DIFERÈNCIA entre logopeda i mestre en audició i llenguatge (MALL)
En la nostra societat la logopèdia és definida com la disciplina encarregada en l’estudi, la prevenció, l’avaluació, el diagnòstic i el tractament de les dificultats de la comunicació i del llenguatge. Aquestes dificultats o trastorns poden venir donades per alteracions físiques o funcionals de l’aparell fonador, ja sigui en adults o infants. Així és com es poden incloure problemes de deglució, de la veu en totes les seves dimensions, del llenguatge oral i escrit, del llenguatge no verbal, de la pragmàtica o intencionalitat comunicativa.
Aquestes paraules, però, són també extrapolables a la definició i les funcions dels mestres en audició i llenguatge. En realitat, les funcions són gairebé germanes; allò que determina de quin tipus de disciplina parlem és l’origen, l’àrea d’actuació i de treball, i possiblement la franja d’edat a qui s’adreça l’aprenentatge d’educació o reeducació, entre altres coses.
El mot logopèdia ve del grec logos (paraula) i paideia (educació). Tanmateix, la figura de logopeda és potser més antiga que la paraula en si. Ja els antics filòsofs, preocupats per les reflexions lingüístiques, van crear la filosofia de llenguatge, la qual, en època contemporània, es va orientar cap a l’estudi de la pragmàtica del llenguatge, una de les dimensions bàsiques del treball del logopeda. Des de llavors, la logopèdia iniciada per filòsofs va anar guanyant terreny dins la ciència de la lingüística fins a arribar a ser-ne una disciplina independent.
Actualment, la logopèdia s’estudia en un grau universitari d’una durada de quatre anys. El logopeda diplomat pot treballar en diversos àmbits, des del clínic, el lingüístic, el científic, etc., com també l’educatiu. Així és que tenim un ampli ventall d’àmbits d’actuació i de tipologies, edats i característiques dels pacients.
L’origen de l‘especialitat docent d’audició i llenguatge sorgeix de la necessitat de donar resposta al Reial Decret de 6 de març de 1985, d’Ordenació de l’Educació Especial, on s’esmenta la inclusió als centres ordinaris de l’alumnat fins aleshores denominat deficient (psíquic, sensorial i motor).
Actualment, aquests deficients són anomenats alumnes amb necessitats educatives especials i poden o no tenir mancances psíquiques, físiques o sensorials. Qualsevol infant amb dificultats d’aprendre a través de la metodologia marcada pel sistema educatiu actual es pot incloure dins d’aquest grup tan heterogeni.
Aleshores es van començar a desenvolupar especialitats de magisteri amb les quals poder donar resposta a aquests infants. Actualment, els mestres que formen els equips de suport dels centres públics i privats són de pedagogia terapèutica (PT), atenció a la diversitat (AD), audició i llenguatge (ALL), entre d’altres.
L’especialitat d’audició i llenguatge és una menció del grau de magisteri, és a dir, no es pot estudiar de manera independent a la docència.
A les escoles (àmbit escolar) trobarem mestres amb l’especialitat audició i llenguatge. En canvi, als hospitals, Centres Clínics i Logopèdic i CREDA’S trobarem Logopedes, perquè formen part de l’àmbit clínic i escolar, aquests poden diagnosticar i tractar.
Publicació extreta de: Sabela Darder
