El 25 de novembre es va celebrar el dia internacional de la no violència vers les dones.
Ens hem sumat a aquesta reivindicació per foragitar la violència masclista de la nostra societat i, com no podia ser d’altra manera, ens hem fet ressò d’aquest tema a la biblioteca.
L’educació dels valors emocionals, que ens permetran fer créixer els nostres infants en un ambient lliure de violència i en unes arrels d’igualtat entre nenes i nenes, és una tasca diària. És en qualsevol moment i davant de qualsevol conflicte a l’escola, on hem de posar èmfasi i subratllar aquesta mirada que plantarà les llavors en l’interior i el subconscient dels nostres infants.
Són les nostres conductes quotidianes que serveixen de guia i assenten els fonaments de la coeducació i la no violència. Si volem que els nostres infants s’emmirallin en aquests valors positius, hem de comportar-nos de forma coherent des de l’escola, però també des de casa, i donar exemple.
Tenir una llar que sap donar respostes des del carinyo i mai des de l’autoritarisme potencia la nostra autoestima. En aquest sentit, hem explicat el conte Inés del revés a p3, p4 i p5. Inés és una ratolina que té les idees molt clares i sap com fer-les sentir a la gent que l’envolta. Un bon dia decideix que se sent del revés i crearà un entorn que servirà per fer que totes les seves decisions siguin a l’inrevés. Si els pares diuen No ella diu Sí.
Què faran els seus pares per tal que els obeeixi?
Anita Jeram
Kókinos, 2004
Durant tot el dia la Inés ho va fer tot a l’inrevés: es va posar la visera de la gorra al darrera, va pujar a la bicicleta d’esquena…inclús va llegir un llibre del reves!
La Inés es tossuda, desobedient i posseeix un sòlid esperit de contradicció, com qualsevol nena de la seva edat. Per això ho fa tot del revés. Tot i així per fortuna, té uns pares afectuosos i imaginatius que saben com fer que les coses estiguin del dret, sense cridar i sense enfadar-se.
El primer pas per eradicar la violència sorgeix des de l’educació pel respecte i els valors positius, com la paciència i la imaginació.
Per altra banda, també és important prendre consciència de la realitat d’altres països on, per exemple, les nenes no poden accedir a l’escola, a causa de diferències culturals, religioses o problemes econòmics. Tanmateix, tant els nens com les nenes tenen el dret inapel·lable a l’educació! Això els nostres infants ho tenen claríssim, però ja ho valoren prou?
Per tal d’emfatitzar aquest fet, al respecte, hem explicat, a 1r i 2n, dos contes: Benvinguda, Malala i Les vambes de Sofia.
Rosemary McCarney
Joventut, 2014
La història de Malala Yousafzai és inspiradora. Aquesta jove pakistanesa va ser tirotejada pels talibans només perquè volia anar a escola. A partir d’aquest moment, Malala va cridar l’atenció mundial per ser tan valenta, i es va convertir en una veu que reclamava els drets de les noies de tot el món. Aquesta és una carta per a la Malala, il·lustrada amb fotos de nenes d’arreu del món, expressant la solidaritat i l’admiració que senten per ella. Moltes d’aquestes joves coneixen, per la seva pròpia experiència, els obstacles que ha d’enfrontar una nena per anar a escola: pobresa, discriminació, violència.
Frederick Lipp ; Jason Gaillard
Intermón Oxfam, 2007
Sofia i la seva mare són pobres; tots els seus ingressos provenen d’una petita granja amb uns quants animals.
Sofia és orfe de pare. Aquest va morir perquè al poble no hi havia metge ni tenien cap hospital a prop. Tanmateix, Sofia és feliç doncs posseeix un desig secret, un desig que canviarà la seva vida per sempre. Quan “l’home dels números” visita el seu poble li dóna la possibilitat de que aquest somni es faci realitat.
El somni de la Sofia és disposar d’unes vambes per poder caminar els 8 km que la separen de l’escola i aprendre a llegir i a escriure.
Ho aconseguirà?
Els contes han anat acompanyats de la composició arrival of the birds de Cinematic orchestra:
I per als més petits, hem utilitzat la cançó del reino del revés de Cantajuego:
