Projecte lingüístic

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE L’ESCOLA JOAN BAPTISTA SERRA

Document informat positivament pel Consell Escolar del Centre i aprovat pel director el 17 de desembre de 2018

 

0- INTRODUCCIÓ

L’evolució cap a una societat més oberta, les normes legals educatives, la necessitat del centre educatiu de donar respostes ràpides i efectives als nous reptes socials d´immigració i dels valors de la interculturalitat i la necessitat de la conservació dels trets específics de la parla catalana pròpia del nostre entorn més proper són les principals raons per a plantejar-se la revisió del projecte lingüístic de l’Escola Joan Baptista Serra, per a una escola més integradora, oberta i afavoridora de la cohesió social.

El projecte lingüístic regula l’ús de les llengües en els diferents àmbits del centre i és un document de referència per a la vida del centre, però cal una actualització que s’ajuste a la nova realitat sociolingüística.

El present projecte lingüístic parteix de la revisió d’un projecte que s’havia elaborat feia molts anys , la revisió del qual ens vam plantejar el curs 2005/06 i el curs 2008/09 es va deixar acabat. A la sessió del Consell Escolar del 29 de febrer de 2016 es porta a consulta una modificació del Projecte Lingüístic consistent en la introducció de la llengua anglesa i de la llengua castellana a Educació Infantil.

Durant el mes de desembre de 2018 el director aprova unes modificacions de forma, d’adequació a noves instruccions i a actualització de dades

Tracta de recollir tots aquells principis que són compartits per la comunitat educativa respecte a la plena normalització de la llengua catalana i la integració a la cultura catalana.

Com a tal, és un instrument que vincula famílies, alumnat, professorat i altre personal del centre respecte a l’objectiu comú de fer efectiva la normalització i de regular l’ensenyament-aprenentatge de les llengües als diferents cicles educatius.

Com a part del projecte educatiu, té una vigència llarga i tracta de recollir globalment tots els aspectes del centre, tot i que s’integrarà qualsevol reforma o norma nova que pugue dictar el Departament d’Educació.

Així mateix serà revisat anualment per tal de fer efectius els objectius de millora què seran recollits al projecte anual de centre i avaluats en la memòria anual.

La direcció del centre vetllarà per la seva distribució i coneixement per part de tota la comunitat educativa.

Alcanar, 17 de desembre de 2018

 

1. CONTEXT SOCIOLINGUISTIC.

La majoria de l’alumnat procedeix del mateix poble, i la llengua familiar és el català. Més o menys un 25% de l’alumnat que és d’origen estranger (Europa de l’Est, Sud Amèrica i Magrib).

L’escola és conscient que el centre ha de ser el context d’aprenentatge i ús de la llengua catalana per a tots els alumnes i més concretament per a l’alumnat nouvingut.

A la vegada es planteja la qualitat de l’aprenentatge de la llengua castellana, ja que al final de l’escolaritat obligatòria es requereix el domini de les dues llengües oficials.

I així mateix, l’escola tractarà de donar uns coneixements fonamentals de llengua anglesa suficients perquè puguen assolir un bon coneixement durant la secundària. També s’ofereix als alumnes de Cicle Superior la possibilitat de conèixer una segona llengua estrangera: el francès.

• Entorn

El nivell econòmic de la zona és mitjà. Es tracta d’una població dedicada al sector serveis amb una forta presència del sector primari.

El poble té associacions culturals on poder participar tant a nivell musical, esportiu, artístic i cultural.

L’entorn sociolingüístic dominant és catalanoparlant tot i que, degut a la nova immigració,  hi ha tendència a  dirigir-se a les persones immigrades en castellà.

Alhora, hem de remarcar que tenim una població que, avui en dia, es pot expressar en català i castellà, i que hem de continuar propiciant que els nostres xiquets/tes ho puguen fer cada vegada millor, i no empobrir lingüísticament la població en cap sentit, sinó anar corregint el present Projecte Lingüístic, quan calgue, perquè es garantixque l’ús correcte d’ambdues llengües.

2. LA LLENGUA CATALANA, LLENGUA VEHICULAR I D’APRENENTATGE

2.1. La llengua, vehicle de comunicació i de convivència

2.1.1 El català vehicle de comunicació.

• El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua vehicular i d’aprenentatge del centre i s’utilitzarà en qualsevol de les activitats. És el vehicle d’expressió normal en totes les activitats docents i administratives, tant les internes com les de projecció externa. Es tindrà cura d’acceptar i promoure la nostra variant occidental. El professorat tindrà cura de la qualitat de la llengua emprada en la variant occidental (tant dins com fora d’espais curriculars) per tal de ser-ne model d’ús per a la resta de la comunitat educativa i especialment de l’alumnat.
• El centre serà també l’espai on l’alumne adquirixque els senyals d’identitat nacional propis, com la història, la cultura, el patrimoni o les tradicions i fomentarà el sentiment de pertinença i estimació al país, la relació amb l’entorn, l’obertura al món i la iniciació a participar en la societat que els envolta.
• El català ha de ser el vehicle d’expressió normal de professorat i alumnat i resta de personal en totes les activitats docents internes i externes.
• El centre ha de vetllar per l’ús habitual de la llengua catalana, com a llengua vehicular i d’aprenentatge, en els recursos materials i didàctics del centre (llibres, jocs, audiovisuals, programari, etc.).
• Es vetllarà perquè el professorat utilitze la llengua catalana en la seua tasca docent ja siga en activitats curriculars com en espais no curriculars (esbarjo, menjador, sortides, convivències, etc.). La direcció del centre vetllarà perquè la llengua catalana siga el vehicle d’expressió normal en les reunions del claustre i del consell escolar.
• La llengua catalana serà el vehicle d’expressió normal en totes les reunions i actes de la comunitat educativa (reunions de pares, entrevistes, etc)
• Per tal de vetllar pel coneixement de l’entorn social i cultural immediat i, en especial, de la llengua, la història, la geografia, la cultura i la realitat social catalanes, el centre participarà i col·laborarà en activitats internes i externes que fomenten l’ús de la llengua i la cultura catalana.
• Per tal d’oferir i potenciar una imatge del centre coherent amb els seu projecte lingüístic, en qualsevol de les manifestacions culturals i públiques externes on el professorat o l’alumnat del centre hi siguen presents s’utilitzà la llengua catalana.
• Com a centre depenent de l’administració educativa de Catalunya, el professorat tindrà especial cura en la utilització de la llengua catalana en les seves relacions externes amb la resta de membres de les altres entitats públiques, tant del Departament d’Educació com de l’administració local.
• El centre vetllarà per la difusió entre la comunitat educativa de les ofertes institucionals que fomenten l’ampliació de coneixements sobre la cultura catalana i la situació del català en relació amb les altres llengües presents en el centre i en el context on està ubicat.
• El centre col·laborarà en la difusió de cursos de llengua i cultura catalanes per a les famílies de l’escola, fomentant la seua participació perquè aquestes s’impliquin en el procés d’aprenentatge de la llengua catalana de llurs fill/es.
• El centre vetllarà perquè tot el personal del centre (professorat, PAS i personal contractat) tinga competència lingüística en català, segons la tasca què desenvolupa.

Es demanarà a l’AMPA, ajuntament i entitats que tinguen en compte el criteri anterior en contractar personal.

• El centre vetllarà perquè en acabar l’educació primària l’alumnat conega i utilitze correctament i apropiadament la llengua catalana, tant oralment com per escrit, emprant-la normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge.

 

      2.2 El català, eina de convivència

El català com a llengua vehicular del nostre centre, és també la llengua que cohesiona el nostre alumnat i tot el personal relacionat amb el centre, ens serveix com a eina de convivència i de comunicació quotidiana.

El centre té consciència clara sobre la necessitat de l’ús del català i vetlla perquè així sigue.

• L’ aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana.
• Llengua oral

Els objectius curriculars i la dedicació horària seran els que determine la normativa i el projecte curricular del centre.

Al primer curs d’educació infantil s’introduirà la llengua catalana oralment atenent a l’estàndard occidental, donant a conèixer progressivament els altres estàndards normatius.

Al llarg de tots els altres cursos, es continuarà donant especial importància a la comunicació, expressió oral del català i de totes les llengües estudiades per l’alumne, ja que l’escola primària és la base del bagatge comunicatiu i expressiu de la població.

• Llengua escrita

En cap cas, ni en la producció oral ni en la producció escrita de l’alumnat, es corregirà la utilització de l’estàndard occidental, ni la utilització dels altres estàndards sempre que les manifestacions lingüístiques siguen coherents des del principi fins al final.

Al tercer nivell de parvulari (5 anys) s’iniciarà l’aprenentatge de la lecto-escriptura, i es continuarà treballant les bases gràfiques i motrius que possibiliten aquest treball.

• Relació llengua oral i llengua escrita. Metodologia.

Potenciar, arredonir i enriquir l’expressió oral i escrita en llengua catalana.

La metodologia ha de ser activa, amb especial cura en el treball oral en diferents agrupaments (parelles- petits grups- gran grup) per a que els xiquets/es practiquen la llengua oral i després traslladar-la a l’escrit.

Treballarem la llengua a través de diferents registres comunicatius: làmines, diàlegs, debats, jocs orals, eixos transversals, cartes i recursos MAV… per després donar models d’expressió escrita, facilitant  la redacció de textos que hauran de practicar els xiquets/tes.

• La llengua en les diverses àrees

Totes les àrees del currículum es fan en català a excepció de les llengües castellana, anglesa, francesa, educació física (a partir de 3r) i vivual i plàstica de primària.

Les àrees curriculars que es facin en català tindran especial cura de la correcció lingüística, en l’ampliació de vocabulari i en la correcció de les faltes d’ortografia.

A principi de cada curs acadèmic l’equip directiu pot proposar d’impartir una part d’una o dos matèries no lingüístiques en llengua anglesa i/o en llengua castellana  als cicles mitjà i superior de primària, atenent les garanties de qualitat i disposició de professionals amb les competències adequades per a encarregar-se d’aquestes matèries. Per a portar-se a terme, aquesta decisió ha de ser informada pel Claustre i aprovada pel Consell Escolar del Centre.

També es cursen en llengua anglesa les assignatures d´Educació visual i plàstica de primer fins a sisè i l´Educació física a partir de tercer de primària.

A educació infantil també s´introduïrà la llengua anglesa a partir de P3 i, si és possible, es prioritzarà la psicomotricitat.

• Continuïtat i coherència entre cicles i nivells

El Consell de direcció (format per tots els coordinadors i totes les coordinadores de cicle i l’equip directiu) vetllarà per la continuïtat i coherència entre cicles i nivells.

• Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua vehicular:
• El centre vetllarà perquè en el moment d’ingrés d’alumnat amb llengua familiar diferent de la catalana, aquest se senti acollit, establint estratègies que li faciliten una ràpida comunicació en llengua catalana per tal d’afavorir la seua participació activa en la dinàmica de l’escola. Es tindrà una cura especial en establir una relació afectiva (gestos amables, to de veu afectiu,…) sense que això supose mai la utilització de la llengua familiar com a llengua de relació, sinó aplicant tècniques d’immersió lingüística.
• Si l’escola té l’assignació d’una aula d’acollida, s’organitzarà el seu horari a tal fi.
  

• Atenció de la diversitat

El centre vetllarà perquè l’alumnat que s’incorpora tardanament al sistema educatiu rebi un suport especial i addicional d’ensenyament del català.

• Avaluació del coneixement de la llengua
• Els instruments d’avaluació tindran en compte els objectius de cada cicle, els objectius de l’etapa i l’assoliment de les competències bàsiques.
• A l’hora de realitzar l’avaluació s’han de prioritzar els procediments (sobretot, les quatre habilitats lingüístiques bàsiques) i les actituds.
• Al parvulari i al cicle inicial utilitzarem l’observació sistemàtica per a conèixer el procés d’adquisició de la llengua parlada.
• Els resultats de l’avaluació ens permetran determinar si hem aconseguit les nostres intencions educatives i iniciar processos de millora.
• Materials didàctics

2.1.3. El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe

• La programació i seqüenciació dels continguts de qualsevol de les llengües tindrà en compte un enfocament comunicatiu i basat en el constructivisme.
• La programació de les llengües tindrà en compte el desenvolupament de totes les habilitats lingüístiques: comprensió, expressió, lectura i escriptura. Es considerarà especialment l’expressió oral i progressivament l’escrita.
• La reflexió i interiorització de normes i criteris sobre la part formal de llengua es farà a partir de contextos significatius per a l’alumnat.
• Es vetllarà per una correcta programació de la llengua oral en tots els cicles.
• El centre vetllarà per la coherència curricular entre cada una de les etapes i dels cicles.
• El centre tindrà en compte el contacte de tots els infants amb totes les tipologies textuals, tant en llengua oral com escrita.
• La llengua catalana inclourà l’aprenentatge de conceptes, que seran fonamentalment en aquesta llengua, i contemplarà també els procediments i actituds dels alumnes en el seu procés d’aprenentatge, així com les diferents concrecions de les competències exigibles a cada nivell
• La llengua catalana com a vehicle d’estructuració de tots els aprenentatges, és la que facilita l’aprenentatge d’altres llengües.
• Per a elaborar la programació de llengua castellana es tindran en compte els continguts específics i diferencials del castellà respecte del català. En llengua castellana s’atendrà preferentment a l’aprenentatge de procediments, actituds i expressió oral en diferent contextos significatius segons les diferents etapes maduratives. No es preveu, de moment, l’aprenentatge sistemàtic de conceptes en llengua castellana, tot i que en el marc dels eixos transversals es pugue en castellà expressar oralment, o per escrit, conceptes de les altres matèries.
• Tindrem cura d’aquells continguts que provoquen interferències en una situació de contacte de llengües i planificar el seu treball en el moment més adequat.
• En el moment d’introducció de la llengua escrita en castellà, caldrà només presentar les relacions grafia-so que siguen diferencials respecta al català.

1. Temporització del treball de les llengües a educació infantil i educació primària.

 

INICI DEL TREBALL EN CADASCUNA DE LES LLENGÜES

 

		P3	P4	P5	1r	2n	3r	4t	5t	6t
Català	Oral	X
	Escrit			X
Castellà	Oral	X
	Escrit					X
Anglès	Oral	X
	Escrit						X
Francès	Oral								X
	Escrit								X

 

 

2.2. La llengua castellana

             2.2.1. L’ aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana.

                          2.2.1.1. Introducció de la llengua castellana. Metodologia.

 

• L’ensenyament del castellà tindrà garantida la presència adequada en tot el currículum de l’ensenyament primari, de manera què tot l’alumnat en tindrà un coneixement rigorós i correcte per a poder-la utilitzar adequadament.
• Es vetllarà perquè en finalitzar la seua escolaritat al centre, l’alumnat conega la llengua castellana a nivell oral i escrit de manera què puga utilitzar-la apropiadament com a font d’informació i vehicle d’expressió.
• Es vetllarà perquè el professorat que impartix la llengua castellana tinga cura de la qualitat de la llengua, ja què ell/a serà el transmissor del model per a l’alumnat, perquè aquest en tinga un referent clar i sòlid.
• Cal afavorir, en l’aprenentatge de totes les llengües, noves metodologies i agrupaments de classe diferents per a promoure la parla i practicar el vocabulari i les estructures pròpies de cada llengua.
• S’introduirà l’ús oral de la llengua castellana a Educació Infantil i s’utilitzarà metodològicament els mitjans audiovisuals, contes i cançons

2.2.1.2. Llengua oral

Els objectius curriculars i la dedicació horària seran els que determine la normativa, el nostre PLC i el projecte curricular del centre.

Al nostre poble majoritàriament catalanoparlant i sense problemes de normalitzacions, molts alumnes arriben a cicle inicial en un context catalanoparlant a la família, a la llar d’infants, al poble, a classe i al pati, per tant a P3 ja es podrà  iniciar el contacte amb el castellà a nivell oral, mitjançant cançons, poesies, cantarelles, embarbussaments…..

L’ensenyament del castellà  a 1r nivell de cicle inicial es convenient introduir-lo a través del  treball de contes, de poemes, de cançons, de làmines i del seu vocabulari, amb contextos familiars als alumnes i que porten a la comunicació.

Al 2n nivell de cicle inicial se seguirà reforçant molt l’aspecte oral de la llengua amb diàlegs, petites representacions, cantarelles  i tot el que promogui l’ús del castellà.

En este nivell també s’introdueix l’escriptura.

Es dictaran solucions organitzatives (grups reduïts, increments horaris,…) per a treballar la llengua oral dins el currículum ordinari i complementari del centre a tots els cicles d’Educació Primària.

 2.2.1.3. Llengua escrita

La programació de llengua castellana tindrà en compte els següents aspectes

• Facilitar l’accés progressiu de l’alumnat a la llengua escrita. A primer nivell de cicle inicial els alumnes podran copiar i llegir paraules i frases curtes en ortografia natural i deixar que cada xiquet/ta segueixe el seu ritme de maduració en llengua castellana.
• Treballar sistemàticament la lectoescriptura a partir del segon trimestre de segon de cicle inicial mitjançant l’escriptura de vocabulari d’un conte i de frases curtes de manera suau i diferenciant sons amb el català. La producció escrita serà d’ortografia natural i dins d’un context fàcil de contes i comunicació.
• Començar també, a treballar els aspectes diferencials català-castellà.
• Potenciar, arredonir i enriquir l’expressió oral i escrita en llengua castellana al llarg de l’educació primària.

 2.2.1.4. Activitats d’ús

La programació de la llengua castellana ha d’anar íntimament lligada a la de llengua catalana i en tot moment caldrà:

• Evitar la repetició sistemàtica de continguts.
• Atendre l’especificitat dels continguts i remarcar els trets diferencials d’ambdues llengües

2.2.1.5. Castellà a les àrees no lingüístiques

Al cicle mitjà i superior, el currículum pot introduir l’aprenentatge puntual de conceptes a través de la utilització de la llengua castellana en àrees no lingüístiques, per tal d’afavorir l’adquisició de vocabulari i l’ús comunicatiu del castellà      

2.2.1.6. Alumnat nouvingut

• Amb els alumnes d’incorporació tardana i nouvinguts s’introduirà la llengua catalana en primer lloc, deixant l’aprenentatge de la llengua castellana (per aquells de llengua diferent) quan s’hagi aconseguit un nivell llindar en català.
• La llengua estrangera, excepte si l’alumne ja la coneix, es retardarà fins que hagi assolit un nivell mínim de comunicació en llengua catalana.
• El centre organitzarà el suport lingüístic d’aquest alumnat tenint cura de fer-ho durant aquelles matèries on l’alumne no té encara competències (Llengua o coneixement del medi). Es vetllarà perquè segueixi amb el grup classe les activitats d’educació física, educació artística, en les quals l’alumne pot participar.
• L’objectiu fonamental d’aquesta atenció més individual ha de ser en tot moment la incorporació a les activitats del grup classe com més aviat millor.

 

2.3 ALTRES LLENGÜES

 

2.3.1.Llengües estrangeres

               2.3.1.1. Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa.

 

• El centre té l’anglès com a llengua estrangera.

Els objectius curriculars i la dedicació horària seran els que determine la normativa i el projecte curricular del centre.

L’alumnat  entrarà en contacte amb la  llengua anglesa al primer trimestre de P3  .

S’introduirà la llengua anglesa oralment al  primer nivell d’educació infantil i la lectoescriptura al 1r nivell de cicle mitjà.

• A l’hora d’introduir la llengua anglesa caldrà tenir en compte les següents característiques de l’alumnat de Parvulari:

1. Tenen una gran capacitat per a captar i reproduir els sons, l’entonació i el ritme d’una nova llengua.
2. No analitzen la llengua i tenen més facilitat per entendre missatges, sempre que siguen comunicatius i vagen acompanyats d’un suport significatiu clar: gest, dibuix, etc.
3. Reprodueixen de forma natural la llengua apresa a classe, per la seua manca de prejudicis.

• Les estratègies d’intervenció educativa respecte el procés d’ensenyament-aprenentatge de la llengua anglesa haurà d’afavorir l’ús  comunicatiu i la memorització d’estructures.
• La llengua anglesa s’introduirà a partir de la llengua oral i es vetllarà perquè siga significativa i presentada dins d’un context que tinga en compte els interessos dels alumnes i els coneixements.
• En alguns casos, l’ús puntual del català, com a llengua auxiliar de la llengua anglesa, pot afavorir-ne l’aprenentatge però mai no s’ha d’usar el català de forma sistemàtica.

A cicle mitjà i superior, el currículum pot introduir l’aprenentatge puntual de conceptes matemàtics, de naturals o de socials en llengua anglesa per afavorir el tractament dels eixos transversals, l’adquisició de vocabulari i l’ús comunicatiu de l’anglès.

• Es pot optar a la introducció d’una segona llengua estrangera en el cicle superior, el francès:

1. Els objectius curriculars seran els que determine la normativa i el projecte curricular del centre.
2. La dedicació horària serà, com a mínim, d’una hora setmanal.
3. Les classes de francès començaran no més enllà de l’1 d’octubre de cada curs escolar i els de 6t des de principi de curs.
4. Podrà optar a realitzar aquesta matèria tot aquell alumnat de cicle superior que els pares o representants legals ho sol·liciten, després de complir el requisit de tenir avaluades positivament totes les llengües al cicle mitjà.
5. En començar el curs, els mestres tutors de 5è podran aconsellar els pares en la seua decisió atenent a criteris pedagògics i de desenvolupament maduratiu.
6. També podrà optar a realitzar aquesta matèria l’alumnat nouvingut que haja estudiat i/o utilitzat el francès al seu lloc d’origen, per tal d’afavorir així la seua integració al centre, independentment de les seues qualificacions de cicle mitjà.
7. L’opció de cursar o no cursar aquesta matèria és per a tot el període del cicle superior.
8. Només en el cas extraordinari que la junta d’avaluació observe en algun alumne que el fer francès li dificulta l’aprenentatge en qualsevol de les altres llengües, a proposta del tutor/a, amb l’informe del mestre o mestra de la llengua en concret i amb l’acord dels pares, la direcció del centre farà els passos necessaris perquè aquest alumne en qüestió deixe de fer francès.
9. En la franja horària en què una part de l’alumnat faça françès, la resta del grup realitzarà activitats de competències bàsiques de matemàtiques, reforç de lectura, escriptura, expressió oral i comprensió en llengua catalana i llengua castellana.

                              2.3.1.1.1. Desplegament del currículum

El professorat de llengües estrangeres dissenya situacions d’aprenentatge globals en què l’ús motivat i reflexiu de les estratègies lingüístiques i comunicatives donen resposta a les necessitats que té l’alumnat.

 

                              2.3.1.1.2. Metodologia

El centre vetllarà perquè l’enfocament emprat en l’aprenentatge i ús de les llengües estrangeres incloga oportunitats perquè l’alumnat adquereixe habilitats, amb especial èmfasi en la competència oral en els primers estadis, contribueixe en el desenvolupament cognitiu de l’alumnat i l’ajudi a esdevenir progressivament autònom per continuar aprenent, i aprenga a treballar en col·laboració (diferents agrupaments de classe).

El professorat  ha consensuat que el desenvolupament competencial implica la capacitat d’utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment, tenint en compte la dimensió social de cada situació. Conscients d’aquesta realitat continuarem treballant els principals continguts en  català i  provarem de treballar puntualment continguts en llengua anglesa.

• El centre vetllarà perquè l’organització del temps afavoreixi la comunicació en contextos significatius.
• S’intentarà fomentar, a totes les classes de CM i CS, l’existència de llibres/contes en anglès a la biblioteca d’aula.
• El centre fomentarà l’existència de material comú per a l’aprenentatge de les llengües: vídeos, música, software, etc.(Treball TIC)
• Els llibres de text tindran en compte el tractament de les llengües del PLC.
• El centre vetllarà per la coherència curricular respecte a la utilització dels llibres de text en cada un dels cicles.
• Disposem d’una aula d’idiomes, per algunes sessions d’anglès i francès, on es treballarà preferentment amb mig grup classe.
• En l’organització dels recursos humans es tindran en compte les situacions d’aprenentatge de l’alumnat d’incorporació tardana i nouvinguts.

                  2.3.1.1.3. Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera

Periòdicament es revisen i es consensuen els llibres de text i els materials didàctics que es faran servir el curs següent segons les necessitats de l’alumnat i les normatives vigents.

                    2.3.1.1.4. Recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera

El centre assegura la presència dels recursos TIC, TAC i audiovisuals en l’aprenentatge de la llengua estrangera com a mitjà d’accés a material divers i autèntic, per atendre els diferents estils i ritmes d’aprenentatge de l’alumnat, per la vàlua afegida que aquestes eines tenen en el desenvolupament d’estratègies per al tractament de la informació, per diversificar els models lingüístics presents a l’aula i per a la difusió dels resultats de les tasques d’aprenentatge.

El centre ha entès que la utilització dels recursos tecnològics permet atendre la diversitat de l’alumnat i n’explora noves possibilitats.

 

                   2.3.1.1.5. L’ús de la llengua estrangera a l’aula

       

 

• El centre disposa del professorat amb l’especialitat, la titulació i els coneixements adients per impartir aquestes llengües.

 

• La distribució horària de la llengua anglesa s’ajustarà a la prescripció curricular establerta.

 

• El centre vetllarà perquè a l’ensenyament primari l’alumnat comprengui i expressi missatges senzills dins d’un context.

 

 

2.3.1.2 Introducció de la llengua anglesa a Educació Infantil

 

Atenent al document “El desplegament del currículum i la programació al segon cicle de l’educació infantil”, editat pel Departament d’Educació el juny de 2009, “si es vol iniciar els infants d’aquest cicle en una llengua estrangera cal tenir present que “iniciar” no ha de ser sinònim de presentar, repetir, limitar, esquitxar o llistar llengua mitjançant recursos atractius. “Iniciar” vol dir començar a “fer viure” la llengua, començar a fer servir la llengua per descobrir, per socialitzar-se, per provar i tornar a provar, per expressar sentiments i experiències, per esdevenir més autònom i reflexiu, tot adonant-se que la llengua va més enllà de l’aula i serveix pel mateix que les llengües que es parlen a casa (Aprendre la llengua anglesa a l’educació infantil: un repte per a l’escola (2008) C. Flores, C. Corcoll. FPCEE Blanquerna. Universitat Ramon Llull.)

 

Per impartir la llengua anglesa no només cal conèixer l’infant i el seu procés d’adquisició de la llengua. També és necessari conèixer l’etapa d’educació infantil per tal que aquesta llengua s’integri en una realitat que posa condicions, però que alhora possibilita infinitat d’oportunitats. Cal saber quines són aquestes condicions per tal d’emmarcar la introducció de la llengua estrangera en el context apropiat.

 

Un context formal d’aula esdevé un espai d’immersió on s’intenten reproduir, en la mesura del possible, les condicions que faciliten l’adquisició d’una primera llengua per tal d’adquirir-ne una altra. Un ambient ric, amb un espai d’aula dinàmic i multifuncional, amb unes rutines clares de funcionament, també en el joc, afavorirà l’aprenentatge en general de l’alumnat i també el de la llengua estrangera.

 

No hi ha currículum de llengua estrangera, per tant els continguts a treballar no han de ser externs a les programacions de les unitats didàctiques o projectes de treball de l’aula, sinó que s’han de planificar activitats en situacions contextualitzades dins d’aquestes unitats o projectes de treball. Si no és la mateixa mestra/e qui les porta a terme, serà imprescindible la coordinació entre mestres per tal que la seqüència didàctica siga la correcta i tinga coherència amb la resta de la programació.

 

Començarà a partir del primer trimestre de P3

 

 

 

2.4. ORGANITZACIÓ I GESTIÓ

 

2.4.1. Organització dels usos lingüístics

 

               2.4.1.1. Llengua del centre

 

El centre utilitzarà la llengua catalana en totes les comunicacions i en les notificacions tant internes com externes.

 

 

               2.4.1.2. Documents del centre

 

Es redactarà en llengua catalana tots els documents derivats de les actuacions administratives del règim interior del centre com són actes, comunicats diversos, horaris, rètols indicatius de dependències, etc.

 

El català serà emprat en totes les actuacions administratives del centre: arxius, qualificacions, informes interns i comunicacions.

 

               2.4.1.3. Ús no sexista del llenguatge

 

Es vetllarà per la utilització habitual d’un llenguatge no sexista en les comunicacions internes i externes del centre.

 

               2.4.1.4. Comunicació externa

 

Totes les comunicacions externes es faran en català. Es demanarà a l’AMPA, si no ho fa, que els comunicats amb la resta de famílies es facen en català. S’oferiran els recursos, a l’abast del centre, per tal de possibilitar que l’AMPA faça els comunicats en llengua catalana.

 

Es faran en castellà aquelles comunicacions que vagen destinades a territoris de l’estat espanyol on el català (valencià, balear) no siga oficial i també en els casos que es demane expressament per part de la persona o entitat destinatària.

 

               2.4.1.5. Llengua de relació amb famílies

 

Les actuacions administratives sol·licitades per les famílies es faran en català, excepte quan algú ho necessite expressament en castellà.

Si no és possible la comunicació amb les famílies ni en català ni en castellà es faran servir els recursos de traducció posats a l’abast per l’administració.

 

 

2.4.1.6. La formació i l’acreditació lingüística del professorat

 

Tot el professorat té l´acreditació idònia per a fer les classes en llengua Catalana.

El professorat d´anglès també té l´acreditació del nivel B2 i part d´elles tenen l´acreditació del nivell C1 de llengua anglesa.

 

A partir del curs 2014-2015 es va fer formació i activitats relacionades amb el programa d’Impuls a la Lectura.

 

De fa uns quants anys també vàrem començar el projecte de padrins de lectura, on els alumnes de quint i sext  ajuden a llegir als de P5 i 1r.

 

Des del curs 2017-2018 es porta a terme l´activitat de BIBLIOPATI. A l’hora de l’esbarjo es propicia també la lectura.

 

Des del curs 2017-2018 l´escola també participa a la Xarxa de Competències Bàsiques

 

Als cursos 2016-2017 i 2017-2018 l´escola va participar en el programa ARA ESCRIC .

 

2.4.1.7. Les accions complementàries

 

L´escola participa en el Pla Educatiu d´Entorn.

 

L´escola porta a terme el projecte GEP ( abans Grup Experimental per al Plurilingüísme i ara, Generació Plurilíngüe) que vam encetar el curs 2016-2017.

 

El curs 2018-2019 també es participa a la xarxa social de « e-Twinning». Una xarxa d´intercanvi de materials i metodologies entre professorat d´arreu d´Europa.

 

 

2.4.5. Organització de la programació curricular

 

             2.4.5.1. Coordinació cicles i nivells

 

Els equips de cicle, els equips de nivell i els equips d’àrea vetllaran per la implementació d’aquest projecte lingüístic i del pla concret expressat a cada programació general anual.

 

 

2.4.6. Biblioteca escolar

 

             2.4.6.1. Accés i ús de la informació

La disposició d’espai al nostre centre no permet la centralització de llibres en un únic lloc adequat. Així a cada aula ordinària i a les aules especialitzades (música, idiomes, ciències, USEE, acollida i informàtica) s’organitzarà un espai apte per a l’accés a la informació escrita per part de l’alumnat.

Les publicacions de les biblioteques de les aules especialitzades seran les adequades a la temàtica de cada aula.

Les de les aules ordinàries tindran com a temàtica relats, poesia, còmics i literatura en general

Per a treball i consulta del professorat s’habilitarà espai a la sala de mestres per a acollir material de consulta professional, ja siga en format paper com en format digital. Aquest espai també recollirà el fons bibliogràfic d’enciclopèdies generals.

 

Malgrat l’anteriorment exposat, el centre aspira a disposar d’un espai diferenciat per tal de dinamitzar la lectura, el préstec de material i la recerca d’informació per a l’alumnat, el professorat i, si es produeixen les condicions adients, per a la resta de la comunitat educativa.

 

             2.4.6.2. Pla de lectura de centre

 

S’elaborarà un pla de lectura que tindrà com a finalitat principal desenvolupar les competències d’expressió i comprensió orals i escrites

 

2.4.7. Projecció del centre

 

             2.4.7.1. Pàgina web del centre

 

A la pàgina web del centre es poden fer servir totes les llengües curriculars. Tot i així, a la portada i a les notes informatives es farà servir preferentment el català.

 

2.4.7.2. Mitjans de comunicació locals

 

Es faran servir els mitjans de comunicació local per tal de difondre les activitats lingüístiques que es porten a terme i tenir cura de la llengua quan es trasmetn informacions d’altres activitats

 

 

3. DIFUSIÓ DEL PLC.

 

• El centre vetllarà per dur a terme la difusió del PLC en tots els estaments de l’escola.

 

• Els principis del PLC seran revisats i concretats cada any en la programació general anual.

 

 

 

4. CONCRECIÓ OPERATIVA DEL PROJECTE (PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL)

 

La programació general anual concretarà les indicacions contingudes en aquest projecte, així com les instruccions emanades del Departament d’Educació.

 

La Comissió L.I.C. assessorarà l’equip directiu en aquesta tasques i en altres que el propi equip directiu li encomane en relació al tractament de les llengües al nostre centre.

 

Atenent la correspondència 70 hores de cicle = 1 hora setmanal, la reflexió pedagògica i la tradició del centre, les hores dedicades a les llengües al nostre centre seran les marcades en negreta. (amb un marge d’aplicació de 10 hores per cicle)

 

		Mínim Primària	Hores JBSerra C. Inicial	Hores JBSerra C.Mitjà	Hores JBSerra C. Superior	TOTALS
CAT	Llengua i literatura Catalana	525	192,5  (2,75 h set.)	192,5 (2,75 h set.)	210 (3 h set.)	595 (2,83 h set.)
CAS	Llengua i Literatura Castellana	525	192,5 (2,75 h set.)	192,5 (2,75 h set.)	210 (3 h set.)	595 (2,83 h set.)
LE	Llengua estrangera. Anglès	420	105 (1,5 h set)	140 (2 h set.)	175 (2,5 h set.)	420 (2 h set)
	Llengua estrangera. Francès				70 (1 h set)	70 (1 h set.)

 

 

 

MATÈRIES NO LINGÜÍSTIQUES EN ANGLÈS
		Cicle Inicial	Cicle mitjà	Cicle Superior	TOTAL
Visual i Plàstica		70 (1h set.)	105 (1,5h set.)	105 (1,5h set.)	280 (1,3 h set.)
Ed. Física	385		122,5 (1,75 h set.)	105 (1,5 h setm)	227,5 (1,625 h. set)

 

 

 

5. AVALUACIÓ DEL PLC.

 

• La consecució dels objectius operativitzats del projecte lingüístic s’avaluaran en finalitzar el curs. Les dades obtingudes es lliuren a la direcció del centre per tal de ser incloses en la memòria general de centre.

 

• Aquestes dades avaluatives es tindran en compte per a planificar les actuacions del proper curs.

 

• Com ja consta a la Introducció aquest projecte lingüístic queda obert per la seua revisió, segons les normatives que es deriven del Departament d’Educació.