Ens visita l’arqueòleg David Garcia

David Garcia en acció

Xerrada d’arqueología a l’escola Joan Baptista Serra

Avui, 1 de febrer, hem fet una xerrada amb David Garcia, un Arqueòleg de la Universitat de Barcelona, que porta uns quants anys treballant a casa nostra per saber més sobre el passat prehistòric d’Alcanar.

Ara us direm algunes de les coses que ens ha anat explicant:

  • Tot i que ell no va estar aquí des d’un principi, ens va dir que porten excavant a la nostra terra desde 1985.

  • Ell també treballa a molts països com Mèxic, Anglaterra, Ecuador… i que si un dia acaba de treballar aquí a Alcanar li agradaria anar a Escòcia, però diu que és difícil perquè a les excavacions d’Alcanar i Ulldecona (complex Sant Jaumes) encara li queden uns 20 anys.

  • Juntament amb el seu equip han escabat jaciments de més de 3.000 anys.

  • Un jaciment ens diu que és com una ceba que té moltes capes. Per a excavar van traient aquestes capes molt a poc a poc. Quan un edifici es fa vell, es quedant sota terra, i es construeix damunt i això és el que passa amb les restes arqueològiques.

  • Els arqueòlegs a part de restes tenen que explicar la vida dels que allí hi havia.

  • A la moleta s’han trobat infants, adults, animals… enterrats. Pells d’animals no n’han trobat ja que es desintegren.

  • Aquí a Alcanar venen estudiants de tot el món ja que són unes excavacions molt bones i de les que es pot treure molta informació..

  • Treballen molt, excaven a l’agost als Sant Jaumes i després a Barcelona continuen investigant aquelles peces. Les excavacions es fan a l’agost perquè la resta de l’any treballen o estudien a la universitat.

  • Fa 13 anys que treballa.

  • Per a fer grabacions avui en dia utilitzen el dron.

  • Hi ha molts tipus de gustos, per això cada jaciment té unes visites.

  • Ha hagut de fer coses molt arriscades per trobar jaciments.

  • El que més troben a Alcanar és ceràmica partida, molt poques vegades s’han trobat ceràmiques senceres.

  • S’han trobat coses de molt valor històric.

  • La gent que menjava carn, era superior als altres. Com que als Sant Jaumes hi ha moltes restes d’animals, vol dir que era una família amb poder.

  • Saben l’edat del jaciment o les peces trobades per la forma d’aquesta.

  • De vegades han de posar una “gasa” per a que s’aguanten les peces, ja que de vegades en falten.

  • Vivien a dalt de les muntanyes per poder vigilar.(Per la seva seguretat).

  • Tot i que la casa del Sant Jaume sigue petita, té molta informació, ja que per sort l’han trobat gairebé intacta.

  • La moleta era un poblat, en canvi en Sant Jaume era casa gran.

La moleta feia 4000 metres quadrats i el Sant Jaume feia menys de 1000. (600 metres quadrats)

  • Cada familia tenia dret a una casa de de 20 metres quadrats, menys una familia que vivia al Sant Jaume en uns 600 metres quadrats. Això significa que devia tindre molt poder.

  • El comerç va ser molt important. Per primera vegada es van relacionar amb gent de fora.

  • Útilitzen un líquid químic consolidant a l’hora de fer les excavacions i per a que no se desmonten les parets que van trobant.

  • Han trobat un instrument; na caragola, que pot fer fins 4 notes diferentes.

  • Pensen que hi ha una entitat (complex Sant Jaume).

  • Fan la hipótesis de que Sant Jaume és molt més que una casa.

I fins aquí tot el que ens va explicar David, estem molts contents de que vingués a explicar-nos tantes coses.

Perquè coneixent el passat podem saber moltes coses del futur.

Miquel M, Paula, Naia GS, Aleix S, Verònica C, Naia G, Núria C i Martí M.

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Desplaça cap amunt
Ves al contingut