Aquest curs hem començat un nou camí cap a la transformació educativa, de la mà del Laboratori de Transformació Educativa, el qual s’encarrega d’impulsar el Pla per a l’Acceleració i la Transformació Educativa, el PAcTE.
Després de l’acte inaugural, se’ns va fer la proposta de reflexió a nivell de Claustre al voltant d’una sèrie de qüestions, que tot seguit desgranem:
- Com podem millorar el lideratge pedagògic al centre?
El primer que ens cal és implicació i corresponsabilitat per part del claustre, compartir objectius, projecte i línia metodològica dels quals tothom en formem part. Alhora, creiem convenient la figura d’un equip orientador i assessor i que aglutini totes les noves idees i actuacions que es portin a terme al centre. És important que tot el claustre se senti partícip i motivat.
És bo per als professionals destacar les seves fortaleses i saber allò que es pot demanar a cadascú. Cada persona s’ha de sentir líder de la seva pròpia transformació.
Ens pot resultar molt profitós compartir les nostres experiències a l’aula, propostes pedagògiques, materials,…
- Com estem col·laborant i aprenent junts en una nova cultura docent?
La col·laboració entre nosaltres és essencial. En el nostre centre el procés de transformació educativa és incipient. Pel que fa a l’organització, s’han substituït els cicles per comunitats i ens encaminem a un canvi d’estètica de les aules (mobiliari funcional, aules més àmplies, flexibilitat a l’aula…). Un cop iniciat el canvi hem detectat una necessitat de formació en aquesta nova cultura docent, per això pensem que és fonamental l’assessorament i acompanyament que ens fa la referent, així com el poder compartir amb una xarxa de centres docents la nostra transformació.
Per tal d’implicar-nos en aquest procés de transformació pedagògic que estem impulsant en el nostre centre, hem inclòs dins la PGA espais de trobada, debats i reflexió.
- Com fem de l’escola una organització que aprèn i una unitat de recerca?
Pensem que l’escola, de la mateixa manera que la societat, està sotmesa a un procés de canvi constant, hem de ser coneixedors de la realitat de l’escola de la qual formem part (entorn, alumnat, famílies, recursos…). Com a claustre hem de ser dinàmics, no només adaptar-nos als nous canvis, sinó promoure’ls i potenciar la participació i la implicació de tota la comunitat educativa mitjançant l’anàlisi i reflexió d’allò que funciona i d’allò que no.
- Què hem de fer que no fem i què hem de deixar de fer?
Com a claustre, hauríem de trobar-nos més, compartir més les nostres idees i experiències. Cal perdre la por als canvis, al fracàs, a sentir-nos jutjades. Hem de deixar la zona de confort i arriscar, no conformar-nos amb el que hem fet durant molt de temps perquè era el que estava establert, convertint els judicis de valor en crítiques constructives i aprenent a demanar ajuda.
Hem de deixar de ser individualistes i començar a pensar col·lectivament, deixant de pensar en el “nostre alumnat” i pensar més en “l’alumnat de l’escola”.
CONCLUSIÓ
- La casuística del nostre alumnat ens ha portat a adonar-nos que cal canviar.
- Estem iniciant un procés de reflexió que ens porti al canvi que la nostra comunitat educativa necessita.
- Necessitem més estones per compartir i posar en comú allò que fem.
- Els canvis han d’estar adaptats a les nostres necessitats, veure què és el que realment funciona, incidint en les tendències que realment ens poden interessar. El centre del canvi ha de ser l’alumnat.
ACORDS
- Establir estones i espais per dur a terme la reflexió.
- Perdre la por a equivocar-nos.
- Compartir amb la resta els nostres aprenentatges.
- Incorporar dinàmiques que cohesionin tota la comunitat educativa.
- Iniciar-nos en l’avaluació entre iguals.
#XTTE #PAcTE/ExC #Referents
