En tots els racons de l’hort de Can Barriga es coneix la llegenda del gran Gegant Barrigota.
Un dia inesperat, fa molts i molts anys, en Barrigota, cansat de la vida fosca, solitària i freda que vivia sota terra, va aparèixer com un tro en una nit de pluja. L’hort va tremolar, les canyes es van partir… i el gran Gegant va sorgir!
La notícia va recórrer per tot Badalona i part de la perifèria, fins que uns valents i forts pagesos i pageses de Canyet, que treballaven dia a dia en els seus camps, se’n van assabentar. Van agafar les seves eines de treball i menjar per uns dies i, disposats a acabar amb aquella amenaça, damunt dels seus cavalls, es van posar camí a Can Barriga.
Van arribar un dia assolellat de festa major, però no ho semblava:
- Què passa aquí? Està tot molt tranquil… ̶ va preguntar el jove Miquel.
- En aquestes dates, a l’hort de Can Barriga sempre hi havia festa ̶ va dir la Maria.
- Crec que tot això és culpa d’en Barrigota ̶ va dir finalment l’Albert.
Parlant amb els habitants de Can Barriga, van conèixer els problemes que patien els habitants d’aquell indret.
- No podem cantar ni ballar! El gegant no ens deixa! ̶ es va queixar un d’ells.
- A més, sempre que toquem els tambors surt del seu cau i es posa a cridar i a picar el terra com si volgués aixafar-nos a tots. Ens fa molta por!
Després d’escoltar aquelles paraules, els pagesos van decidir quedar-se, ajudant a treballar l’hort, fins la pròxima festa major. Així, podrien intentar vèncer el Gegant.
Van conviure durant tot un any amb la gent de Can Barriga, compartint menjar, jocs, treball, música, amistats,…
I el dia de la festa major va arribar. Tot i la incertesa de l’aparició del gegant, la gent tenia ganes de gresca i l’ambient era festiu. No hi faltava decorat, cadascú lluïa les seves millors gales i gaudia d’un bon menjar. Ja podia començar de nou… la Festa Major!
Però, al primer toc de tambor, la terra es va posar a tremolar. S’escoltaren unes passes que posaven els pèls de punta. Tot i això, els músics no deixaren de tocar, portats per l’emoció de la festa. Fins que, en un moment, darrera el turó aparegué una ombra gegant que va tapar tots el rajos de sol que il·luminaven l’hort. En la penombra s’amagava el Gegant Barrigota!
El Gegant tenia un sol ull enmig del front, unes orelles punxegudes i les dents afilades. Duia una tela ampla que li cobria tot el cos. Media com dues girafes i pesava com tres elefants. Sens dubte, feia molta por.
Tot seguit, el Gegant es va apropar donant cops i cridant des de lluny fins arribar a la festa. La seva mirada desafiant i les seves urpes feien tremolar el més valent. No parava de moure’s i cridar.
Tothom es va amagar espantat. Era més gran del que es pensaven les pageses i els pagesos. Res podien fer amb les seves miserables eines. Ni el més guerrer es va atrevir a desafiar a en Barrigota. Tot estava perdut.
Aleshores, la més vella de les pageses, que alhora era la més sàvia, ho va entendre tot:
- Fixeu-vos bé en els seus moviments, van a ritme amb la música! No està picant a terra… sinó que està ballant! Escolteu la seva veu, és plena d’alegria! No està cridant, està cantant!
Així doncs, la gent va sortir del seu amagatall per observar aquell simpàtic gegant. Tothom va veure’l amb uns altres ulls. En Barrigota l’únic que volia era compartir els seus balls amb la gent de l’hort. Tots els timbalers van rodejar-lo i tocaren les seves cançons. La celebració va seguir. En Barrigota es va convertir en el rei de la festa i el poble va tornar a gsudir de l’alegria de viure.
Des d’aquell dia en Barrigota és conegut arreu del món. La gent de Can Barriga va construir un gegant en honor a aquella època, on el més temut va acabar sent el més estimat. Cada 10 de maig, surten amb els timbals per recordar aquesta llegenda.
FI
Actualització: Sant Jordi 2021
Comissió de festes: (Arià Miralles, Daniel Arellano, Ariadna Barastegui i Neus Plaza).
Revisada: Eva Reverter.
Idea original: Àlex Selas (germà de la Cristina Selas)
Abril 2021
