Aquesta setmana hem parlat d’un tema que, malauradament, està massa d’actualitat, el bullying o assetjament escolar.
Hem visualitzat el videoclip de la cançó de Doctor Prats “Caminem lluny” (https://youtu.be/9iQwWp3ykRc), i a partir d’aquí, hem debatut sobre l’assetjament.
Hem raonat, entre tots, sobre què hi passa en aquest video, i a partir d’aquí ens hem posat en la pell dels personatges d’aquesta història. I, sobretot, hem empatitzat amb la noia protagonista.
Com sempre, la música és el pretext que ens serveix per “vestir” el tema dels contes.
En aquest cas, hem descobert en “Mira què tinc!” (P3, P4, P5 i 1er) que hi ha amistats que són tòxiques, i que no val la pena de conservar ni afiançar.
I després, ens hem posat en la pell d’en Tomàs, quan es víctima de les burles continuades de tots els seus companys de classe, perquè s’enrojola sovint a “Vermell“: o per què el Bullying no és cap broma (1er i 2on).
Hem après que si som testimonis d’una situació d’abús, perquè vèiem que s’està ferint els sentiments d’algun company/a, hem d’alertar, sempre, a la figura de l’adult de referència: el mestre, la mestra, el pare o la mare…
Anthony Browne
Intermón Oxfam, 2011
Sembla que l’Albert ho tingui tot: una bicicleta nova, un vestit de pirata, una bossa enorme de llaminadures…I no vol compartir res amb el Joan. Però potser el Joan té encara una cosa més valuosa…
Una reflexió sobre la vàlua del món interior i personal enfront el món material de col·leccionar possessions sense més. I també del valor de l’amistat. Si aquesta ens enriqueix, ens complementa i ens fa feliços val la pena de viure-la i establir-la. Si no és així, no cal preocupar-nos i hem de continuar el nostre camí.
Jan De Kinder
Tramuntana, 2014
Tot va començar com un fet sense importància. En Tomàs s’havia posat vermell, i era divertit. Però quan tothom va començar a riure’s d’ell, ja no ho era tant de divertit…
Veia com en Tomàs s’ho estava passant malament, es veia clarament que a en Tomàs li feia mal el cor, però no m’atrevia a dir-ho a la mestra.En Pol era el més alt i fort de la classe i era qui reia més fort.
En Pol em feia por i no parava de fer burla i de fer la guitza a en Tomàs. Com podia frenar aquell desgavell?
Moltes gràcies Noèmi per tota la feina aquest curs amb els nens a la biblioteca, quina sort que tenim!!!
Gràcies a vosaltres per la vostra confiança!
És un plaer treballar amb els vostres fills…