A l’entrada de l’institut hi podreu trobar des del 12 fins al 22 de desembre una instal·lació artística que porta per nom «Vides Aturades». Aquest muntatge, format per una fotografia d’un noi iraquí d’onze anys ara refugiat a Grècia, un plafó explicatiu, i una reproducció en guix dels peus del nen, ha estat cedit per l’entitat Casa Nostra Casa Vostra.
Aquesta és una activitat més de les que porta realitzant l’INS Manolo Hugué al voltant de la qüestió dels refugiats (xerrades, recollida de roba i d’instruments, i el dia 19 de desembre cantada col·lectiva de la nadala «Al país blanc»). D’aquesta manera ens hem afegit com a centre a la Xarxa Educativa en Suport a les Persones Refugiades.
https://obrimfronteres.wordpress.com/
“Vides Aturades és un projecte artístic multidisciplinari, col·laborador amb l’Associació pel refugi Casa Nostra Casa Vostra; associació sense ànim de lucre que té com a objectiu donar suport a nivell comunicatiu, cultural, assistencial i d’educació no formal al sector cooperació, específicament en l’àmbit dels refugiats, així com promoure l’estudi objectiu dels seus problemes i les accions d’opinió i publicitat adreçades a fomentar la sensibilització i a trobar possibles solucions.
Tanmateix, el projecte Vides Aturades no només comprèn la intervenció artística en centres educatius, sinó que també és subjecte de la coproducció d’un documental, en format sèrie televisiva de deu capítols, que s’emetrà per TV3 (Televisió de Catalunya) durant la primera quinzena de febrer del 2017.
La proposta artística que presentem gira al voltant del concepte de vida aturada. Com la d’en Khalaf,un nen iraquià d’onze anys que va haver de fugir del seu país i es troba en un camp militar des del mes de març del 2016. (…) A més de trencar l’anonimat, també volem que el testimoni d’en Khalaf ens ajudi a reflexionar sobre l’exili i ens apropi la realitat de la crisi migratòria més greu a Europa des del de la Segona Guerra Mundial.
(…)
I el que passa als camps de refugiats és que nens com en Khalaf es veuen obligats a aturar les seves vides. Sense la normalitat de la quotidianitat, sense els seus amics, sense les seves aficions, sense l’escola. És precisament per això que exposem la nostra feina a les escoles.”
