Aquest passat divendres, 29 de maig, l’escola va cloure l’eix transversal d’aquest curs, dedicat al Mil·lenari de Cervera (1026-2026), i ho va fer d’una forma ben simbòlica, plantant un arbre (una olivera, en aquest cas) al pati principal del centre.

.

.

L’acte, obert a les famílies, s’inicià amb la trobada dalt de l’escenari de Guinedilda, una de les primeres pobladores de Cervera, amb Dilda, personatge protagonista de l’obra de teatre “Dilda i el secret dels 1.000 anys”, representada la diada de Sant Jordi pels alumnes de segon de primària. Després d’una breu conversa entre elles i de la posada en valor del treball sobre el Mil·lenari de la ciutat realitzat a l’escola en aquests mesos, els delegats/des de cada curs llegiren un breu text sobre els continguts treballats per cada nivell, així com un desig pel futur de Cervera i dels cerverins i cerverines, que posteriorment es penjà a les branques de l’olivera.

També destacaren de manera especial, els discursos finals pronunciats per Guinedilda i la directora de l’escola, als que podeu accedir a través d’aquests enllaços (discurs Guinedilda i discurs directora), i que resumeixen amb bellesa i profunditat l’esperit de la celebració.

Com a tancament de l’acte, es donà un detall a la Teresa Porredon Bernaus i la Imma Miranda Traus per la seves col·laboracions amb les activitats de l’escola, i, seguidament, es ballà la cançó “Cervera fa 1.000 anys”, himne de la celebració al centre, tema que podeu escoltar tot clicant aquí.

.

.

A continuació, als passadissos del centre, restà oberta a les famílies l’exposició de treballs de cadascun dels nivells, que s’iniciava al rebedor de l’accés per la pista amb un espai de benvinguda, amb un resum detallat del conjunt d’activitats realitzades a l’escola sobre el Mil·lenari de Cervera al llarg d’aquests mesos.

.

.

Amb aquest acte, s’ha donat per tancat l’eix transversal d’enguany. Un eix que ens ha portat a conèixer més en profunditat la nostra ciutat i les seves transformacions, els seus edificis i les persones (la majoria anònimes) que l’han conduït fins al dia d’avui. Amb tot plegat, hem après a estimar més Cervera, i a valorar-nos a nosaltres mateixos/es com a agents de canvi en el present i el futur de la ciutat.