Declaració que es llegirà en l’acte ludico-reivindicatiu del dia 26 de Novembre al Parc de la Maquinista Barcelona
CONSTRUIR ESCOLES ÉS CONSTRUIR FUTUR
Les escoles en barracons de tot Catalunya sumem les nostres veus per expressar la nostra preocupació –en molts casos indignació- per la greu problemàtica que patim i per la gestió que se’n fa des de l’Administració.
El sistema educatiu català funciona actualment amb més de mil aules prefabricades o barracons. Aquesta situació s’ha convertit en crònica. Governs de diferent color polític han estat incapaços de fer una bona planificació ni de resoldre aquest problema. Els barracons ofereixen una solució temporal a l’espera dels preceptius tràmits per a la construcció dels edificis definitius. Són instal·lacions condicionades, però amb uns
acabats que no ens estalvien problemes d’aïllament o de goteres, i amb uns espais insuficients per desenvolupar correctament algunes activitats. L’absència d’aules de reforç per fer desdoblaments, de gimnàs, de laboratori, de despatxos o d’una cuina i d’un menjador en condicions limita el normal funcionament de l’escola. A més a més, aquests barracons s’instal·len molts cops en solars que no estan pensats per a aquesta
finalitat. La manca de clavegueram i de sistemes de drenatge dels patis els converteixen en terrenys fàcilment inundables cada cop que cauen quatre gotes. Aquesta situació de precarietat s’agreuja quan la provisionalitat s’allarga més temps del que és raonable. Al cap de tres cursos, amb el creixement del nombre d’alumnes i la necessitat de nous recursos per afrontar l’etapa de Primària, els espais que a l’inici eren limitats es converteixen en raquítics. Les aules provisionals que no oferien d’entrada totes les condicions esdevenen llavors del tot inadequades. Els equips de mestres tenen autèntics problemes per tirar endavant els seus projectes pedagògics i les famílies es veuen abocades a centrar més esforços a demanar instal·lacions dignes que a vetllar per la qualitat de l’educació.
Som conscients de la greu situació per la qual travessa el nostre país. La crisi ens obliga a tots a pensar en una optmimització de la despesa pública, però aquest necessari exercici de racionalització no es pot traduir en un fre indiscriminat a la construcció d’edificis definitius per a escoles que funcionen en instal·lacions que han esdevingut inadequades. No podem condemnar milers d’infants a cursar bona part de la seva etapa
d’Infantil i Primària en aquestes condicions. A més a més, aquesta situació de provisionalitat no és pas barata. L’alt cost que representa mensualment el lloguer dels barracons i dels solars on estan instal·lats –una quantitat mai desvetllada per l’Administració- no és el millor exemple d’un ús racional i eficient dels diners públics.
Per tot plegat, demanem:
– Una millor planificació dels equipaments educatius per eradicar la problemàtica.
– Que no es freni indiscriminadament la construcció d’escoles.
– Una recalendarització de la construcció dels edificis definitius amb terminis
raonables per a l’Administració i per a les escoles afectades.
– Informació transparent i fluïda a les escoles per evitar l’actual incertesa i angoixa.
– Una taula de seguiment formada pel Departament d’Ensenyament i representants de
la FaPaC per vetllar pel compliment del nou calendari que sol·licitem.
– Que en el cas de les escoles de nova creació, el temps màxim d’estada en barracons
no superi els tres primers cursos, coincidint amb l’etapa d’Infantil.
Estem convençuts que el que fem avui revertirà demà en un benefici per al país. Per això diem en veu alta que “construir escoles és construir futur”.
