A finals dels 70 la lluita per l’escola pública es converteix en una de les principals preocupacions del barri Ciutat Meridiana. Només es contava amb dues escoles nacionals, clarament insuficients i motiu de la proliferació d’acadèmies privades. Les mobilitzacions per a millorar la qualitat de l’ensenyament van ser unes de les més reprimides per la policia. És a partir d’aquestes mobilitzacions que neix provisionalment l’escola pública Ferrer i Guàrdia en un barracó l’any 1977. Finalment i també fruit de les mobilitzacions populars s’aconsegueix la construcció de l’actual escola. Aquell antic barracó és avui l’Escola d’Adults del barri.
L’Escola Moderna va ser un moviment de pedagogia llibertària que va tenir lloc durant la primera meitat del segle XX, i que va adoptar la filosofia d’ensenyament de Francesc Ferrer i Guàrdia. Per a donar impuls a aquest moviment reformador, va ser creada el 1906 la Lliga Internacional per a la Instrucció Racional de la Infància, els principis estatutaris de la qual establien que:
- L’educació de la infància ha de fonamentar-se sobre una base científica i racional; en conseqüència, cal separar d’ella tota noció mística o sobrenatural.
- La instrucció és part d’aquesta educació. La instrucció ha de comprendre també, al costat de la formació de la intel·ligència, el desenvolupament del caràcter, la cultura de la voluntat, la preparació d’un ésser moral i físic ben equilibrat, les facultats del qual estiguin associades i elevades a la seva màxima potència.
- L’educació moral, molt menys teòrica que pràctica, ha de resultar principalment de l’exemple i en donar-se suport sobre la gran llei natural de la solidaritat.
