TRETS D’IDENTITAT
Els trets d’identitat són el conjunt de definicions institucionals que el centre ha assumit com a pròpies i caracteritzen la presa de posició de l’escola de cara a aspectes rellevants en matèria d’educació.
Confessionalitat
L’escola es declara aconfessional. Es manifesta pel respecte a totes les confessions dels alumnes i dels professors, pel pluralisme ideològic i per la renúncia a tot tipus d’adoctrinament.
El pluralisme i els valors democràtics.
L’escola és respectuosa amb tots els pobles i amb les diferents maneres de pensar, sempre que aquestes respectin els drets individuals i col·lectius. Cap persona pot ser discriminada per raons de sexe, ètnia, ideologia, llengua, procedència, religió i/o discapacitat.
S’estimularà en els alumnes l’adquisició dels valors individuals i el desenvolupament d’actitud que facilitin la convivència dins d’una societat democràtica:
– la solidaritat – la tolerància
– el respecte pels altres – la participació
– les actituds de diàleg – l’esforç personal
– l’esperit crític – l’autoestima.
– la cooperació – l’autonomia personal
– la responsabilitat
La gestió del centre és democràtica i es potencia la participació de tots els sectors que formen la comunitat educativa.
Integració i Diversitat
L’escola assumeix les diferències individuals i es compromet a promoure la integració dels nens amb dificultats, creant un marc que afavoreixi aquesta integració: recursos humans, materials, adaptacions curriculars, acollida…
Assumeix la diversitat per desenvolupar les seves capacitats i habilitats, partint de les situacions personals i socioculturals, de la seva varietat de processos i ritmes d’aprenentatge, destinant tots els recursos humans i pedagògics possibles.
Coeducació
D’acord amb els principis d’igualtat i no discriminació, l’escola opta per un ensenyament igual entre els nois i noies, desenvolupat en un marc de coeducació. Així, la metodologia didàctica mirarà d’evitar conductes que posin l’èmfasi en els papers tradicionals atribuïts a l’home i a la dona, tot intentant proporcionar als alumnes imatges diversificades i no convencionals d’un sexe i l’altre.
Gestió Institucional
Potenciem un règim participatiu en la gestió de l’escola en què pares, professors, alumnes i personal no docent hi intervinguin d’acord amb allò que els permet la legislació actual.
Es dóna importància als procediments i vies de comunicació interna i externa que garanteixin un ús democràtic de la informació i una participació responsable.
L’Educació com a procés integral
L’escola entén l’educació com un fet que inclou els diferents aspectes que integren la personalitat del nen i posa al seu abast els instruments i les condicions necessàries per aconseguir el millor desenvolupament de les seves capacitats humanes, intel·lectuals, procedimentals, d’actituds i valors.
Es creu convenient aplicar les estratègies metodològiques, organitzatives i d’avaluació dissenyades (tallers, agrupaments flexibles, petits grups, racons…) per tal d’atendre l’alumne/a en la seva diversitat, respectant el seu procés d’aprenentatge i poder establir les bases per a l’aprenentatge autònom.
Les llengües a l’escola
La Llengua Catalana és la llengua vehicular i d’aprenentatge a l’escola. Això vol dir que és la llengua en què s’estableixen les relacions personals entre els adults de l’escola i l’alumnat. Entenem per llengua d’aprenentatge l’instrument, a partir del qual, s’ensenyen els continguts curriculars.
Per nosaltres, el català és la llengua que ajuda a cohesionar la nostra diversitat lingüística. Pensem que el coneixement i ús de la llengua catalana és el primer pas vers una millor adaptació a l’entorn, a la ciutat i a Catalunya, alhora que possibilita el coneixement d’altres pobles i comunitats.
La llengua catalana és l’eina de relació del Claustre amb la resta de la comunitat educativa. Malgrat això, atesa la nostra realitat, per comunicar-nos amb les famílies busquem les eines més adients per facilitar la comunicació (traductors, ús de llengües que coneixen…).
La llengua castellana i l’anglesa s’introdueixen en segon lloc, sempre que l’alumne tingui uns coneixements mínims en català. Pensem que el castellà i l’anglès són vehicles d’expressió i fonts d’informació, el seu coneixement facilita la inserció social, l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Les llengües familiars de l’alumnat són una font de riquesa cultural. Es valoraran i, en la mesura que sigui possible, tindran presència en el marc escolar.
Línia Metodològica
La nostra actuació es fonamenta en un tracte personalitzat que s’adapti al ritme evolutiu, al ritme d’arribada i a les capacitats intel·lectuals de cada nen i nena.
S’intenta buscar sistemes actius que impliquin la participació dels alumnes en el procés d’aprenentatge.
L’escola és activa, basem el nostre treball en el compromís de fomentar per part de l’alumne una actitud curiosa, crítica i investigadora, que esdevindrà la base de la seva formació i de l’adquisició dels aprenentatges.
METODOLOGIA
Aprenentatge de la lectura i l’escriptura
Avui en dia, en les societats lletrades, la llengua escrita té una presència preponderant. L’infant des de molt petit està immers en contextos on la llengua escrita té una importància cabdal. Per això, pensem que hi ha molts infants que des d’edats primerenques tenen interès per conèixer el significat de determinats símbols i informacions que hi ha en el seu entorn. És des d’aquesta visió, lligada a les coses que l’infant vol conèixer i fer que s’emmarca l’adquisició de la lectura i l’escriptura a la nostra escola.
Pensem que la seva adquisició té sentit quan li facilita el coneixement pràctic del món que l’envolta així com de les llengües del seu entorn. Planifiquem aquest aprenentatge perquè sigui sempre engrescador.
Considerem que l’escriptura, la lectura i el llenguatge oral no tenen lloc separadament, sinó que ho fan d’una manera interdependent; també pensem que l’alfabetització inicial no és un procés abstracte, sinó que té lloc en uns contextos culturals i socials determinats.
En el llenguatge escrit, la base social té, a més a més, una funció especial. Com que es tracta d’un objecte simbòlic, per tal de revelar que les marques gràfiques són objectes simbòlics els agents socials han d’actuar com a intèrprets que transformen les marques gràfiques
en objectes lingüístics (Ferreiro, 1996).
Per tant, formen part de les primeres experiències dos tipus de coneixements interactius per natura:
a) Els coneixements elaborats pels nens i per les nenes a partir de la interacció amb lectors i amb material escrit.
b) Els coneixements socialment transmesos pels adults que el nen o la nena assimila.
Tots dos coneixements semblen estar influïts per les condicions de l’ambient: es desenvolupen millor si l’ambient alfabetitzador és ric en materials escrits i en interaccions i pràctiques de lectura i escriptura.
Aquests dos tipus de coneixements es presenten abans de l’escolarització i durant l’escolarització (Teberosky 2001).
Atesa la realitat social del nostre alumnat, l’escola té un pes fonamental en la creació d’aquest ambient alfabetitzador.
L’ensenyament-aprenentatge de la lectura i l’escriptura s’organitza tenint en compte la seva funció principal :ésser un mitjà de comunicació social. Perquè els infants percebin aquest fet des dels primers moments plantegem el seu aprenentatge des de contextos comunicatius i funcionals.
Tenim en compte, que actualment les primeres relacions que té l’infant amb la llengua escrita estan relacionades amb la publicitat, la imatge i amb les eines tecnològiques d’escriptura i de recerca d’informació. L’escola integra aquests llenguatges en la formació dels infants.
Els racons i els tallers
Per tal d’adaptar-nos a la idiosincràsia escolar, creiem que els racons i els tallers són espais idonis a l’hora de plantejar un context d’acció, de llenguatge, de cooperació i de confrontació. Afavoreixen l’autonomia, el procés d’aprenentatge individualitzat, la col·laboració entre iguals i reforcen la descoberta de les possibilitats manipulatives i expressives del nostre cos.
L’agrupament d’alumnes
A l’hora d’atendre la diversitat escolar, es tindrà en compte uns criteris fonamentats en els factors de llengua familiar, data de naixement, escolaritat anterior, arribada al nostre sistema educatiu. Amb tot això, es pretén adequar els recursos que disposa l’escola: agrupaments flexibles, aules d’acollida, aula per a alumnes amb NEE…
La informàtica
La informàtica està integrada de manera destacada en el currículum de l’alumnat a través de totes les àrees. És una eina innovadora que permet millorar el desenvolupament intel·lectual de l’alumne i permet realitzar una adaptació metodològica a les noves realitats socials.
S’assegurarà que tot l’alumnat hi tingui accés, amb activitats adequades a cada edat.
A més, la informàtica s’emprarà per a la gestió econòmica, administrativa i acadèmica del centre.
Les festes tradicionals
La celebració de les festes tradicionals i la setmana cultural són una eina fonamental en l’aprenentatge de l’alumnat de l’escola, ja que permeten una millor comprensió del seu entorn i imprimeixen funcionalitat a l’aprenentatge de la llengua. Es vetllarà perquè totes les celebracions no tinguin un caire religiós.
L’acollida
El pla d’acollida de l’escola està pensat per donar la benvinguda i ajudar a una fàcil i ràpida integració a tots els nois i noies que arriben al nostre centre al llarg de tot el curs escolar, especialment aquells que provenen de cultures molt diferents de la nostra i/o amb desconeixement de les llengües d’ús escolar.
La finalitat d’aquest pla és doble. Donar als alumnes, i les seves famílies, que han triat la nostra escola una bona rebuda des del respecte i la tolerància.
I també, oferir als mestres una eina de treball que faciliti la seva tasca.
OBJECTIUS
Àmbit pedagògic
– Conèixer, respectar i integrar les diferents cultures i ètnies que conviuen a l’Escola.
– Elaborar programes educatius per tal que l’alumne sigui un element actiu dins el procés d’aprenentatge i establir les bases per a l’aprenentatge autònom.
– Atendre la diversitat dins l’aula.
– Potenciar en els alumnes el gust pel treball ben fet i acabat, el sentit de la responsabilitat envers el treball individual i col·lectiu i contribuir en el manteniment d’un bon ambient de treball.
– Adquirir un domini progressiu dels coneixements instrumentals bàsics comprensió lectora, expressió oral i escrita, càlcul, resolució de problemes, coneixement de l’espai i de les tècniques de treball corresponents a cada nivell i àrea.
– Promoure en els alumnes actituds d’esforç, autocontrol, superació de les dificultats, acceptació de les pròpies limitacions i autodisciplina.
– Adequar els continguts que es volen treballar amb l’alumne/a, tenint en compte el desenvolupament de la personalitat, reforçant l’equilibri personal i treballant per aconseguir autonomia personal.
– Adequar els continguts segons les NEE de determinats alumnes.
– Afavorir i potenciar la relació alumne – tutor i entre els alumnes.
– Elaborar i portar a la pràctica unes normes clares de convivència i disciplina que serveixin per a promoure un clima de treball adequat.
– Promoure hàbits de salut i higiene personal.
– Facilitar i afavorir el desenvolupament intel·lectual i emocional dels alumnes, corresponent al seu nivell maduratiu.
– Fomentar el coneixement dels costums i de les característiques del països on procedeixen els alumnes.
– Coeducar amb els mateixos drets i deures.
Àmbit de govern institucional
– Potenciar i perfeccionar els procediments d’informació entre el professorat com a base per generar actituds de confiança i col·laboració.
– Potenciar i perfeccionar els procediments d’informació a les famílies com a base per generar actituds de confiança i col·laboració.
– Aconseguir que els diferents sectors implicats a l’escola, d’acord amb les competències atribuïdes segons la normativa vigent, participin en el control i gestió del centre a través del consell escolar.
– Establir i mantenir relacions amb els centres de procedència i de continuïtat dels alumnes quan calgui.
– Participar en activitats culturals i educatives proposades per institucions externes (centre de recursos pedagògics, guàrdia urbana, biblioteques…) sempre que siguin coherents amb el pla anual de centre i puguin tenir cabuda.
– Fomentar els vincles amb altres institucions del barri, per tal de dissenyar actuacions conjuntes.
Àmbit humà i de serveis
– Orientar l’organització i el funcionament dels serveis del centre (menjador, biblioteca…) per tal que possibilitin a més de les activitats que els hi són pròpies , l’adquisició d’hàbits personals i socials.
– Aconseguir la implantació i el respecte del Reglament de Règim Intern.
– Aconseguir unes relacions interpersonals satisfactòries entre els professors, que facin possible la implicació del tots en el desenvolupament del PEC.
– Mostrar un tarannà obert i democràtic amb els companys.
– Cohesionar els interessos dels diferents grups que incideixen a l’escola.
– Procurar que els serveis – ajuts que l’escola ofereix – arribin a qui realment ho necessita.
– Potenciar les reunions de coordinació per revisar l’acció educativa de l’escola i coordinar el funcionament dels cicles.
– Procurar que tots els pares i mares tinguin, com a mínim, una entrevista amb el tutor/a dels seus fills/es cada nivell.
– Organitzar reunions de pares, mares i professors/es a principi de curs.
