. El cant és, sovint, una sèrie magníficament llarga.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

15ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 30:  BALLESTER COMÚ
Període per respondre: de dilluns 6 a diumenge 12 de març

Au estival, poc comú en unes zones i força comú en unes altres. Ocupa les regions més càlides i passa l’hivern a l’Àfrica. Es reprodueixen en colònies a penya-segats i grans edificis. És un falciot de gran grandària, distintiu i espectacular, notablement més gran que falciot comú i amb aleteig més lent i amb planejos més llargs i lànguids. De color marró fosc amb el ventre blanc; a curta distància és visible el pegat blanc de la gola.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

15ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 29:  ORENETA COMUNA
Període per respondre: de dilluns 6 a diumenge 12 de març

Reconeixible fins i tot a distància per la cua extremadament llarga i bifurcada. Passa molt de temps en vol, volant ràpidament sobre pastures i estanys a la recerca d’insectes. Sembla fosc per dalt (blau marí amb bona llum) i de color beix a ataronjat per sota. Típicament nia a prop de la gent, en graners, sota molls i altres infraestructures.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

14ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 28:  PAPAMOSQUES GRIS
Període per respondre: de dilluns 27 de febrer a diumenge 5 de març

És un migrant estival a gairebé tot Europa amb hivernada a Àfrica. És comú i en alguns llocs una mica més abundant. Prefereix els boscos oberts mixtos i caducifolis amb clarianes, zones verdes, jardins més grans i cementiris. Tendeix a posar-se força dret sobre posaders exposats, des d’on captura insectes en vol, on sovint torna al mateix penjador. S’identifica més fàcilment pel comportament que pel plomatge, que és monòton de color marró grisenc per sobre, blanquinós apagat per sota i amb vetes fosques a la coroneta i al pit.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

14ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 27:  CORB COMÚ
Període per respondre: de dilluns 27 de febrer a diumenge 5 de març

Tot negre, amb un bec més gruixut i llarg. El bec és més llarg que el cap. Cua en forma de falca. Tendeix a ser solitari. Vola al llarg de carreteres a la recerca de carronya. Habita principalment a àrees rurals en àrees obertes o boscos. Utilitza una varietat d’hàbitats incloent deserts, costes, tundra i pastures. Vola amb cops d’ala fluids i continus.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

13ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 26:  PASSERELL COMÚ
Període per respondre: de dilluns 13 a diumenge 26 de febrer

És abundant i pot ser molt abundant en àrees obertes, des de prats de pastures a zones urbanes. Igual que altres fringíl·lids, sovint forma bàndols a la tardor i hivern; no sol visitar les menjadores de jardí. En general té aspecte de petit ocell i és força poc visible, llevat que es vegi bé el mascle, que té pit vermell, el cap gris i l’esquena marró vermellosa que fa que tingui una combinació distintiva. La femella s’identifica millor pel patró facial: àmplies mitges llunes pàl·lides per sobre i per sota dels ulls i taca pàl·lida a les galtes. Hi destaquen també el bec petit gris, les ales blanquinoses i les rectrius externes blanques com el mascle.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

13ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 25:  MALLERENGA CARBONERA
Període per respondre: de dilluns 13 a diumenge 26 de febrer

Comuna a muntanyes, boscos, parcs, jardins i bardisses. Sovint visita menjadores d’ocells i utilitza caixes niu. Té un plomatge característic, amb galtes blanques envoltades per un píli i pitet negres i parts inferiors grogues. És notablement més gran i amb plomatge més marcat que la mallerenga blava, que sovint apareix juntament amb la mallerenga carbonera. El mascle té una banda negra més ampla al ventre que la femella, i el juvenil (a l’estiu-principis de la tardor) té un color groguenc i un plomatge més apagat en general.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

12ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 24:  GAVINA RIALLERA
Període per respondre: de dilluns 6 a diumenge 12 de febrer

És la gavina petita més comuna a la majoria del territori que ocupa, des d’estanys i explotacions agrícoles fins a aiguamolls naturals i del litoral costaner; apareix puntualment en estols de centenars i de vegades milers d’individus. En qualsevol plomatge té una franja blanca a la vora anterior de l’ala. L’adult en plomatge nupcial llueix una caputxa marró fosca (no negra) amb el bec i les potes de color vermell. Fora de l’època de cria i els immadurs tenen el cap blanc amb un punt fosc a la galta, el bec amb la punta fosca. 

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

12ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 23:  GRALLA OCCIDENTAL
Període per respondre: de dilluns 6 a diumenge 12 de febrer

Comú en hàbitats oberts i semioberts, des de ciutats i parcs arbrats a zones agrícoles i penya-segats costaners. Freqüenta els edificis de pedra i les xemeneies. Fa el niu en cavitats. Característic i petit corb, social, amb contrastat dors gris platejat i curiosos ulls blaus. Als juvenils el dors i els ulls són més apagats. Camina de manera confiada i pot ser fàcil de veure on no és perseguida. Els estols poden sumar centenars d’individus en època no reproductora.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

11ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 22:  TALLAROL CAPNEGRE
Període per respondre: de dilluns 30 de gener a diumenge 5 de febrer

Es tracta d’un tallarol compacte, robust i de cap gran. Els mascles són cridaners amb un capirot negre que contrasta amb la gola blanquinosa, dors gris i anell ocular vermell. Les femelles són més apagades amb capirot gris, gola blanca i cos bru. És comú en molts hàbitats típics del Mediterrani, inclosos arbustos alts, boscos oberts, jardins, arbustos costaners i plantacions. Generalment es detecta pel seu cant, una successió d’estrofes curtes, traquetejants i ràpides “ctret-tret-tret-tret-tret-tret” o “tetwtweer-tik-tik-tik”. El reclam és un tseck sec.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

11ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 21:  MALLERENGA EMPLOMALLADA
Període per respondre: de dilluns 30 de gener a diumenge 5 de febrer

Comuna en boscos de coníferes i boscos mixtos, així com en plantacions de pins. Sovint s’uneix a bàndols mixtos d’altres mallerengues a la tardor i hivern, alimentant-se principalment a mitja alçada, i de vegades a terra. L’únic petit passeriforme a Europa amb una cresta ben palesa; també destaca el patró distintiu del cap, una cara principalment pàl·lida amb un contorn negrós a les galtes.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

10ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 20:  RASPINELL COMÚ
Període per respondre: de dilluns 23 a diumenge 29 de gener

Força comú però discret (el plomatge es mimetitza bé amb l’escorça dels arbres) a muntanyes, boscos i jardins amb arbres més grans. En general es veuen individus o parelles escalant els troncs i les branques usant la seva cua com a suport. Explora les esquerdes dels arbres buscant insectes i aranyes, sovint ascendint en forma d’espiral per un arbre, per després deixar-se caure a la base de l’arbre més proper per tornar a pujar. Tendeix a trobar-se en boscos més caducifolis a altituds més baixes i a terres de cultiu i parcs.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

10ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 19:  BLAUET COMÚ
Període per respondre: de dilluns 23 a diumenge 29 de gener

Força comú però petit, sovint força tímid i discret. Es troba al llarg de rius, rierols, llacs i estanys, a gairebé qualsevol hàbitat amb aigua dolça o salobre amb peixos petits. Sovint es posa silenciosament als arbres sobre l’aigua; es veu més sovint quan vola baix i ràpid, com un centelleig turquesa sobre l’aigua, generalment allunyant-se. El seu bell plomatge blau i taronja, en combinació amb l’hàbitat el fan inconfusible. Sovint es detecta una vegada que se n’aprèn el reclam agut i cridaner.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

9ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 18:  COTXA CUA-ROJA
Període per respondre: de dilluns 16 a diumenge 22 de gener

És un migrant estival present a la major part d’Europa amb hivernada a l’Àfrica. Es troba en boscos mixtos i caducifolis, bruguerars amb arbres i tanques; sovint utilitza hàbitats costaners de muntanya baixa durant la migració. És escassa i tendeix a posar-se força dret amb l’hàbit distintiu de fer vibrar la cua ataronjada brillant. El mascle elegant i inconfusible, amb la cara i la gola negres contrastades pel front blanc, el pit ataronjat brillant i l’esquena blava grisenca. La femella en general és uniforme gris-marró a excepció de la cua taronja brillant.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

9ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 17:  GAFARRÓ EUROPEU
Període per respondre: de dilluns 16 a diumenge 22 de gener

És de mida petita i té el bec molt petit i cònic. Tots dos sexes presenten un profús estriat al dors amb carpó groc. Els mascles tenen cara i pit de color groc brillant; mentre que és marró grisenc a les femelles. És comú en parcs, jardins, ciutats, àrees agrícoles i límits de boscos. Sovint canta des de cables d’electricitat, pals, antenes de TV o des de la copa dels arbres. Sovint canta de forma intensa també en vol amb aleteigs en “càmera lenta”. S’alimenta de llavors i de vegades invertebrats.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

8ª Entrega     OCELL RETALLAT – PUNTS BONIFICACIÓ “Nadal”:  
Període per respondre: de dilluns 19 de desembre a diumenge 15 de gener
Un punt per cada ocell ben identificat

 

8ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 16:  BITXAC COMÚ
Període per respondre: de dilluns 19 de desembre a diumenge 15 de gener

És un ocell força comú, de mida petita i pròpia de camps oberts i pastures amb arbustos dispersos baixos. Es posa sobre arbustos i tanques, llançant-se a terra per alimentar-se, abans de volar de tornada a una perxa. El mascle inconfusible pel seu cap negros ressaltat per un pegat blanc gran als costats del coll i pit taronja. La femella (foto) i de color terrós en general amb cella més pàl·lida. El pit ataronjat apagat i mostra un dors més pàl·lid en vol, contrastant amb una cua sòlidament negrosa.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

8ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 15:  PIT-ROIG
Període per respondre: de dilluns 19 de desembre a diumenge 15 de gener

És un ocell comú i localment força habitual en hàbitats arbrats, jardins, bardisses, en terres de cultiu i bruguerars, generalment sempre a prop de cobertura vegetal. Salta ràpidament per terra, fent pauses per mirar al seu voltant. Sovint mou les ales i sacseja la cua. També s’alimenta saltant a terra des de penjadors baixos, atrapant la presa i tornant a pujar fins a un posador a l’ombra. El seu plomatge és distintiu, amb cara i pit ataronjats brillants, fàcilment ocults vist des del darrere. El juvenil a l’estiu és molt diferent, amb destacat clapejat pàl·lid a l’esquena i el pit.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

7ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 14:  GAVIÀ DE POTES GROGUES
Període per respondre: de dilluns 12 a diumenge 18 de desembre

És la gavina de grans dimensions més comuna a la Mediterrània. Pot ser escassa o abundant depenent de les zones al nord d’Europa, sobretot a finals d’estiu i tardor. L’adult té el dors gris i les potes groguenques. Els immadurs són bruns i no arriben a adults fins al quart estiu (tercer any de vida).

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

7ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 13:  MALLERENGA BLAVA EURASIÀTICA
Període per respondre: de dilluns 12 a diumenge 18 de desembre

Comú en hàbitats arbrats i boscosos, parcs, jardins i bardisses. Sovint visita menjadores d’ocells i utilitza caixes niu. Plomatge distintiu, amb capirot blau, cara blanca amb brida fosca, part ventral groga. El juvenil (vist a l’estiu-principis de tardor) té un color groguenc pàl·lid a la cara i un plomatge més apagat en general.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

6ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 12:  ESTORNELL COMÚ / NEGRE
Període per respondre: de dilluns 22 de novembre a diumenge 11 de desembre

Rodanxó i majorment fosc. Cua curta, ales triangulars, bec llarg i punxegut. Una mirada propera revela el seu bell plomatge. En època de reproducció, mostra porpra i verd iridescent al cos, i té el bec groc. A l’hivern, taques blanques de fort contrast cobreixen tot el cos en el cas de l’estornell comú, el negre manté el seu color negre amb fortes iridiscències. Nadiu d’Europa; introduït a Amèrica del Nord i altres regions a tot el món, on ara és abundant. Sovint en grans esbarts. Emet una varietat de vocalitzacions grinyolants i imita altres espècies.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

6ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 11:  
Període per respondre: de dilluns 22 de novembre a diumenge 11 de desembre

Força comú en aiguamolls, maresmes i planes intermareales fins a petits estanys, sèquies i camps humits. Fa niu en colònies en arbres alts i de vegades en canyissars. Principalment és observada en solitari o en petits grups, posada tranquil·lament a l’aigua o a la vora de la mateixa, menys freqüentment caçant en camps. Plomatge majoritàriament gris, amb coll més pàl·lid; l’adult té el pili (part superior del cap) blanc i celles negres. Igual que altres agrons i martinets, vola amb el coll replegat.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

5ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 10:  PARDAL XARREC
Període per respondre: de dilluns 21 a diumenge 27 de novembre

Aquesta espècie eurasiàtica comuna és una espècie propera al pardal comú. Lleugerament més petita que el pardal comú, amb gorra totalment vermellosa, galta blanc amb una taca negra, i amb negre limitat a la gola. Tots dos sexes són similars. Es troba típicament en petites esbarts, sovint en ambients més naturals que el pardal. S’alimenta de llavors.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

5ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 09:  COTXA FUMADA (femella)
Període per respondre: de dilluns 21 a diumenge 27 de novembre

És comú propi de zones d’hàbitats oberts amb zones rocoses, des de cingleres i camps de roques fins a edificis i pedreres. Els migrants sovint es troben al llarg de les costes rocoses. S’alimenta principalment a terra o prop d’ell, posant-se força dret; canta des de llocs alts i amb bona visibilitat, com els cantons dels edificis. Tots dos sexes tenen cua taronja brillant, que es veu millor quan s’obre o emprèn el vol. El mascle és pissarrós negrós en general amb uns panells alars blanquinosos i la femella de color grisenc fumat en general.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

4ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 08:  BEC DE CORALL SENEGALÈS
Període per respondre: de dilluns 14 a diumenge 20 de novembre

És una au petitona, amb ales curtes, bec vermell i llarga cua. El cos és en gran part gris amb un subtil barrat fosc, i presenta una màscara vermella prominent. El bec és fosc als juvenils i roig als adults. Normalment es troba formant estols sorollosos en herbassars i arbustos. Fora del seu rang natural sovint es troba a zones urbanes.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

4ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 07:  COTORRETA PITGRISA
Període per respondre: de dilluns 14 a diumenge 20 de novembre

Nadiua de Sud-amèrica, on es troba a diversos hàbitats oberts, especialment zones agrícoles rurals i ciutats. Colònies introduïdes que es poden trobar a diverses ciutats grans. És verda llima brillant a dalt, amb la cara i el pit gris, bec rosat i puntes de les ales blaves. Construeix enormes nius de branques, sovint en grans estructures com torres d’energia, palmeres i arbres. S’escola abans que es veu per la seva veu aspra i grinyolant.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

3ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 06:  MERLA COMUNA
Període per respondre: de dilluns 7 a diumenge 13 de novembre

Comú i generalitzat en hàbitats boscosos, parcs, jardins i terres de cultiu amb bardisses que sovint li ofereixen alimentació. Té cant aflautat i melòdic que sovint se sent als barris urbans i suburbans amb arbres i arbustos. El mascle adult és inconfusible pel negre llustrós del cos amb el bec i anell ocular de color groc brillant. La femella és de color marró fosc íntegrament amb la gola i el pit lleugerament més pàl·lids i sovint tenen taques i ratlles més fosques. El juvenil a l’estiu és de color marró amb taques pàl·lides a l’esquena i pit clapejat. El mascle de primer any és més apagat que l’adult, també amb bec groguenc més apagat.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

3ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 05:  CADERNERA EUROPEA
Període per respondre: de dilluns 7 a diumenge 13 de novembre

És abundant i pot ser molt abundant en espais oberts, parcs, jardins, terres de cultiu i camps obert. Sovint s’alimenta de llavors de cards. Forma estols a la tardor i hivern, visitant de vegades menjadores amb llavors. Pot passar desapercebut però sovint es detecta pel seu agradable reclam i cant. L’adult té un patró de cap característic, amb la cara vermella i el bec cònic rosaci; destaca també el patró alar negre i groc. El juvenil (a finals de l’estiu i la tardor) té un cap molt més discret, però es distingeix fàcilment pel vistós patró alar.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

2ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 04:  CUERETA BLANCA
Període per respondre: de dilluns 24 d’octubre a diumenge 6 de novembre

És força comú en diversos hàbitats oberts, des de prats i aiguamolls fins a aparcaments pavimentats i gespa. Generalment es veuen en solitari, en parella o en petits estols caminant i corrents, batent la llarga cua blanca cap amunt i avall. És característica en tots els plomatges per la combinació de negre, blanc i gris. El plomatge nupcial té un capirot i pitet negre. El color del mantell varia regionalment de negre a gris fosc al Regne Unit (“Pied Wagtail”) a blau grisenc o gris en altres llocs d’Europa.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

2ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 03:  PARDAL COMÚ
Període per respondre: de dilluns 24 d’octubre a diumenge 6 de novembre

Àmpliament distribuït i abundant a ciutats, veïnats i granges. Evita boscos densos. Els esbarts s’agrupen en densos arbustos, movent-se i vocalitzant entre ells. Els mascles tenen pitets negres elegants, clatell marronenc, i ales amb brillants tons marrons i caqui. Les parts inferiors són gris pàl·lid. Les femelles són marró uniforme i cella més clara. Nadiu d’Euràsia.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

1ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 02:  COLOM ROQUER
Període per respondre: de dilluns 10 a diumenge 23 d’octubre

Colom gran, comú a ciutats, zones agrícoles i en sitges de gra arreu del món. Introduïda d’Euràsia on nien en penya-segats. La varietat silvestre s’ha adaptat fàcilment per niar en estructures altes incloent gratacels i ponts. Àmplia diversitat de varietats de color silvestre i domèstic; la majoria són de color gris, però poden ser completament negres, blancs o cafè-ataronjats.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

1ª Entrega     OCELL AMAGAT nº 01:  GARSA EURASIÀTICA
Període per respondre: de dilluns 10 a diumenge 23 d’octubre

Ocell comú. Aquest parent del corb, cridanera i de cua llarga és inconfusible, i els seus forts crits de reclam són un so familiar en moltes zones. Es troba en zones obertes i semiobertes des de terres de conreu i bosc obert fins a pobles i jardins. Sovint en parelles o grups. El niu fet de branques és voluminós i sovint destaca en els arbres o arbustos. El plomatge atrevit és característic, amb el ventre blanc, l’espatlla blanca i taques blanques alars. Les ales i la cua mostren una brillantor blau-verd amb bona llum.

eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)

 

OCELL AMAGAT 2021-2022.

INICI DEL JOC  (11 d’octubre de 2021)
FINAL DEL JOC  (12 de juny de 2022)

OCELL AMAGAT nº 50:  MARTINET DE NIT
Període per respondre: de dilluns 6 a diumenge 12 de juny

El martinet de nit té característiques iguals que tots els ardeids però té el coll curt i encara que quan vola també ho fa amb el coll arronsat, no es fa tan evident i sembla que no en tingui i fa la sensació de capgrós sense coll!
Anem a veure les seves característiques. És un ocell de costums nocturns, de formes menys esveltes on domina el color fosc, des del negre a tonalitats de grisos fins al blanc. Amida uns 60 centímetres. Els adults tenen una aparença grisa i força compacta, adoptant una postura plantada i una mica geperuda. El pili, la nuca i el dors són de color negre blavós. Ales, carpó i cua de color gris, i la resta del cos de color blanc. El bec, més curt que els altres ardeids que hem vist, de color negre. Ulls grossos, perquè recordeu que és un ocell d’hàbits nocturns, amb l’iris de color vermell sang. Per acabar-lo d’acolorir, té les potes de color groc.
Els joves són bruns pigallats amb les parts inferiors més clares. Els ulls, les potes i el bec de color groc. Aquests triguen dos anys a adquirir el plomatge d’adult i per tant en aquest temps es poden veure individus amb plomatges intermedis.
Es tracta d’una espècie en expansió i amb un miler de parelles reproductores. És sedentari i a l’estiu arriben ocells d’Àfrica que arriben per reproduir-se o que estan de pas per anar més cap al nord o que a la tardor tornen a passar per tornar a Àfrica. Associats a zones humides catalanes i, com gairebé sempre, el lloc on n’hi ha més és al delta de l’Ebre.
Ocells més actius a primeres i darreres hores del dia, malgrat que se’l pot veure en hores diürnes. Això sí, durant el dia es passa moltes hores quiet i amagat entre els arbres o els canyars. Menja petits vertebrats aquàtics i molts invertebrats. Niua en colònies, barrejat amb altres ardeids i preferiblement en arbres.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.

 

OCELL AMAGAT nº 49:  GAMBA ROJA
Període per respondre: de dilluns 6 a diumenge 12 de juny

Una mica més gran que una merla i una mica més petit que un colom roquer.  Amida uns 25-27 centímetres. No tenen dimorfisme sexual. Aquest ocell el podem veure en migració, estival-reproductor i hivernant, això fa que el plomatge al llarg de l’any pugui anar canviant… però les seves potes de color vermell el delaten! Jo us faré la descripció de l’adult en plomatge nupcial, a l’hivern és força semblant però amb el plomatge més apagat i el pigallat negre es difumina o desapareix.

Té el cap marronós però aquest color s’estén cap a l’esquena. A partir de la gola té un pigallat negre que es va engrandint i espaiant a mesura que s’acosta cap a la panxa i el ventre fins a tornar-se gairebé blanc. L’ull té un anell ocular blanc i a la cara mostra una línia que va del bec a l’ull de color negre o molt fosc. Per sobre de l’ull té una cella que mor just a sobre de l’ull. El bec és recte, força gruixut amb la part de dalt ngra i la base de color vermell ataronjat. És un ocell amb una àmplia distribució que va des de l’Europa occidental fins a Àsia. Migrador comú a totes les zones humides amb predilecció per les litorals. Nidificant escàs i molt localitzat al delta de l’Ebre amb un centenar de parelles. A l’hivern també es concentra al delta de l’Ebre i pot arribar al miler d’individus.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.

 

OCELL AMAGAT nº 48:   ORENETA DE RIBERA
Període per respondre: de dilluns 23 de maig a diumenge 5 de juny

Com una cadernera. La seva longitud és d’uns 12 cm i pesa d’11 a 19,5 grams.

Petita oreneta de coloració uniforme marró brunenca per sobre i, amb parts ventrals blanques on contrasta un ample collar també marró. La cua és curta i lleugerament forcada.

Molt lligada a ambient fluvials, se la pot veure al Delta de l’Ebre en migració. La franja bruna al pit és un tret diagnòstic clar per a la seva identificació.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Flora i fauna del Parc Natural Delta de l’Ebre. Brau edicions. Toni Llobet

 

OCELL AMAGAT nº 47:   CORRIOL CAMANEGRE
Període per respondre: de dilluns 23 de maig a diumenge 5 de juny

Una mica més petit que una merla. La seva longitud és d’un 17, 5 cm i pesa entre 32 i 56 grams.

El mascle adult nupcial té el dors de color sorrenc pàl·lid, amb una línia blanca a l’alçada del clatell i la part superior del cap tricolor: rogenc a la nuca, bru al pili (com el dors) i negrós al front.

La resta del plomatge és blanc pur a excepció d’una línia negra a cada costat del coll i una altra que va de la base del bec a les auriculars, ajudant a emmarcar una cella blanca. El bec és més aviat prim i, com les potes, de color negre.

La femella adulta podríem dir que té un plomatge bicolor, on el rogenc i el negre és substituït pel to sorrenc del dors. Els juvenils (fotografia) són semblants als adults hivernants, una mica més clars i amb les potes de color grisós.

Típic de les platges del Delta de l’Ebre, on crien més d’un miler de parelles. El niu és un petit clot a la sorra. Si apareix un possible predador, un dels membres de la parella mira d’allunyar-lo de la posta i el distreu simulant estar ferit. A l’hivern visita arrossars.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Ocells del Delta de l’Ebre. Xarxa espais natura. MónNatura Delta de l’Ebre.

 

OCELL AMAGAT nº 46:  PINSÀ COMÚ
Període per respondre: de dilluns 16 a diumenge 22 de maig

Com un pardal esvelt, té una longitud de 14 a 18 cm i pesa de 17 a 29 grams.

El mascle nupcial (fotografia) llueix una coloració bigarrada. Té el front negre i el pili, el clatell i els laterals posteriors del coll de color gris. L’esquena és de color castany amb sengles pinzellades grises. Les ales són negres però hi contrasten fortament dues franges de color blanc groguenc. Els marges de les plomes de vol són clars. La cua és negra, amb les vores blanques. La cara, la part anterior del coll i el pit són de color castany clar, que es difumina tot aclarint-se cap a un rosat pàl·lid a les parts ventrals. El bec és cònic i gruixut. Les potes són de color carn i els ulls, foscos. En vol descobreix el carpó, que és verd, i es fan molt visibles les dues franges alars blanques.

La femella és discreta i domina un color bru verdós. Abundant i gregari a l’hivern.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet

 

OCELL AMAGAT nº 45:  BECADELL COMÚ
Període per respondre: de dilluns 16 a diumenge 22 de maig

Com una merla robusta, amb un bec molt llarg. Longitud d’uns 25 cm i un pes que va dels 72 als 181 grams.

Ocell de plomatge críptic de tons bruns i marrons i bec llarg i recte. Té el pili marró fosc amb una fina ratlla de color crema al bell mig. La resta de la cara és de color beix amb una brida marró que es perllonga per darrere l’ull en una fina línia que mor al clatell. Les galtes estan dividides per una fina línia marró. Tot plegat donen un aspecte d’un cap barrat. El plomatge de les parts dorsals és marró fosc amb dues línies clares i dues més, una a cada flanc. Just a sota destaquen unes línies diagonals que són fonamentals pel seu camuflatge al trencar-se el paral.lelisme d’aquestes línies fosques.. El, cap, el coll i els flancs són bruns clars pigallats de marró. Les parts ventrals són blanquinoses i la part de sota la cua barrada de negre. El llarg bec té la punta negrosa i les potes són de color verd gris.

Molt comú a l’hivern. Menut i inquiet. El bec molt llarg (que enfonsa al fang amb insistència buscant-hi cucs). La cella blanca i el vol en ziga-zaga són diagnòstics.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Ocells del Delta de l’Ebre. Xarxa espais natura. MónNatura Delta de l’Ebre.

 

OCELL AMAGAT nº 44:  TALLAROL CAPNEGRE
Període per respondre: de dilluns 9 a diumenge 15 de maig

Més petit que un pardal i uan mica més petit que una cadernera, té una longitud d’uns 13,5 cm i pesa de 12 a 25 grams.

Ocell d’aparença grisa i allargassada. El mascle adult (fotografia) té el cap negre, que contrasta fortament amb la gola blanca. Les parts dorsals són de color gris, amb les plomes de les ales més aviat brunenques. La cua és negra amb les puntes de les rectrius, excepte les centrals, i les vores blanques. Les parts ventrals són de color gris clar. El bec és prim i gris, més clar a la mandíbula inferior. L’ull té l’iris marró clar i està envoltat per un espectacular anell ocular vermell. Les potes són groguenques.

Típic de bardisses mediterrànies i molt freqüent a parcs i jardins..

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet

 

OCELL AMAGAT nº 43:  ÀNEC GRISET
Període per respondre: de dilluns 9 a diumenge 15 de maig

Una mica més petit i estilitzat que un ànec collverd. Amida de 46 a 58 cm i pesa entre 850 i 900 grams.

Com  bé descriu el seu nom en català, és un ocell d’aparença gris i molt discret. En realitat té el seu plomatge finament estriat amb ones de color negre, amb el cap i el coll brunencs, l’esquena marronosa, el ventre blanc i la popa negra. El mascle té el bec gris fosc i la femella té al bec una franja lateral ataronjada. Les potes són de color groguenc.

La coloració grisa dels mascles, poc vistosa, és el seu tret més singular., i el mirallet blanc a les ales, el tret més distintiu en ambdós sexes. Nia al Delta, però és més freqüent a l’hivern.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Ocells del Delta de l’Ebre. Xarxa espais natura. MónNatura Delta de l’Ebre.

 

OCELL AMAGAT nº 42:  FALCIOT NEGRE
Període per respondre: de dilluns 2 a diumenge 8 de maig

Una mica més gros que un pardal, encara que les seves llargues ales el facin semblar més gros. La seva longitud varia entre 16 i 17 cm i pesa entre 40 i 50 grams.

Ocell d’aparença general uniformement negra que, la majoria de vegades, només podem observar en vol. En realitat però, les plomes dels dors i les cobertores tenen reflexos irisats verds, cosa que només es pot apreciar a molt curta distància. També són difícils d’apreciar altres detalls com la zona blanquinosa del mentó o els grans ulls negres, molt enfonsats a les òrbites, que combinat amb el cap pla, li donen una aparença d’ocell enfadat! El bec és curt i negre. En vol destaquen les llarguíssimes i punxegudes ales en forma de falç. La cua és curta i forcada. Les potes són molt curtes i els dits tenen unes fortes ungles corbades que els permet agafar-se a qualsevol superfície vertical. 

Volador incansable, sovint a gran alçada i que a primera hora del matí i capvespre els podem veure a l’alçada dels edificis. Nia a forats d’espadats i edificis. La veu és un agut i estrident “priiiii” repetit una i altra vegada. La cri`doria dels esbarts d’aquests ocells són una melodia impossible de separar dels nostres estius.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet

 

OCELL AMAGAT nº 41:  GAVINA CORSA
Període per respondre: de dilluns 2 a diumenge 8 de maig

Una mica més petita que un gavià argentat. Longitud d’un 50 cm i pesa de 580 a 770 grams.

Gavina molt esvelta. El plomatge és blanc pur amb el dors i el sobre de les ales de color gris clar. Té el bec vermell amb la punta groga i una franja negra que separa ambdós colors. L’ull és fosc i les potes de color grisós. La punta de l’ala és negra amb les puntes blanques.

Joia del Delta de l’Ebre, on hi ha la colònia més gran al món d’aquesta gavina amenaçada, amb més de 10.000 parelles. Nia a la punta de la Banya i s’alimenta als arrossars, on menja nombrosos crancs de riu.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Ocells del Delta de l’Ebre. Xarxa espais natura. MónNatura Delta de l’Ebre

 

OCELL AMAGAT nº 40:  GAMBA VERDA
Període per respondre: de dilluns 25 d’abril a diumenge 1 de maig

Com un colom roquer estilitzat. Fa de 30 a 35 cm i pesa entre 125 i 290 grams. Ocell limícola robust, d’aparença gris clara. En plomatge hivernal (fotografia) el cap, el coll i el pit que és barrat s’aclareixen i la cara apareix pàl·lida i les potes adquireixen un color grisós. El dors és és de color gris brunenc. El pit i les parts ventrals són de color blanc pur. L’ull té un anell ocular blanc. Potes llargues i de color verdós- gris.

El bec molt lleugerament inclinat cap amunt és característic. Té el costum de perseguir animalons aquàtics, corrent dins l’aigua.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Ocells del Delta de l’Ebre. Xarxa espais natura. MónNatura Delta de l’Ebre.

 

OCELL AMAGAT nº 39:  FOTJA COMUNA
Període per respondre: de dilluns 25 d’abril a diumenge 1 de maig

Una mica més grossa que una perdiu. Té una longitud de 36 a 39 cm i pesa de 600 a 1200 grams.

A certa distància, la impressió és la d’un ocell robust, de plomatge totalment negre i el bec blanc. L’adult és gris molt fosc amb el cap i el coll quasi negres. Aquesta coloració contrasta fortament amb el bec, que és blanc i es continua amb un escudet frontal del mateix color. Té els iris vermells. Les potes són groguenques amb unes lligacames ataronjades molt poc visibles amb uns grans dits gruixuts i lobulats de color gris verdós.

Gran nedadora i cabussadora -menja vegetació submergida- , sembla un ànec, però pertany a la família dels ràl·lids. Xipolleja volant sobre l’aigua abans d’enlairar-se. Més abundant a l’hivern, quan n’arriben milers del nord d’Europa.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Ocells del Delta de l’Ebre. Xarxa espais natura. MónNatura Delta de l’Ebre.

 

PUNTS DE BONIFICACIÓ: B (1 punt x ocell)
Període per respondre: de dilluns 4 a diumenge 24 d’abril

 

OCELL AMAGAT nº 38:  PUPUT COMUNA
Període per respondre: de dilluns 4 a diumenge 24 d’abril

Més gran que una merla i més petita que un colom roquer. Té una longitud entre 26 i 32 cm i pesa entre 50 i 90 grams.

Ocell singular i inconfusible. Té una silueta esvelta, amb el bec llarg i corbat i un gran plomall erèctil. El cap és de color marró clar rosat, color que s’estén, per dors, fins a mitja esquena, i pel davant arriva fins al pit, on es comença a difuminar fins al to blanquinós de les parts ventrals. Al pili llueix un gran plomall amb les puntes de les plomes negres, que duu pentinat enrere quan està en repòs. Les ales i la cua són ratllades, de blanc sobre negre. El bes és llarg, prim, corbat i de color fosc que s’aclareix a la base, que és de color carn. La cua és negra travessada per una franja blanca. Les potes són brunes. Té un vol molt particular, semblant al d’una papallona.

Nia a forats d’arbres, edificis i caixes niu. Quan canta, fa un “pu-pu-pu” d’una sola nota.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet

 

OCELL AMAGAT nº 37:  CUERETA GROGA
Període per respondre: de dilluns 4 a diumenge 24 d’abril

Com un pardal comú amb la cua llarga. La seva longitud és d’un 16,5 cm i esa 11 a 26 grams.

Cuereta d’aspecte robust. És un ocell que té moltes subespècies i això en pot dificultar la seva identificació. Els mascles adults tenen la part superior del cap gris blavosa amb les galtes més fosques amb una marcada cella blanca o bé sense cella  segons la subespècie. L’espècie fotografiada és la subespècie anomenada “cuereta groga flava” que és la que trobem a la major part de l’europa continental. També té una bigotera blanca i una taqueta blanca sota l’ull. La gola d’aquesta espècie segons la subespècie pot ser blanca o groga. El dessota del mascle és groc intens. Les potes negres i la cua és fosca amb els extrems laterals blancs.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Guia d’ocells. Europa i regió mediterrània. Ed Omega Lars Svensson

 

OCELL AMAGAT nº 36: AGRÓ ROIG
Període per respondre: de dilluns 21 de març a diumenge 1 d’abril

Més petit i esvelt que una cigonya blanca. Una mica més petit que el bernat pescaire, amb una longitud de 78 a 90 cm i pesa entre 525 i 1345 g.

La impressió general és d’un ocell fosc, marró i una mica geperut. Té un bec llarg, recte, com una espasa. El cap és proporcionalment petit i sembla una prolongació del bec. L’adult té la cara i els costats del coll castanys. El pili, la part posterior del coll, una línia que li parteix de la galta i unes línies que recorren els costats del coll són negres. El mentó és blanc. Les parts dorsals i els flancs són grisos amb tocs rovellats. Les parts inferiors són castanyes. L’iris és groc. El bec i les potes són groguencs. Quan vola ho fa amb el coll arronsat i les potes estirades.A l’època de reproducció llueix dues plomes negres filiformes que li surten de la nuca.

Gros i esvelt, amb plomatge acolorit, nia als canyissars i visita aigües obertes per pescar. Acabat l’estiu se’n va cap a l’Àfrica, a passar-hi els mesos freds.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Ocells del Delta de l’Ebre. Xarxa espais natura. MónNatura Delta de l’Ebre.

 

OCELL AMAGAT nº 35:  BERNAT PESCAIRE
Període per respondre: de dilluns 21 de març a diumenge 1 d’abril

Com una cigonya blanca més estilitzada. Té una longitud de 90 a 98 cm i pesa entre 1020 i 2073 g.

Ocell camallarg, gros i esvelt, de tons grisos. El front i la part superior del cap són blancs i les temples negres. La cara i la part anterior del coll i del pit són blancs i al costat del coll i el pit presenta una munió de ratlletes negres. El bec és com la fulla d’un punyal, groc, amb la part superior fosca. Les potes són llargues i grises. Durant l’època nupcial, llueix un parell de plomes llargues i fines a la nuca i les potes agafen un color groguenc. Vola amb les potes estirades i, a diferència de cigonyes i grues, amb el coll arronsat. Tot i ser un gran volador, ho fa pesadament, amb cops d’ala lents i profunds.

Resident tot l’any al Delta, on es pot veure en tot tipus d’ambients humits on hi hagi peixos, que espera immòbil a les ribes poc fondes. Com els agrons, quan reposa amb el coll arronsat, o en vol, sembla geperut. Pot niar al Delta, però és més comú a l’hivern.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Ocells del Delta de l’Ebre. Xarxa espais natura. MónNatura Delta de l’Ebre.

 

OCELL AMAGAT nº 34: CAMALLARGA COMUNA
Període per respondre: de dilluns 14 a diumenge 20 de març

Ocell esvelt amb bec, coll i, sobretot, potes molt llargs. La seva longitud és de 35 a 40 cm i pesa de 166 a 205 g.

Molt estilitzat, blanc i negre. El mascle adult té el dors negre lluent i, en plomatge nupcial, té el clatell i el cap negres de manera força variable; la resta del plomatge és blanc pur. La femella nupcial és semblant al mascle però té el negre dorsal més mat i brunenc i, de mitjana, menys negre al coll i al cap.

El bec és llarg, prim i de color negre. L’iris és vermell. Les potes són exageradament llargues i primes, de color vermell viu. Fora de l’època reproductora perden el color fosc del coll i el cap, el mascle de manera parcial i la femella totalment. En vol, les potes sobresurten llargament pel darrere i es pot observar que el blanc de la cua i el carpó es perllonga cap a l’esquena formant un tascó. La part inferior de l’ala també és negre.

Inconfusible, sembla una cigonya de mida reduïda i molt camallarga. És típic veure’l sobrevolant  els arrossars, tot fent uns xiscles aguts i neguitosos.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Ocells del Delta de l’Ebre. Xarxa espais natura. MónNatura Delta de l’Ebre.

 

OCELL AMAGAT nº 33:  CABUSSET COMÚ
Període per respondre: de dilluns 14 a diumenge 20 de març

Té una longitud de 25 a 29 cm i pesa entre 130 a 236 g.

El més petit de la família, pràcticament sense cua, però amb la popa alta i tofuda. A l’estiu té el cap, la part posterior del coll, el pit i el dors marró fosc, amb galtes, gola i part anterior i costat del coll castanys. Les parts inferiors són de color bru clar i la popa és blanquinosa. Té una taca groga a la base del bec. A l’hivern l’aparença és molt més clara tot i tenir el cap, la part posterior del coll i el dors bru fosc.El bec que és fosc, a l’hivern s’aclareix i grogueja.

Menut i inquiet, neda per llacunes i canals i se submergeix tot sovint per pescar, i quan ressorgeix uns metres més enllà, flota com un suro. Fa el niu sobre l’aigua, ancorat a les plantes de la riba. A l’hivern és més gregari. 

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Ocells del Delta de l’Ebre. Xarxa espais natura. MónNatura Delta de l’Ebre.

 

OCELL AMAGAT nº 32:  AGRÓ BLANC
Període per respondre: de dilluns 7 a diumenge 13 de març

Com una cigonya blanca molt estilitzada. Té una longitud de 80 a 104 cm i pesa entre 700 i 1500 g.

Ocell gran, totalment blanc, de coll molt llarg i prim. El bec és recte, llarg i groc; a la base, davant l’ull, també groc, mostra un tros de pell nua de color blavós (difícil de veure al camp). Les potes són llargues i fosques, totalment negres. En plomatge nupcial, mostra unes plomes molt llargues i esfilagarsades al dors. Al pit llueix unes plomes llargues. En aquesta època el bec s’enfosqueix arribant a ser quasi negre i a les potes, les tíbies prenen un to verdós, ataronjat. En vol, arronsa el coll i destaquen les potes que són molt llargues i sobresurten molt per darrera la cua.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.

 

OCELL AMAGAT nº 31:  CORRIOL ANELLAT PETIT
Període per respondre: de dilluns 7 a diumenge 13 de març

Una mica més petit que un tord comú. Té una longitud de 14 a 17 cm i pesa entre 26 i 53 g.

El mascle adult nupcial té el pili i les parts dorsals de color sorrenc, contrastant amb les parts inferiors, de color blanc pur. Llueix un collaret negre i té la cara bicolor: sobre un fons blanc, contrasta una banda frontal negra que a l’ull, s’uneix a una altra banda negra que li ve del bec i ambdues juntes moren als auriculars. L’ull és fosc i està envoltat per un bonic i característic anell groc. El bec és curt, prim, negre. Les potes són relativament llargues, de color carnós i a vegades groguenques. En vol no presenta franja alar. La femella adulta té el negre més esvaït, més marronós.

En migració se’l veu en ambients aquàtics diversos, i fa el niu a terra a la riba de rius, aiguamolls, sorreres, etc.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet

 

OCELL AMAGAT nº 30:  ÀNEC CULLEROT
Període per respondre: de dilluns 28 de febrer a diumenge 6 de març

Més petit que un ànec collverd. La seva longitud és de 43 a 56 cm i pesa entre 410 i 1100 g.

Bec característic en forma de cullera, i pit blanc molt vistós en els mascles. 

El mascle adult té el cap i el coll verd fosc, on hi destaca l’ull groc. El dors, el carpó i la popa són negres i la cua bruna amb amples marges blancs. El ventre i els costat formen una mena d’escut castany que contrasta amb la resta de parts blanques i el dors fosc. El bec és gris fosc i les potes són de color vermell ataronjat.

Nia al Delta de l’Ebre, però és molt més abundant a l’hivern.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Ocells del Delta de l’Ebre. Xarxa espais natura. MónNatura Delta de l’Ebre.

 

OCELL AMAGAT nº 29:  BALLESTER
Període per respondre: de dilluns 28 de febrer a diumenge 6 de març

Com una merla molt estilitzada. Té una longitud entre 20 i 22 cm. Ales molt llargues amb una envergadura alar de 51 a 58 cm i pesa al voltant de 104 g.

Falciot fàcilment identificable per la seva mida gran i perquè té el ventre (separat per una banda fosca) el mentó i la gola de color blanc pur; la resta del plomatge és de color bru fosc. Les ales molt llargues en forma de fulla de daga. La cua és forcada però quan l’obren no ho sembla pas. Els ulls són grossos i foscos, com el petit bec. Les potes són molt curtes i els dits estan proveïts d’ungles corbes i dures per tal de permetre’ls fixar-se a les superfícies més verticals.

Nia a penyasegats i edificis alts. Fa un “ki-ki-ki-ki…” en vol, distintiu.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet

 

OCELL AMAGAT nº 28:  CABUSSÓ EMPLOMALLAT
Període per respondre: de dilluns 21 a diumenge 27 de febrer

Més petit i més esvelt que un ànec collverd. Té una longitud de 46 a 61 cm i pesa entre 596 i 1490 g.

A l’estiu, en plomatge nupcial, llueix dos airosos plomalls foscos a cada costat del pili, també fosc. A cada costat del coll, s’adorna amb dues grans patilles de color rovellat que es van enfosquint cap a les vores. La blancor de la cara només és trencada per una fina línia que uneix la base del bec amb l’ull d’iris vermell. També són blancs la part anterior del coll i les parts inferiors. A l’hivern perd els plomalls i les “goles” rovellades del plomatge nupcial.

El bec, recte, focs, a l’hivern es torna més clar.

De coll i bec esvelts i gran pescador subaquàtic. Cria a les llacunes litorals amb abundant vegetació riberenca on pot fer niu. A l’inici de l’estiu es pot veure nedant amb els polls a sobre l’esquena. A l’hivern pesca en aigües marines.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Ocells del Delta de l’Ebre. Xarxa espais natura. MónNatura Delta de l’Ebre.

 

OCELL AMAGAT nº 27:   ÀNEC BLANC
Període per respondre: de dilluns 21 a diumenge 27 de febrer

Més gros que un ànec collverd i més petit que una oca. Té una longitud de 61 a 63 cm i pesa de 801 a 1450 g. 

A primera vista, l’aparença general és clara, perquè el blanc és el color dominant d’aquests ocells. Els adults tenen el cap i el coll de color verd fosc amb el bec vermell viu. Els mascles a més presenten un tubercle a la base de la mandíbula superior. Mascle i femella tenen una banda ampla de color castany que encercla el cos per sota del pit. Tenen les espatlles negroses i una franja negra que els recorre longitudinalment les parts inferiors. Les potes són vermelles.

Gros, amb plomatge contrastat distintiu. Nia en caus o entre matolls en ambients salabrosos i sorrencs, en poc nombre, i visita també zones humides d’aigua dolça, sobretot a l’hivern.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Ocells del Delta de l’Ebre. Xarxa espais natura. MónNatura Delta de l’Ebre.

 

 

OCELL AMAGAT nº 26:  ORENETA COMUNA
Període per respondre: de dilluns 14 a diumenge 20 de febrer

Com una cadernera, amb les ales i la cua llargues. Longitud d’uns 18 cm i un pes de 16 a 24 cm.

L’ocell adult té les parts dorsals de color negre-blau metàl·lic; el front i la gola de color castany i un ample collar negre. Les parts ventrals són clares, de color variable, entre blanc i crema. Les potes són curtes, fosques. En vol les ales es veuen llargues i punxegudes i la cua, profundament forcada, amb llargues i primes rectrius externes, molt més llargues en els mascles que en les femelles. Per sota de la cua es veuen unes taques blanques allargassades.

Pròpia d’ambients agrícoles. Fa el niu en forma de copa, a coberts i estances.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet

 

OCELL AMAGAT nº 25:  ORENETA CUABLANCA
Període per respondre: de dilluns 14 a diumenge 20 de febrer

Té una longitud entre 13 i 14 cm i pesa de 16 a 23 g.

Oreneta de coloració contrastada. L’adult  té les parts ventrals, de la gola a la cua, i el carpó de color blanc pur. La resta és negre, amb un to blavós mentalitzat. La cua és relativament curta però forcada. Té els tarsos plomats de curtes plomes blanques.

Fa un niu de fang, en colònies a sota les teulades de pobles i ciutats i a rocams de muntanya.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet

 

OCELL AMAGAT nº 24:  RASPINELL COMÚ
Període per respondre: de dilluns 7 a diumenge 13 de febrer

Una mica més petit que una cadernera. La seva longitud és de 12,5 cm i pesa de 7,5 a 11 g.

Petit ocell de coloració discreta i críptica (es camufla), marró acràcia. Té la cara i el clatell de color marró ocraci amb llistes blanquinoses  que, a l’esquena, es converteixen en un pigallat allargassat. Llueix una conspícua cella clara. La cua és de color beix, i les rectrius centrals tenen els raquis forts i rígids, la qual cosa permet que l’ocell s’hi recolzi en grimpar per troncs i branques. Les parts inferiors són blanquinoses però els flancs i el dessota de la cua són de color beix clar. El bec és fi, llarg i corbat cap avall, Té les potes curtes i de color carnós.

Explora les escorces dels arbres enfilant-se tronc amunt, en una trajectòria espiral característica. Cant molt agut.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet

 

OCELL AMAGAT nº 23:  FLAMENC ROSAT
Període per respondre: de dilluns 7 a diumenge 13 de febrer

Com una cigonya blanca però amb coll i potes llarguíssimes. Longitud de 120 a 145 cm i pes entre 2100 i 4100 g.

Són blancs tintats de rosa. Tenen negres les plomes de vol de les ales i les cobertores alars d’un intens color rosa pujat. El bec té una forma molt peculiar, com si hagués estat trencat d’un cop frontal; és de color rosa, amb la punta negra. Les potes també són rosades

Totalment inconfusible. És un dels tresors del Delta.Visita arrossars i llacunes d’aigües somes per alimentar-se, tot filtrant l’aigua amb el bec per extreure’n el plàncton: petits invertebrats, crustacis i anèl·lids. Hi ha una gran colònia de cria a la Punta de la Banya.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Ocells del Delta de l’Ebre. Xarxa espais natura. MónNatura Delta de l’Ebre

 

OCELL AMAGAT nº 22:   GAVIÀ DE POTES GROGUES
Període per respondre: de dilluns 31 de gener a diumenge 6 de febrer

Té una longitud de 52 a 58 cm i pesa de 800 a 1500 g.

Adults: Plomatge blanc a excepció del dors i la part superior de les ales, que és gris, i dels extrems de les plomes primàries més externes que són negres amb puntes blanques. L’ull és groc clar, envoltat d’un fi anell ocular vermell. Les potes i el bec són grocs, amb una taca vermella a la punta. És el gavià més gros i estès arreu de Catalunya, i també molt comú al Delta. Potes i bec groc, amb una taca groga, permeten distingir-lo. Els exemplars joves són bruns.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Ocells del Delta de l’Ebre. Xarxa espais natura. MónNatura Delta de l’Ebre.

 

OCELL AMAGAT nº 21:  CAPÓ REIAL
Període per respondre: de dilluns 31 de gener a diumenge 6 de febrer

Com un gavià de potes grogues però molt més esvelt, amb bec, coll i potes llargs. La seva longitud és de 49 a 66 cm i pesa entre 485 i 580 g. 

Espècie d’aparença molt fosca que, de lluny, sembla negra. En plomatge nupcial són de color marró rovellat amb el dors i les parts superiors de les ales quasi negres, amb reflexos irisats verds i violats. De sobre i sota l’ull els neixen sengles fines línies blanquinoses que van a resseguir la part superior i la part inferior de la base del bec. Aquest és llarg, prim, corbat cap avall, de color bru. Les potes són relativament llargues i brunes. Volen amb el coll i les potes estirats.

Visita aigües poc profundes per alimentar-se, sovint en grups. Cria en canyissars del Delta i també hi és present durant les migracions i a l’hivern.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Ocells del Delta de l’Ebre. Xarxa espais natura. MónNatura Delta de l’Ebre.

OCELL AMAGAT nº 20:   GAFARRÓ EUROPEU
Període per respondre: de dilluns 24 a diumenge 30 de gener

Una mica més petit que una cadernera, amb una longitud d’uns 11 o 12 cm i pesa de 8,5 a 14 g.

Ocellet d’aspecte rodanxó i de tons grocs, verdosos i grisos. El mascle adult té el front, la cella, la gorja i el pit de color groc. El pili, el clatell, les galtes i les parts dorsals són verd-grisós i molt llistats de negre. Les ales i la cua són negroses amb plomes finament rivetejades de verd. Els flancs i el ventre són blanquinosos i llistats de negre. El bec, que és cònic, curt, robust i gris, li fa el cap rodó. Els ulls són foscos i les potes de color carn. La femella adulta, que només té groc al carpó, és molt més llistada, i en general de coloració més verda, grisa i discreta.

Destaca el carpó verd quan vola i un cant estrident. Sovint el veiem en posadors elevats.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet

 

OCELL AMAGAT nº 19:   PARDAL XARREC
Període per respondre: de dilluns 24 a diumenge 30 de gener

Una mica més petit que un pardal comú . La seva longituds és de 14 a 15 cm i pesa de 17 a 30 grams.

Té el pili i el clatell de color marró, de xocolata amb llet. La part anterior de la cara fins a sota l’ull, el mentó i la gola són negres i contrasten amb les galtes i el costat del coll blancs, color que es perllonga enrere amb un collar prim. Al mig de la galta destaca una taca negra en forma de mitja lluna. Les parts dorsals són marronoses, amb estries negres a l’esquena. Les plomes de la cua són brunes. Les parts inferiors són de color bru clar, més pàl·lid al ventre. Els ulls i el bec són molt foscos i aquest és cònic. Les potes són de color carn.

Propi d’ambients agrícoles; mascles i femelles són d’idèntic plomatge.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet

 

OCELL AMAGAT nº 18:  MOSQUITER COMÚ
Període per respondre: de dilluns 17 a diumenge 23 de gener

La seva longitud és d’11 a 12 cm i pesa de 6 a 11 grams.

Ocellet d’aspecte delicat i de tons gris verdosos. La coloració d’aquesta espècie és força variable. En general les parts superiors són de color bru olivaci. Les plomes de les ales i la cua són brunes amb estrets marges bru verdosos. La projecció de les plomes primàries és curta. A la cara s’aprecia una cella clara, prima i poc definida. Les parts inferiors són clares, ocràcies o groguenques. L’ull és fosc i està encerclat d’un prim anell ocular clar. El bec és prim, delicat, bru, amb la base més clara. Té les potes primes i fosques.

Petit i inquiet, abundant a l’hivern a boscos, bardisses i zones humides.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet

OCELL AMAGAT nº 17:  ARPELLA COMUNA
Període per respondre: de dilluns 17 a diumenge 23 de gener

Com un gavià argentat, té una longitud de 48 a 56 cm. Com totes les rapinyaires, les femelles són més grans que els mascles i els mascles pesen de  405 a 667 g i les femelles de 540 a 800 g.

El mascle té el cap grisós clar. Dors de color marró brunenc uniforme. Les parts ventrals són rogenques, pigallades de negre. La femella és de color marró fosc, amb el cap i les espatlles de color crema.

Femella i mascle tenen l’ull clar i el bec, curt i fosc. Les potes llargues i groguenques. És el rapinyaire propi de zones humides i el més comú al Delta, on malgrat tot no cria. Es pot veure sobrevolant llacunes i canyissars en vol baix, buscant una presa.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Ocells del Delta de l’Ebre. Xarxa espais natura. MónNatura Delta de l’Ebre.

 

OCELL AMAGAT nº 16:  ESPLUGABOUS
Període per respondre: de dilluns 10 a diumenge 16 de gener

Com un gavià argentat, amb coll més llarg. Té una longitud de 46 a 56 cm i pesa entre 340 i 390 g.

La primera impressió és la d’un ocell blanc, amb un posat geperut. En plomatge nupcial tenen el pili, de plomes erèctils, el pit i el dors tenyits de color marró clar, ataronjat. La resta del plomatge és blanc. Té el bec ataronjat i relativament curt i els ulls grocs. Les potes són d’un color vermellós en època de cria, a l’hivern les potes són bru verdoses i el plomatge totalment blanc.

Comú en ambients agrícoles oberts, sobretot en arrossars però també prop del bestiar o seguint tractors que llauren, sovint en grups. 

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Ocells del Delta de l’Ebre. Xarxa espais natura. MónNatura Delta de l’Ebre.

 

OCELL AMAGAT nº 15:  PIT-ROIG
Període per respondre: de dilluns 10 a diumenge 16 de gener

Una mica més gros que una cadernera i més petit que un pardal comú. Longitud 14 cm i pesa de 14 a 25 g.

Els adults tenen la cara i el pit de color taronja viu, contrastant amb el color blanquinós de les parts ventrals, mentre que el front, els costats i la part posterior del coll i la part superior dels flancs: pili, dors, ales i cua són de color bru olivaci. El bec és prim i fosc i les potes de color bru carnós. Posat al terra té una postura engallida, amb constants i espasmòdics moviments d’ales i cua.

Tafaner, és abundant – tot i que sempre solitari – a qualsevol ambient emboscat.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet

 

PUNTS DE BONIFICACIÓ: A
Període per respondre: de dilluns 20 de desembre a diumenge 9 de gener

 

OCELL AMAGAT nº 14: MERLA COMUNA
Període per respondre: de dilluns 20 de desembre a diumenge 9 de gener

Té una longitud d’uns 24 a 27 cm i pesa de 85 a 105 g.

El mascle és totalment negre, amb l’anell ocular groc i el bec groc ataronjat. La femella adulta és grisosa, amb les parts inferior una mica més clares i pigallades. Té l’anell ocular groguenc i el bec bru. La seva fesomia, amb esguard amable i cua llarga, té un posat mes aviat horitzontal. Això i la manera de desplaçar-se pel terra les diferencia clarament dels estornells.

El seu cant melodiós és el so de fons d’albes i capvespres de primavera.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet

 

OCELL AMAGAT nº 13: ESTORNELL COMÚ
Període per respondre: de dilluns 20 de desembre a diumenge 9 de gener

La seva longitud és de 21 cm i pesa de 55 a 100 g.

Ocell de posat dret, perfil pla i aparença fosca. Els adults a l’estiu tenen una coloració de base negra amb irisacions verdes i porpres. Llueixen un puntejat clar. A l’hivern aquest pigallat es fa més gran, dens i evident. El bec és punxegut. Les potes són vermellenques. 

Nia a forats. A l’hivern fa grans estols de formes canviants.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet

 

OCELL AMAGAT nº 12:   MARTINET BLANC

Període per respondre: de dilluns 13 a diumenge 19 de desembre

Com un gavià argentat, però molt més estilitzat, amb bec coll i potes llargs. Té una longitud de 55 a 65 cm i un pes entre 280 i 638 g.

Ocell blanc, estilitzat, amb el bec prim, recte i negre. Malgrat aquesta ràpida exposició, aturat al terra, amb el coll encongit i el cap entre les espatlles pot donar la sensació d’un ocell compacte i rodanxó. Els ulls són grocs i la plell que va dels ulls al bec és blavosa, excepte en època nupcial que es torna vermellosa. Potes llargues i negres contrastant amb els peus grocs (com si portés uns mitjons). En plomatge nupcial llueix dues llargues i estilitzades plomes a la nuca. Vola amb el coll arronsat com tots els ardeids.

Esvelt, amb bec llarg i negre i peus grocs, molt visibles en vol. Espera les preses immòbil en aigües somes i és força solitari.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon
Ocells del Delta de l’Ebre. Xarxa espais natura. Món-natura Delta de l’Ebre.

 

OCELL AMAGAT nº 11:   TÓRTORA TURCA
Període per respondre: de dilluns 13 a diumenge 19 de desembre

Més petita que un colom roquer i més gran que una merla. Té una longitud de 30 a 32 cm i pesa de 125 a 196 g.

Tórtora de color marró pàl·lid, terrós. Presenta una fina línia negra transversal, com un mig collar a la part posterior del coll amb una mica de blanc emmarcant-la per sobre i per sota. Les primàries són fosques amb fines vores clares que contrastem amb el marró clar uniforme. El bec és gris, els ulls tenen l’iris vermell i les potes són d’un color vermell apagat.
Comuna a llocs urbanitzats amb arbres, on fa el seu niu de branquillons. Cant de tres síl·labes greus.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet

 

OCELL AMAGAT nº 10:   COTXA FUMADA
Període per respondre: de dilluns 29 de novembre a diumenge 12 de desembre

Més gros que una cadernera i més petit que un pardal comú. Té una longitud de 14 a 15 cm i pesa de 12 a 20 g.

Ocell de posat dret que fa vibrar la cua constantment. El mascle adult és molt fosc, amb la cara, la part anterior del coll i el pit, pràcticament negres. La base de les secundàries i les vores de les terciàries, blanques, contrasten amb el gris fosc de l’ala plegada. El carpó i la cua són rogencs, més visibles quan l’ocell està volant. Ulls, bec i potes són negrosos. La femella és més pissarrosa i no té blanc a l’ala.

Nia a cases i rocams; a l’hivern es troba arreu. Femella d’un gris clar.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet

 

OCELL AMAGAT nº 09:  PARDAL COMÚ
Període per respondre: de dilluns 29 de novembre a diumenge 12 de desembre

Té una longitud de 16 a 18 cm i pesa de 20 a 39 g.

El mascle té el pili i la nuca de color gris. Les temples, els costats posteriors del coll i el clatell són de color castany. Les galtes i els costats del coll són blanquinosos i contrasten amb el negre del voltant del bec, el sota de l’ull, el mentó, la gola i el pit que té les vores poc definides. Les parts inferiors són de color blanc brut i les superiors de color castany amb llistes negres a l’esquena. Uns discreta franja alar blanca destaca  sobre la resta de l’ala. El bec és cònic, robust i negre a l’estiu i amb la base groguenca a l’hivern. Els ulls foscos i les potes de color carn. No falta allà on hi ha presència humana. Mascle de tons més apagats a l’hivern.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet

 

 

OCELL AMAGAT nº 08:   MALLERENGA BLAVA
Període per respondre: de dilluns 22 a diumenge 28 de novembre

Una mica més petita que una cadernera. Té una longitud d’11 a 12 cm i pesa de 7,5 a 14,7 g.

Mallerenga on destaca el blau i el groc. Pili de color blau cel. La cara és blanca migpartida per una línia ocular blau fosc que s’uneix al blau marí del clatell i el coll, que a la part de gola s’uneix amb un color negre de la mateixa gola i el mentó. Les ales i la cua són blaves amb una petita franja blanca a les ales. L’esquena és de color verd bru. La panxa és groga, només trencada per una fina línia negra que va del pit al ventre. Els ulls foscos. El bec, cònic, té un color negrós i les potes són brunes amb un matís de color blau.

Es mou per les capçades, sovint suspesa de cap per avall. Comuna a les menjadores i caixes niu.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet

 

OCELL AMAGAT nº 07:    GAVINA RIALLERA
Període per respondre: de dilluns 22 a diumenge 28 de novembre

Lleugerament més petita que un tudó. Té una longitud de 37 a 43 cm i pesa de 195 a 325 g.

Els adults en plomatge nupcial presenten una caputxa de color de xocolata amb llet, on destaca l’ull envoltat d’un anell ocular blanc. El coll, les parts inferiors i la cua són blanc pur. El dors i les ales són de color gris i les primàries són negres de puntes blanques. El bec, prim és de color vermell amb la punta negra. Les potes també són vermelles.

Màscara bruna en època de reproducció i taca fosca rere l’ull a l’hivern. Fa un xiscle característic, sovint en vol, que li dona nom. Visita tot tipus d’ambients aquàtics per alimentar-se. 

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Ocells del Delta de l’Ebre. Xarxa espais natura. MónNatura Delta de l’Ebre.

 

OCELL AMAGAT nº 06:  COTORRA DE KRAMER
Període per respondre: de dilluns 8 a diumenge 21 de novembre

Una mica més petit que un colom roquer. Té una longitud de 37 a 43 cm i pesa de 95 a 143 g.
Ocell verd, esvelt, de cua llarga i blavosa. El pili i la nuca són de color verd. En el mascle té el mentó negre, del que parteix una una línia també negra que fa la volta al clatell, emmarcant les galtes com si portés un collaret. Al clatell la banda s’aprima i és completada per una banda difusa de color rosat. La femella no té aquest collaret. La cua és molt llarga. Els ulls són de color groc pàl·lid, les potes grises i el bec vermell brillant.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.

 

OCELL AMAGAT nº 05:  COTORRETA PITGRISA
Període per respondre: de dilluns 8 a diumenge 21 de novembre

Una mica més gran que una merla, amb la cua llarga. Té una longitud de 28 cm i pesa de 90 a 140 g.
Ocell d’aparença general verd brillant. Té la cara, el coll i el pit de color gris clar. Les parts dorsals són de color verd fulla, les ventrals són de color verd oliva. Les plomes de vol de les ales, de color blau fosc. El bec és del color dels pinyols de cirera, l’ull és fosc i les potes de color gris clar. Forana, ha colonitzat ciutat com Esplugues i ambients agrícoles.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet

 

OCELL AMAGAT nº 04: CADERNERA europea
Període per respondre: de dilluns 1 a diumenge 7 de novembre

Té una longitud d’uns 10,5 a 13,5 cm i pesa de 9,5 a 24 g.
Té el pili, el clatell i els laterals del coll negres. La cara és de color vermell viu, contrastant amb les galtes, les temples i el coll blancs. L’esquena és marró clar fins els flancs, contrastant amb la resta blanca de les parts inferiors. Les plomes de les ales i la cua són negres amb taques blanques a la punta. A les ales destaca unes plomes grans de color groc viu.
Nia en arbres, i s’alimenta de cards en espais oberts. D’aquí li ve el seu nom científic (Carduelis carduelis).

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet

 

OCELL AMAGAT nº 03:   TUDÓ
Període per respondre: de dilluns 1 a diumenge 7 de novembre

Té una longitud de 41 a 45 cm, i pesa de 284 a 690 g. És el colom més gran d’Europa. La coloració general és gris plom amb el pit de tonalitat vinosa, que es va difuminant cap al gris clar a les parts ventrals. Comú a espais arbrats de tota mena. Franges blanques al coll i les ales, ben visibles en vol.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet

 

OCELL AMAGAT nº 02:  MALLERENGA CARBONERA
Període per respondre: de dilluns 11 a diumenge 31 d’octubre

Una mica més petit que un pardal. La seva longitud és de 12,5 a 14 cm i pesa de 12 a 22 g.

És la més grossa de les nostres mallerengues. Les galtes blanques contrasten fortament amb el conjunt intensament negre del cap, el coll, el mentó i la gola. Aquest color negre s’estén pit avall en una franja estreta, com una corbata, que mor a la part abdominal, molt més ampla i evident als mascles que a les femelles.

Molt comuna a llocs arbrats. Visita sovint menjadores i s’instal·la en caixes niu. En cantar sembla repetir “tot estiu, tot estiu”.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet

 

OCELL AMAGAT nº 01:  CUERETA BLANCA
Període per respondre: de dilluns 11 a diumenge 31 d’octubre

Com un pardal comú amb la cua llarga. La seva longitud varia entre 16,5 i 18 cm, i pesa uns 20 g.

Té la part posterior del pili, el clatell, el mentó, la part anterior del coll i la part superior del pit, negre. El front, la cara, els laterals del coll i les parts ventrals són blanques. El dors és gris clar i les ales tenen les plomes negroses amb vores blanques. La cua és llarga i negra, amb les dues plomes més externes de cada costat, blanques. El bec és prim i, com les potes, de color gris fosc.

Es passeja xino-xano, bellugant la cua, prop de l’aigua, conreus, vorals de carreteres… Nia en edificis.

Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet

 

 

OCELL AMAGAT 2020-2021
JOC FINALITZAT (21 de juny de 2021)

“BONUS POINTS” nº 4:
Període per respondre: de dilluns 7  a diumenge 20 de juny
Cada ocell  correctament identificat, 1 punt afegit!

OCELL AMAGAT nº 50:   PUPUT COMUNA
Període per respondre: de dilluns 7 a diumenge 20 de juny

La puput és un dels ocells més coneguts i familiars, ja que no defuig la proximitat humana. De bona mida – 30 cm -, no passa desapercebut pel seu bec llarg, prim i corbat, així com el plomall erèctil i amb les puntes de les plomes negres. El plomatge és castany rosat, les ales negres creuades per amples bandes blanques, com també la cua. El vol lent, ondulat i el batre de les ales rodones molt ostensible.

La puput és un insectívor estival, migrador transsaharià, llevat d’un petit nombre que hiverna ací. Distribuït per Euràsia i Àfrica, nia a tot Catalunya, exceptuant l’Alt Pirineu, i és molt comú a les terres baixes occidentals. El seu hàbitat són els conreus de secà i zones on els camps alternen amb arbredes. La població estimada és de 60.000 a 95.000 parelles reproductores, però amb tendència regressiva per la pèrdua d’hàbitat.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 49:  GAIG EURASIÀTIC
Període per respondre: de dilluns 7 a diumenge 20 de juny

El gaig és el còrvid dels boscos, on troba l’aliment d’aglans i fruits silvestres. Sedentari, la seva distribució apareix com a complementària de la de la garsa: on aquesta és absent o escassa _ mitja muntanya, comarques forestals – el gaig hi és abundant, i manca a la Plana de Lleida i al Delta de l’Ebre. 

El gaig mesura 34 cm. El color general és bru, més clar al dessota; el carpó blanc i la cua negra; al cap, un plomall erèctil i un gruixut traç negre que va del bec a l’extrem inferior de les galtes, i una taca blanca a les ales, on també hi ha el tret més característic de l’espècie: les menudes plomes blaves i negres que cobreixen la zona on forma l’angle del colze, i que sovint adornen els barrets dels caçadors. En vol, s’afigura  com un gros ocell de color terrós en el qual destaca un gran carpó blanc.

D’acord amb les estimacions efectuades, la població de gaigs del nostre territori oscil·laria entre les 110.000 i les 150.000 parelles.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 48:    RASPINELL COMÚ
Període per respondre: de dilluns 31 de maig a diumenge 6 de juny

El raspinell, de 13 cm i proveït d’un discret plomatge castany ratllat, és, com va escriure J. M. de Sagarra a Els ocells amics, “un dels millors amics dels arbres, amb un bec llarg, esmolat i corbat com una agulla saquera”. Neteja d’insectes les soques, però no pot foradar-les, i s’enfila amunt fent-hi voltes en espiral.

El raspinell es troba a l’Europa temperada fins al límit amb Àsia. A Catalunya té una distribució molt àmplia, i al Pirineu arriba als 2200 metres d’alçada, i la seva població és de 114.000 a 200.000 parelles.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

OCELL AMAGAT nº 47:    MALLERENGA BLAVA
Període per respondre: de dilluns 31 de maig a diumenge 6 de juny

La mallerenga blava, coneguda també amb els nom de “primavera blava” i “ferreret”, es pot descriure dient que és una mallerenga carbonera més menuda (11,5 cm) i acolorida de blau damunt del cap i a les ales; li manca, però, la ratlla fosca que travessa l’abdomen del seu congènere, detall molt útil per a distingir ambdues espècies a la natura. Habita jardins, arbredes i vores de bosc. Nidifica i viu sedentària entre nosaltres.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Els ocells de les terres catalanes”

OCELL AMAGAT nº 46:   MALLERENGA EMPLOMALLADA
Període per respondre: de dilluns 17 al diumenge 30 de maig

La mallerenga emplomallada o de “cresta” ateny 11, 5 cm, i és fàcil de reconèixer per tal com és l’única mallerenga que duu plomall. Té el mantell grisenc, i, el dessota blanquinós; la cara, emmarcada per traços negres, i l’esmentat plomall, format per fines plomes blanques i negres. Es troba molt estesa i sedentària al continent europeu. Al Principat és molt comuna a les pinedes, d’on mai no s’allunya, i igualment al País Valencià; en canvi, manca a les Illes.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Els ocells de les terres catalanes”

OCELL AMAGAT nº 45:   CABUSSÓ COLLNEGRE
Període per respondre: de dilluns 17 al diumenge 30 de maig

El cabussó collnegre ateny els 30 cm. Amb plomatge de noces té el coll negre i els costats del cap ornats de belles plomes d’un color groc daurat. Amb roba d’hivern té un capell negre força estés però poc definit. A casa el podem veure hivernant o de pas i nia al sud de la península ibèrica.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Els ocells de les terres catalanes”

OCELL AMAGAT nº 44:   CORRIOL ANELLAT GROS
Període per respondre: de dilluns 10 al diumenge 16 de maig

El corriol gros, anomenat “passarius” a Mallorca – denominació que reben indistintament el corriol camanegre i el corriol petit – i, corricabut a València, ateny 19 cm. Les parts superiors i el darrere del cap són d’un color castany grisós, i el pi, la gola i el front són blancs. També ho és el collar que separa el castany del cap que acoloreix el dors. Duu una clapa negra al cap que va del bec fins darrera l’ull. Li travessa el blanc pit una ampla banda negra, que neix a l’angle de les ales. El seu curt bec és de color taronja, amb la punta negra; les potes són del mateix color. Nia al Nord, a les Illes Britàniques i a la costa atlàntica fins a França. Ací és sobretot migratori i hivernal, però també cria al nord-est del Principat i a Còrsega. Freqüenta les platges.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Els ocells de les terres catalanes”

OCELL AMAGAT nº 43:   ÀNEC CUALLARG
Període per respondre: de dilluns 10 al diumenge 16 de maig

L’ànec cuallarg, “cua de jonc” a València i “coer” a les Illes, ateny uns 56 cm i és inconfusible per la seva cua, la més llarga i més prima que podem trobar entre els ànecs. El cap i una part de l’esvelt coll són de color castany fosc. Per darrere el coll mostra una ratlla blanca que li puja del pit, també blanc. La femella no té la típica cua del mascle, i tan sols la duu una mica més llarga que la dels altres ànecs; el seu color és bru, igual que el de les femelles de les altres espècies d’ànecs nedadors. El mirall és fosc, sense reflexos, i vorejat de blanc i negre. A casa nostra és un ocell hivernal.

                                                                                                Joaquim Maluquer i Sostres.  “Els ocells de les terres catalanes”

OCELL AMAGAT nº 42:   FALCIOT PÀL·LID
Període per respondre: de dilluns 3 al diumenge 9 de maig

El falciot és un dels ocells més visibles a les grans ciutats, que a la primavera i a l’estiu animen amb els seus xiscles i passades. La població s’estima a l’entorn de 250.000 parelles.

El falciot és fet per volar, i és l’ocell més aeri de la nostra avifauna. Tant és així que el seu medi natural és l’espai obert – on s’alimenta, copula i potser reposa -, i si toca terra li costa molt o li resulta impossible reprendre el vol. Fa 16 cm, té les ales corbades i el cos curt en proporció, i les potes molt petites, aptes per arrapar-se als murs, però no per caminar. El plomatge fosc, amb una taqueta blanca a la gola. Nia a les escletxes i als forats dels edificis. La gran rapidesa del seu vol li permet caçar els insectes a considerables distàncies del niu. No cal dir que és estival i que migra a la tardor.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

OCELL AMAGAT nº 41:   FLAMENC ROSAT
Període per respondre: de dilluns 3 al diumenge 9 de maig

El nom grec del flamenc significa “ales de foc”. Un gran encert dels antics. Quan encara no ho sabia, amb un excessiu entusiasme entre ornitològic i literari, vaig escriure a Els ocells de les terres catalanes: “Un estol de flamencs alçant el vol ofereix l’espectacle magnífic que podrien suggerir les flamarades  d’un incendi sobtat que esclatés als tranquils i grisencs aiguamolls”.

L’ésser humà sempre ha estat fascinat pels flamencs, barreja d’extravagància i de bellesa. A l’antic Egipte, simbolitzava el déu solar Ra, relacionat segons sembla, amb el mític ocell Fènix. I en la seva escriptura jeroglífica, el flamenc esquematitzat significa el color vermell.

El flamenc és, doncs, un esveltíssim camallarg rosat, d’entre 120 a 145 cm i d’un pes de 2 a 4 kg, molt lleuger atesa la seva mida, amb unes potes i un coll d’una longitud desmesurada i les ales que combinen el negre i el roig. El seu bec és únic, tant per la forma com per les funcions: gruixut, curt, bruscament corbat cap avall, rosat amb l’extrem negre, adaptat per filtrar l’aliment gràcies a una lamel·les internes que només deixen passar els menuts invertebrats i les algues, que són el seu nodriment.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

OCELL AMAGAT nº 40:   ÀNEC CULLEROT
Període per respondre: de dilluns 19 d’abril al diumenge 2 de maig

L’ànec cullerot, que es troba en els medis aquàtics de l’hemisferi nord, es caracteritza pel seu gran bec, al qual al·ludeix el nom popular. El mascle, de plomatge blanc i negre, amb el cap i el coll verd lluent, l’ull groc contrastat, i els costats castany fosc, és un bell ocell; la femella, en canvi, és de color castany clapejat.

Nidificat escàs, amb 10 o 15 parelles parelles niant per tot el país. En canvi, a l’hivern n’arriben als nostres estanys de 10.000 a 18.000 exemplars.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 39:   BEC D’ALENA
Període per respondre: de dilluns 19 d’abril al diumenge 2 de maig

El bec d’alena, anomenat “primavera” a València, és un bonic ocell de 43 cm, molt ben caracteritzat pel llarg bec tot corbat cap amunt, per les potes llargues i pel plomatge blanc, el capell i el clatell negres, i el dors blanc i negre. El bec d’alena sovinteja als estanys salats, i cal dir que és una de les espècies més atraients de les nostres aus d’aiguamoll.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Els ocells de les terres catalanes”

 

OCELL AMAGAT nº 38:   AGRÓ ROIG
Període per respondre: de dilluns 12 al diumenge 18 d’abril

L’agró roig, adragó o dragó al Delta, és un bell i esvelt camallarg que fa 79 cm. Similar però un poc menor que el bernat pescaire, substitueix els blancs i grisos d’aquest per un plomatge on el castany rogenc caracteritza l’ocell, inclòs el llarg coll resseguit per ratlles negres. Per contrast, les ales són grises. D’àmplia distribució euroasiàtica i africana, arriba al març i marxa a hivernar a l’Àfrica subsahariana a l’agost-setembre.

Per fortuna l’agró roig s’ha recuperat força de la quasi extinció, però sense arribar encara a l’esplendor d’antany. (Actualment hi ha a Catalunya entre 697 i 724 parelles).

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 37:  CORRIOL ANELLAT PETIT
Període per respondre: de dilluns 12 al diumenge 18 d’abril

El corriol petit, de només 15 cm, té el bec i les potes curtes, el dors castany i el dessota blanc, amb una franja negra al pit i una altra al front. Aquest menut limícola està força estès pel territori, i és freqüent als regadius de la plana occidental (Plana de Lleida) a finals d’estiu.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

“BONUS POINTS” nº 3:
Període per respondre: de dilluns 22 de març a diumenge 11 d’abril
Cada dos ocells identificats, 1 punt afegit!

 

OCELL AMAGAT nº 36:   CABUSSET COMÚ
Període per respondre: de dilluns 22 de març a diumenge 11 d’abril

El cabusset rep, entre altres noms populars, el de suterí a Mallorca i periquet al Delta de l’Ebre.

Amida 26 cm. I és el més menut, i també el més corrent, de tots els cabussons. En el plomatge nupcial té la gola i les galtes brunes, amb el dors fosc i el dessota blanquinós. A l’hivern, la gola esdevé blanca i els altres colors s’esvaeixen. Nia i es sedentari a les terres peninsulars, i ales nostres Illes i a tot Europa, llevat del nord. És el cabuusó que més sovint hom veu als estanys i als tolls dels rius, on es capbussa tan bon punt s’adona que l’observem.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Els ocells de les terres catalanes”

 

OCELL AMAGAT nº 35:   ESCORXADOR COMÚ
Període per respondre: de dilluns 22 de març a diumenge 11 d’abril

L’escorxador, el podriem definir com “moixons de rapinya” (capturen petits ocells i petits mamífers i els claven a les punxes dels esbarzers per menjar-los posteriorment). Es tracta d’una espècie eurosiberiana, que hiverna a l’Àfrica subsahariana i nia al terç nord de Catalunya, sobretot a les comarques pirinenques i prepirinenques. El seu hàbitat natural són les pastures de muntanya i terrenys oberts. La població és de 18000 a 43000 parelles. Fa uns 17 cm, amb el dors castany rogenc, el cap gris i una ratlla negra del bec a darrera l’ull, típica del seu gènere.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 34:   ÀNEC GRISET
Període per respondre: de dilluns 15 a diumenge 21 de març

L’ànec griset, anomenat “roncador” al Delta de l’Ebre i “ascle” a València, és més petit que el coll-verd, puix que no ultrapassa els 51 cm, i amb el plomatge menys acolorit. En aquest domina la tonalitat grisa; l’abdomen és blanc, i la regió de la cua negra; les plomes de les ales són de color castany; el bec és gris; les potes de color taronja. La femella és bruna; ambdós sexes tenen el mirall blanc* (* El mirall en els ànecs és una petita distinció de color que tenen a l’ala). Nia en una àmplia zona de l’est del Continent i a les Illes Britàniques. Als nostres estanys és sobretot immigrant a l’hivern.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Els ocells de les terres catalanes”

(Al llibre “Conèixer i estimar els ocells. Joaquim Maluquer”, amplia la informació dient: Segons l’Atles 1999-2002, al Delta, hi nien unes 350 parelles, de deu a vint ho fan als Aiguamolls de l’Empordà i al Delta del Llobregat)

 

OCELL AMAGAT nº 33:   CAMALLARGA COMUNA
Període per respondre: de dilluns 15 a diumenge 21 de març

El camallarga, també conegut a Menorca com a cames de jonc, fa 38 cm i és l’ocell més esvelt del nostre elenc ornitològic. De plomatge blanquíssim, que contrasta amb les ales negres, i de bec llarg i fi, quan vola, amb el coll i les potes estirades, la seva imatge em suggerí fa molts anys un dardell (dard) solcant l’espai.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 32:  CORRIOL CAMANEGRE
Període per respondre: de dilluns 8 a diumenge 14 de març

El corriol camanegre amida 16 cm. Té el dors, les ales i la part superior del cap castanys; l’abdomen, el pit, la gola i el front blancs. Al cap també duu la clapa negra des del bec fins darrera l’ull. Damunt el pit, a l’indret de l’angle de les ales, mostra dues taques negres característiques, que són l’inici de la banda negra pròpia dels altres corriols. També el distingeixen el bec i les potes fosques. Fa el niu al litoral. Nia i hiverna a tot el nostre litoral, les illes compreses.

Joaquim Maluquer i Sostres  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 31:  ÀNEC COLLVERD
Període per respondre: de dilluns 8 a diumenge 14 de març

L’ànec més abundant a Catalunya. Un típic ànec de superfície o nedador.

Aquest ànec experimenta un creixement molt important. Es distribueix per tot Europa. De bona mida, 58 cm, s’identifica pel cap i el coll verd amb reflexos metàl·lics , un collar blanc i el pit castany. La femella és bruna, però, com el mascle, llueix un “mirall” (marca distintiva a les ales pròpies dels ànecs) morat emmarcat per franges blanques.

D’acord amb l’Atles dels ocells nidificants a Catalunya, la població del Delta de l’Ebre era de 8000 a 11000 parelles i a tot el país entre 16000 i 20000 parelles.

Joaquim Maluquer i Sostres  “Conèixer i estimar els ocells”

OCELL AMAGAT nº 30:  ORENETA COMUNA
Període per respondre: de dilluns 1 a diumenge 7 de març

L’oreneta comuna, pel fet de bastir els seus nius de boletes de fang a les construccions humanes, és un dels ocells més familiars i coneguts, alhora que el més protegit per creences i tradicions. Quant a l’ocupació del territori, el trobem en el 96,4%, és capdavantera, però els seus efectius són notablement inferiors als de les espècies fins ara incloses entre les més comunes: segons l’Atles 1999-2002, podríem xifrar-los entre 200.000 i 250.000 parelles.

L’oreneta comuna ateny 19 cm, comptant les llargues i primes plomes de la cua. El dors és negre blavós; el front i la gola, castany rogenc i el dessota, blanquinós. Les orenetes arriben pels volts de Sant Josep i se’n tornen a hivernar a l’Àfrica, com a insectívores que són.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 29:  BLAUET
Període per respondre: de dilluns 1 a diumenge 7 de març

El blauet mesura 16 cm, però sembla més gros per les mides del cap i del bec, fort i dret de pescador. D’acord amb el seu nom català, té el plomatge del dors i les ales d’un blau verdós irisat, i el dessota castany. Se’l pot veure posat en una branca d’amunt de l’aigua, atent al pas d’un peixet o d’un insecte aquàtic, sobre el qual s’afona. El niu és al final d’una galeria que l’ocell excava en els marges de les ribes. Com destaca l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002, la presència de blauets és un magnífic indicador de la qualitat de l’aigua. La població se situa entre 1000 i 1400 parelles, reforçada pels hivernants nòrdics, amb tendència decreixent, però, a causa de la degradació ambiental.

L’espècie té una àmplia distribució mundial: europea, asiàtica compresa la Xina, Indonèsia i nord-africana. A Catalunya trobem el blauet a les conques del Llobregat, el Besòs, la Tordera, el Ter i la Muga, d’una banda, i de l’altra, a les del Segre i l’Ebre, a part de múltiples localitzacions en rierols i punts d’aigua.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

“BONUS POINTS” nº 2:
Període per respondre: de dilluns 22 a diumenge 28 de febrer
Cada dos ocells identificats, 1 punt afegit!

 

OCELL AMAGAT nº 28:  MALLERENGA PETITA
Període per respondre: de dilluns 22 a diumenge 28 de febrer

La mallerenga petita només amida 11,5 cm, i entre els ocells de la seva tribu (les mallerengues) és el que té els colors més apagats – damunt grisenca i dessota clara -, amb el capell negre i una taca blanca a la nuca, que serveixen per identificar-la. Molt estesa per Europa, aquesta espècie és sobretot sedentària a les nostres terres, però manca a les Illes. De les nostres mallerengues, aquesta és la que considerem més pròpia dels grans boscos de muntanya.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Els ocells de les terres catalanes”

 

OCELL AMAGAT nº 27:  COTXA FUMADA
Període per respondre: de dilluns 22 a diumenge 28 de febrer

La cotxa fumada és un petit túrdid, parenta molt pròxima de la cotxa cua-roja. Amida 14 cm i presenta la cua i el carpó d’un color vermell taronja, però, com assenyala la denominació de “fumada”, tota ella és d’un color més fosc. Els mascles palesen molt millor que les femelles aquesta diferenciació, puix que mostren el dors i el pit obscurs, amb l’extrem de les remeres secundàries blanques en els exemplars adults. La femella i els joves tenen el plomatge bru. És sedentària a les nostres terres peninsulars, on també en passen en migració, així com a les Balears.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 26:   GAVINA RIALLERA (o vulgar) “PLOMATGE D’HIVERN”
Període per respondre: de dilluns 8 a diumenge 21 de febrer

La gavina riallera és força més petita que el gavià de potes grogues.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 25:  GAVINA RIALLERA (o vulgar) “PLOMATGE NUPCIAL”
Període per respondre: de dilluns 8 a diumenge 21 de febrer

La gavina riallera amida 38 cm., duu el mantell de color gris clar, i amb el plomatge d’hivern mostra unes taques negres prop de l’ull; amb el d’estiu presenta un tret força singular ja que el cap se li acoloreix d’un castany intens. Nia a Islàndia, a les Illes Britàniques i al centre d’Europa. És característica de terra endins. A les penínsules i illes mediterrànies  només és hivernant. En el curs dels anys 60 començà a niar al Delta de l’Ebre i a l’Albufera de València, cosa que demostra la fase expansiva d’aquesta espècie tan vinculada a l’home. A les terres catalanes és l’espècie més comuna del seu gènere, i l’hem observada molt a l’interior seguint el curs dels rius. Al port de Barcelona és molt abundant a l’hivern, i, en nombre, té un predomini total sobre els seus congèneres.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Els ocells de les terres catalanes”

 

OCELL AMAGAT nº 24:  ALIGOT COMÚ
Període per respondre: de dilluns 1 a diumenge 7 de febrer

L’aligot és una petita àguila de silueta arrodonida, de 50 a 57 cm, d’uns 113 a 118 cm d’envergadura i un pes màxim de les femelles d’1,3 kg. Viu sedentària en mosaics de paisatges on alternen boscos, conreus i pastures, capturant petits mamífers, com ara conills i rosegadors. Allò que fa interessant aquest rapinyaire mitjà és la seva abundància relativa, amb una població estimada de 1300 a 1470 parelles. Una xifra incomparablement superior a la d’altres espècies de rapinyaires. 

El seu plomatge bru és variable, i no presenta cap tret prou destacat que el singularitzi. Ara bé, si veiem una rapinyaire de mida mitjana, d’ales i cua amples, que vola a vela, hi haurà grans probabilitats que es tracti d’un aligot. 

L’aligot és sedentari a Catalunya i la seva distribució, força àmplia, amb els màxims a les comarques centrals i les gironines.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 23:  MARTINET BLANC
Període per respondre: de dilluns 1 a diumenge 7 de febrer

En Jordi ens descobrí l’estany de Vilaüt, que, com vaig anotar a la llibreta de camp, “és un indret silenciós, d’una gran bellesa, el més bonic de l’Empordà, adornat amb lliris d’aigua”. Allí hi havia mitja dotzena d’immaculats martinets blancs, plomatge que contrasta amb el bec negre així com les potes, però amb els dits grocs.

Aquest agró tan elegant ateny 56 cm, nia a l’Empordà i sobretot al Delta de l’Ebre, amb un total aproximat de 1700 parelles censades a principis del segle XXI.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 22: BEC DE CORALL SENEGALÈS
Període per respondre: de dilluns 25 a diumenge 31 de gener

El bec de corall senegalès, de 10 cm, amb una ratlla vermella que li travessa l’ull, i la cua negra. Té nuclis reproductors al litoral, del Maresme al Montsià, i una població de 100 a 300 parelles.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 21: GAVIÀ DE POTES GROGUES
Període per respondre: de dilluns 25 a diumenge 31 de gener

El gavià de potes grogues amida 56 cm, i és gairebé idèntic de llargària al gavià fosc,però se’n diferencia pel mantell gris pàl·lid. Hom distingeix diverses subespècies d’aquest gavià, les quals s’apleguen en dos grups fonamentals: les de potes rosades i les de potes grogues. (Nota: ara, la taxonomia moderna les ha separat en espècies diferents) L’espècie mediterrània “michahellis” les té grogues, igual que el gavià fosc. Té l’extrem de les ales blanc i negre, i el bec groc amb una taca vermella a la punta. Altrament, és molt comú al nostre litoral i també apareix molt sovint a l’interior.

El gavià de potes grogues és una espècie expansiva, ja que pel seu tipus d’alimentació molt variada – des de deixalles fins a fruits -, s’ha vist afavorida per l’acció de l’home; i tant és així que el seu continuat augment l’ha transformada en una au nociva, sobretot per les depredacions que exerceix a les colònies d’altres ocells marins.
                                                                                                      Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

OCELL AMAGAT nº 20: ÀGUILA CUABARRADA
Període per respondre: de dilluns 18 a diumenge 24 de gener

L’àguila cuabarrada ateny de 65 a 72 cm, una envergadura de 150 a 180 cm i pot arribar a pesar 2,4 kg. En el seu plomatge destaca el dors fosc i el dessota blanc ratllat. De vol àgil, si passa damunt de la nostra vertical, la identificarem pel contrast entre el cos gairebé blanc, les ales molt fosques i una ampla franja obscura a l’extrem de la cua.
A Catalunya, la cuabarrada més sedentària, és de distribució mediterrània, ja que la major part de parelles crien a les serres litorals i prelitorals de la meitat sud del territori, com també a les muntanyes de la vall de l’Ebre. Així mateix la trobem a l’Empordà i a les comarques prepirinenques occidentals. Fa el niu als penya-segats i les seves preses predilectes són els conills i les perdius.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

OCELL AMAGAT nº 19:  BERNAT PESCAIRE
Període per respondre: de dilluns 18 a diumenge 24 de gener

El bernat pescaire ateny fins a 91 cm. Combina en el seu plomatge el gris, el blanc i el negre. En vol com fan tots els agrons, repleguen el coll i així mai no els confondrem amb les cigonyes o les grues, que el duen estirat. D’àmplia distribució mundial, a Catalunya el bernat pescaire va passar d’hivernant a reproductor vers el 1975, i a fer-ho en una colònia – subratllem silvestre – que tothom encara pot contemplar en una arbreda, precisament enmig del parc zoològic de Barcelona. La tendència expansiva de l’espècie fa que el cens de 2002 doni la xifra de 375 a 407 parelles a Catalunya, on les principals colònies se situen al Segrià i al Delta de l’Ebre, a part de l’esmentada de Barcelona.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

“BONUS POINTS” nº 1:
Període per respondre: de dilluns 21 de desembre, a diumenge 17 de gener
Cada 3 ocells encertats = 1 punt
Àguila marcenca  /  Picot verd ibèric  /  Cadernera europea
Tórtora eurasiàtica  /  Pît-roig  /  Xoriguer comú

OCELL AMAGAT nº 18:  GRALLA OCCIDENTAL
Període per respondre: de dilluns 21 de desembre, a diumenge 17 de gener

La gralla, és sedentària gairebé a tot Europa; molt abundant, sobretot a les planes de Catalunya occidental, on forma estols de centenars d’individus que s’abaten damunt els camps. Manca a les illes. Amida 33 cm. Té el plomatge negre, menys a la zona de darrera del cap, que és grisa. Nia en colònies als forats dels penyals i a les runes, i hem observat que durant l’estiu les gralles es mantenen prop dels llocs de nidificació; a l’hivern s’estenen pel país, en esbarts. De lluny es reconeix per llur crit breu, nasal i sonor. Al capvespre s’ajoquen plegades, sempre al mateix lloc, generalment en alguna arbreda, que no solen abandonar fàcilment.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Els ocells de les terres catalanes”

OCELL AMAGAT nº 17:  CUERETA BLANCA
Període per respondre: de dilluns 21 de desembre, a diumenge 17 de gener

És un bonic moixó de 18 cm proveït d’un mantell gris i amb les parts inferiors blanques. Constitueix el seu tret més característic la llarguíssima i graciosa cua vorejada de blanc, que dona, en el vol, una silueta inconfusible, talment com si desequilibrés l’ocell en l’aire. Nia i és sedentària al País Valencià i al Principat; a les illes només hiverna.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Els ocells de les terres catalanes”

OCELL AMAGAT nº 16: ORENETA CUABLANCA
Període per respondre: de dilluns 14 a diumenge 20 de desembre

Molt corrent i visible és l’oreneta cuablanca, de 13 cm, i caracteritzada pel carpó blanc. La població s’estima en un màxim de 200.000 parelles. Nia en nuclis urbans, propers a l’aigua i a les zones on percaça insectes. Situa el niu en indrets protegits i els situa a l’exterior o a les façanes dels edificis. Fa una tassa de fang sempre protegida a sota d’un balcó o sortint de teulada i està tancada per la seva part superior a excepció d’un foradet per on entren i surten.

 Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

OCELL AMAGAT nº 15: COTORRA DE KRAMER
Període per respondre: de dilluns 14 a diumenge 20 de desembre

Un altre membre de la família de les cotorres que també s’ha establert al nostre territori, tot i que en molta menor escala que la cotorreta pitgrisa. La cotorra de Kramer, té una mida de 37 a 43 cm, plomatge verd, llarga cua i un mig collar rosat que la identifica. Presenta la distribució geogràfica següent: una població asiàtica a l’Índia, Pakistan i Myanmar; i una altra d’africana, en una àmnplia franja subsahariana de Mauritània a Etiòpia. En les seves zones d’origen ocupa des dels semideserts a les viles, essent present, per exemple, als parcs de Bombai.

A Barcelona, la cotorra de Kramer fou citada per primera vegada el 1970. Des de llavors s’ha estès pel litoral, i al començament del segle XXI s’estimava un nombre de 80 a 100 exemplars, en contrast amb la considerable penetració aconseguida a Anglaterra.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 14: MALLERENGA CARBONERA
Període per respondre: de dilluns 7 a diumenge 13 de desembre

La mallerenga carbonera, ateny just el milió de parelles. Sedentària. Només falta a l’alt Pirineu i al Delta de l’Ebre, i escasseja a la deforestada Plana de Lleida.

Aquesta mallerenga és prou representativa de la seva família, una de les més atractives i millor caracteritzades dels moixons: menudes i arrodonides, de plomatge suau i, en algunes espècies, ben pintades, àgils i arborícoles. La carbonera fa 14 cm, i té el bec curt, el cap negre i la galta blanca. El pit és també negre, color que s’allarga en una ratlla gruixuda a través de l’abdomen groc, i el mantell és gris. És una espècie molt ostensible i la veurem als arbres del centre de les ciutats.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

OCELL AMAGAT nº 13: CADERNERA europea
Període per respondre: de dilluns 7 a diumenge 13 de desembre

La cadernera, tan preuada com a ocell de gàbia és una de les espècies més comunes. S’estima l’existència de 400.000 a 500.000 parelles.
De 12 cm. És el moixó més ben pintat del nostre país i el més freqüent d’entre els hostes forçats que alegren els habitatges dels humans, amb la seva bellesa i refilades. Té el dors castany clar i el carpó blanc, el cap es combina el vermell del front i de l’entorn del bec, amb el capell i clatell negres i blanc l’entremig, i les ales negres i grogues i la cua negra. Els esbarts de caderneres ressegueixen conreus i garrics tot cercant grans i llavors, sobretot les dels cards a què fa referència el nom científic. Estesos per tot el continent, menys l’extrem nord, al nostre territori són més abundants a la meitat sud i al litoral. El nombre de parelles reproductores pot ésser de mig milió.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 12: PARDAL XARREC
Període per respondre: de dilluns 30 de novembre a diumenge 6 de desembre

El pardal xarrec, gairebé idèntic al pardal domèstic, també podríem anomenar-lo pardal silvestre ja que el trobem pels camps i no pas per pobles i viles. El seu tret definidor és que té el pili, o part alta del cap, castany intens, mentre que el pardal comú el té gris. És abundant a la Plana de Lleida, al Delta de l’Ebre, a les planes interiors i a l’Empordà, però defuig la zona pirinenca. D’acord amb les estimacions actuals, la seva població podria ésser de l’ordre de les 300.000 parelles.

                                                                                                        Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 11: MERLA COMUNA
Període per respondre: de dilluns 30 de novembre a diumenge 6 de desembre

La merla mesura 25 cm. És sedentària, abundant i ben repartida per tot el territori. El nombre màxim de parelles que s’ha estimat pot ésser de l’ordre de les 900.000. Pertany a la important família ornitològica dels tords i les grives. El mascle no el confondrem pas gràcies al plomatge negre intens i el bec groc, mentre que la femella és bruna.

Al bosc, la merla és malfiada i fugissera, però s’avesa a la presència humana, i, a Barcelona, la veiem saltironar davant dels vianants. El seu cant flueix com un doll sonor que omple els crepuscles primaverals.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”
                

OCELL AMAGAT nº 10: COTORRETA PITGRISA
Període per respondre: de dilluns 23 a diumenge 29 de novembre

Aquest nouvingut ha arribat pel descontrol dels humans. De ben segur no hem pogut ignorar uns ocells verds, de bona mida, molt sorollosos i de vol ràpid, que irrompen enmig del trànsit i que basteixen els seus grans nius comunitaris a les enforcadures dels arbres.

La cotorreta pitgrisa és pròpia de l’Amèrica del Sud i força comuna en una extensa àrea que cobreix el nord de l’Argentina, Uruguai, Paraguai, Bolívia i penetra al Brasil. En algunes zones esdevé una plaga agrícola, i no és estrany que es vengui com a ocell de gàbia.

Les primeres observacions a Catalunya d’aquesta cotorreta en llibertat daten del 1975. El 1991 ja s’havia detectat en deu comarques, i a començament del segle XXI ho ha estat en vint-i-tres. La major part de la població es concentra a l’àrea metropolitana de Barcelona i el Baix Llobregat.

La cotorreta de pit gris fa de 28 a 29 cm i presenta la cara gris pàl·lid, el pit grisenc, com proclama el seu nom, i la resta del plomatge verd. La població assentada a Catalunya és d’unes 610-650 parelles, de les quals 400 s’estan a Barcelona.

                                                                                                     Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 9: PARDAL COMÚ (mascle)
Període per respondre: de dilluns 23 a diumenge 29 de novembre

El pardal encapçala amb gran avantatge la llista d’ocells més comuns. No ens ha de sorprendre, ja que essent l’ocell més abundant i estretament associat a l’ésser humà, tothom el coneix. L’estimació de parelles que ens dóna l’Atles 1999.2002, en xifres rodones, és de 2.600.000 a 3.800.000, nombre que multiplica els contingents de les espècies que el segueixen. (És pràcticament a tot el territori).

De 14,5 cm de mida, el pardal té el plomatge discret: grisenc les femelles i els joves; i els mascles, amb el dors castany amb ratlles fosques, casquet gris, gola negra i dessota blanc tenyit de gris. Té el bec cònic com tots els granívors. És sedentari, ja que a l’hivern també troba aliment. Originari d’Euràsia, ha estat introduït als Estats Units, Austràlia, Nova Zelanda i Sud-àfrica.

                                                                                                     Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 8: TUDÓ
Període per respondre: de dilluns 16 a diumenge 22 de novembre

El tudó, el més gros i potent d’aquesta família ornitològica (coloms i tórtores) a Europa. Ateny de 41 a 45 centímetres i pot arribar a pesar 650 grams. És, doncs, una peça de caça molt cobejada, però no pas fàcil d’obtenir, ja que és malfiat i resistent. En terreny descobert, es lleven a 100 passes de qui s’hi acosta, i en zona arbrada aixequen el vol amb un fort i sorollós batec d’ales, precisament pel cantó oposat a aquell pel qual venim. En canvi, on no és perseguit, esdevé refiat, fins a peonar enmig dels vianants als parcs anglesos i francesos. La seva veu és un fort parrupeig que ressona entre els arbres.

El plomatge del tudó és un gris blavós, més clar al dessota amb reflexos verds rogencs al coll, i presenta una banda ampla – molt visible en vol – al llarg de cada ala.

Espècie pròpia d’Euràsia i el nord d’Àfrica. S’estima una població de 198.000 a 275.000 parelles reproductores.

                                                                                                       Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 7: ESTORNELL negre / comú
Període per respondre: de dilluns 16 a diumenge 22 de novembre

L’estornell és una espècie molt adaptable, que ha esdevingut cosmopolita. Originària de l’Europa central i del nord, així com de gran part d’Àsia, en el curs de la segona meitat del segle XIX va estendre’s per l’Europa mediterrània, i l’home l’ha introduït a les zones temperades d’Amèrica, Sud-Àfrica, Austràlia i Nova Zelanda.

L’estornell mesura 21,5 cm i té el plomatge molt fosc, puntejat de blanc, amb reflexos metàl·lics verds i morats. Històricament només hivernava a Catalunya, fins que cap al final del segle XIX començà a niar-hi, i s’hi establí una població sedentària que no ha cessat de créixer. Ara l’estornell es reprodueix a tot el territori, excepte al Pirineu i l’extrem sud del país, i és molt abundant a les terres de Ponent.

La població, a començaments del segle XXI, s’estima entre 345.000 i 597.000 parelles reproductores. El conjunt europeu podria atènyer la xifra de 120 milions de parelles.

                                                                                                       Joaquim Maluquer i Sostres  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 6: GAFARRÓ EUROPEU
Període per respondre: de dilluns 3 a diumenge 15 de novembre

El gafarró és el quart de la llista dels ocells més abundants i estesos pel país, i, també, un del més menuts amb només 11 cm. És sedentari (hi és tot l’any) i la seva població pot atènyer el milió de parelles, a les quals s’afegeixen a l’hivern el migradors del nord, població que encara no ha estat avaluada.

És granívor, de la família dels fringíl·lids, com la cadernera i el pinsà, de plomatge verd groguenc ratllat. Deixa sentir el seu cant amagat entre el fullatge, sovint dels arbres dels jardins.

                                                                                                        Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 5: TÓRTORA TURCA
Període per respondre: de dilluns 3 a diumenge 15 de novembre

La tórtora turca és un cas realment insòlit d’expansió mundial d’una espècie. Té la particularitat de ser molt visible, fàcilment perceptible fins i tot pels que estan lluny de la natura. Això es deu al fet de conviure amb l’èsser humà per aprofitar-ne les deixalles, talment com els coloms urbans. Així la trobarem als parcs i jardins de les ciutats, als afores i ales explotacions agrícoles.

La tórtora turca fa 32 cm, té el dors uniforme d’un ocre molt esvaït i un prim mig collar.

Originària de l’Àsia del sud – Índia, Sri Lanka i Myanmar- on ocupa zones semidesèrtiques, però tendeix  a establir-se a les viles. Al final del segle XIX, el seu límit cap a l’oest era Turquia. L’any 1928, però, ja havia colonitzat Hongria i a començament del segle XXI, la tenim present en gairebé tot Europa. La primera observació a Catalunya es produeix a Esterri de Cardós (Pallars Sobirà), l’any 1969.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 4:  PIT-ROIG
Període per respondre: de dilluns 2 a diumenge 8 de novembre

El pit-roig és un ocell molt nombrós, ja que pot arribar al milió de parelles. Ara bé, a causa dels seus requeriments forestals, no el trobarem a la plana de Lleida ni a la zona litoral de la meitat sud de Catalunya.
El sedentari pit-roig, de 14 cm, és de plomatge grisenc, animat, però, amb un bonic vermell taronja al front, la gola i el pit que el fan inconfusible. De natural refiat, es fa estimar per la confiança amb què se’ns acosta gairebé fins els peus.

Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 3:  POLLA D’AIGUA comuna
Període per respondre: de dilluns 2 a diumenge 8 de novembre

La polla d’aigua, ateny 33 cm, té plomatge fosc i el bec i la placa frontal vermells. Té força capacitat d’adaptar-se al medi, com ho demostra la seva àmplia distribució mundial. A l’escala del nostre territori la trobem arreu – per poc refugi palustre que hi hagi -, llevat del Pirineu i del Prepirineu, i, encara amb algunes excepcions de l’alt Segre. No és fàcil fer-ne el cens, ja que la polla d’aigua és molt espantadissa i acostuma a viure amagada entre la vegetació aquàtica, essent més fàcil sentir-ne el crit que no pas veure-la. Segons estimació més recent, la seva població oscil·laria entre 12000 i 30000 parelles.
                                                                                                      Joaquim Maluquer i Sostres.  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 2  COLOM ROQUER
Període per respondre: de dilluns 19 d’octubre a diumenge 1 de novembre
(Per ser inici del joc el termini és de dues setmanes)

El colom roquer és el tan familiar colom domèstic o assilvestrat, que trobem en nombre molt excessiu als pobles i ciutats.

És difícil distingir a Catalunya les poblacions naturals de les d’origen domèstic que s’ha assilvestrat i mostren els trets característics de l’espècie: 31 a 34 cm, color gris blavós, carpó blanc i dues barres fosques molt visibles a través de les ales plegades.

Avui dia, el colom roquer ha esdevingut cosmopolita (habita a molts països), però el seu origen és euroasiàtic i africà. A Catalunya s’estima que podrien superar les 200.000 parelles, i ocupen tot el territori, llevat de zones de muntanya despoblades.

Joaquim Maluquer i Sostres  “Conèixer i estimar els ocells”

 

OCELL AMAGAT nº 1  GARSA EURASIÀTICA
Període per respondre: de dilluns 19 d’octubre a diumenge 1 de novembre
(Per ser inici del joc el termini és de dues setmanes)

La garsa eurasiàtica és un ocell molt notable per diversos conceptes: és bonic, vistent (visible, fàcil de veure), “intel·ligent” i nociu. Ateny 46 cm, amb el cos negre, menys el dessota, que és blanc pur, les ales, blanques i negres, i la llarguíssima cua negra amb reflexos virolats. És present a Euràsia i a l’Amèrica del Nord. A Catalunya la veurem, sobretot en zones baixes i molt humanitzades, ja que és el còrvid més vinculat a les nostres activitats, fins al punt de ser present a parcs i jardins.

La població de garses oscil·laria entre 100.000 i 140.000 parelles reproductores. La seva màxima densitat es concentra a les comarques litorals i a la Plana de Lleida. No hi és als boscos i zones de muntanya.

Joaquim Maluquer i Sostres  “Conèixer i estimar els ocells”