“Si volem adults que pensin per si mateixos,
hem d’educar als nens perquè pensin per si mateixos”
Mathew Lipman
La filosofia té un paper cabdal en els trets d’identitat de la nostra escola des de ja fa uns quants anys, no pas perquè pretenem convertir als nens i nenes en petits filòsofs, sinó formar ciutadans que pensin, parlin i actuïn de manera crítica, creativa i, sobretot, curosa i respectuosa amb els altres. I com ho fem? Doncs, creant a dins l’aula una comunitat d’aprenentatge on el diàleg i la cooperació són la base i el punt de partida.
Com neix?
Aquesta proposta educativa neix als anys 70 quan en Mathew Lipman, professor universitari i catedràtic de filosofia a la Universitat de Columbia (Nova York) va comprovar, durant molts anys, que els seus alumnes gaudien de molts coneixements teòrics relacionats amb la filosofia (autors, obres…), però en canvi mostraven dificultats en certes habilitats de pensament, com raonar, pensar, compartir… Això el va portar a dissenyar un projecte que ajudés als alumnes, des de ben petits, a potenciar aquestes capacitats intel·lectuals. És així com va néixer “Philosophy for Children”.
El 1989, un grup de professors de filosofia (entre ells, en Josep Mª Terricabras, l’Eulàlia Bosch i la Irene de Puig) va assistir a un curs relacionat amb amb l’esmentat programa, a New Jersey. Els va impactar tant, que van decidir crear el Grup IREF. D’aquesta manera neix el projecte Filosofia 3/18.
A la nostra escola, la filosofia va començar a tenir cabuda en les nostres propostes pedagògiques quan un grup de mestres va participar en una Escola d’Estiu de Girona, on s’impartia un curs de Filosofia 3/18.
Implementant sessions de filosofia dins l’horari lectiu pretenem dissenyar activitats i dinàmiques que permetin reforçar les habilitats de pensament dels nostres alumnes, és a dir, que pensin per ells mateixos, que explorin alternatives als seus punts de vista, que descobreixin els propis prejudicis i que trobin fonaments en les seves opinions, i tot plegat dialogant.
Com ens organitzem?
Els alumnes s’asseuen en rotllana per tal de facilitar que tothom es pugui veure. El/la mestre/a és qui dinamitza les sessions amb l’objectiu que els alumnes treguin el màxim partit dels seus raonaments, facilitant alhora un ambient afectiu, acollidor, però també rigorós.
A l’etapa de l’educació infantil s’imparteix en sessions de 30-35 minuts, amb mig grup, i a l’educació primària, en sessions de 45-50 minuts amb tot el grup.
L’inici de les sessions acostumen a partir d’alguna petita dinàmica que convidi a facilitar la relaxació i la concentració.
Posteriorment, el treball a l’aula parteix d’un text (conte, poesia…), una obra d’art (pintura, escultura, peça musical…), un joc, un curtmetratge/film… A partir d’aquí, el/la mestra guia l’activitat a partir d’un diàleg compartit entre tots els alumnes amb preguntes que incitin al raonament, elaborant hipòtesis, comparant punts de vista, fent inferències, imaginant, triant possibilitats, creant, establint relacions de causa-efecte…
En finalitzar la sessió, cal recollir les idees més destacades per tal de tenir un fil conductor per possibles posteriors debats (paraules/frases claus).
L’avaluació té un paper molt important en les sessions de filosofia per tal de poder valorar com s’han viscut aquestes. Aquesta avaluació es fa partint d’un aspecte en concret, pactat a l’inici de la sessió, com per exemple: com hem participat, si ens hem centrat en el tema… I utilitzem imatges per poder-ho fer (avaluació analògica), com quadres o fotografies que representin escenes, paisatges, colors, textures…
