Projecte educatiu

Aprovat el 27 de gener de 2014

 

ÍNDEX

 

1 INTRODUCCIÓ
2 ON SOM
3 QUI SOM. Identitat
4 QUÈ VOLEM. Objectius
5 LÍNIA METODOLÒGICA
6 COM ENS ORGANITZEM. Criteris d’organització pedagògica, procediments d’inclusió educativa, els valors i objectius que regeixen l’aprenentatge de la convivència i altres actuacions que caracteritzen el centre.Criteris orientadors de l’atenció a la diversitat. Criteris que defineixen l’estructura organitzativa pròpia
7 PARTICIPACIÓ
8 DIVISIÓ DEL TEMPS I DE L’ESPAI
9 SERVEIS I RELACIONS EXTERNES
10 COM PROGRESSEM. Indicadors de progrés que es refereixen a elements de context, recursos, processos i resultats. Periodicitat de la seua revisió
ANNEXES
1 CONCRECIÓ I DESENVOLUPAMENT DELS CURRÍCULUMS. CRITERIS D’AVALUACIÓ
2 NORMES D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT (N.O.F.)
3 PROJECTE DE CONVIVÈNCIA
4 PROJECTE LINGÜÍSTIC
5 PLA T.A.C. (Tecnologies Aprenentatge i Coneixement)
6 PLA DE FUNCIONAMENT DEL MENJADOR ESCOLAR
7 PLA EDUCATIU D’ENTORN
8 PLA D’IMPULS A LA LECTURA
9 PLA DE FORMACIÓ DE CENTRE
10 CARTA DE COMPROMÍS EDUCATIU
11 PLA D’ACOLLIDA
12 PLA D’ACCIÓ TUTORIAL
  1. INTRODUCCIÓ.

El document que presentem a continuació és el Projecte Educatiu de Centre, altrament conegut com PEC, de l’Escola Joan Baptista Serra, d’Alcanar.

El Projecte Educatiu recull la identitat del centre, n’explicita els objectius, n’orienta l’activitat i li dóna sentit amb la finalitat que l’alumnat assoleixi les competències bàsiques i, més en general, el màxim aprofitament educatiu.

El PEC contribueix a impulsar la col·laboració entre els diversos sectors de la comunitat educativa i la relació entre l’Escola Joan Baptista Serra i l’entorn social. També ha de tenir en compte, si n’hi ha, els projectes educatius territorials.

Per definir o actualitzar el projecte educatiu, el centre ha de tenir en compte les característiques socials i culturals del context escolar i, quan escaigui, de l’entorn productiu, i preveure les necessitats educatives de l’alumnat.

El projecte educatiu és un document que està a la disposició de tothom que forme part de la comunitat educativa del centre, siguen famílies, mestres, personal del centre i alumnat.

El nostre PEC està format per diversos apartats, els quals s’adapten al marc legislatiu definit concretament al Capítol I del Decret 102/2010, de 3 d’agost d’Autonomia dels Centres Educatius. Els apartats que el formen, entre altres, són els següents:

– ON SOM. Àmbit contextual

– QUI SOM. Àmbit ideològic

– QUÈ VOLEM. Àmbit pedagògic

– COM ENS ORGANITZEM. Àmbit estructural i organitzatiu.

– COM PROGRESSEM. Indicadors de progrès

Pel seu caràcter més dinàmic, per a fer més factible l’actualització i per l’especificitat dels temes que aborden, el PEC consta d’uns annexes que en depenen i/o en formen part.

La normativa bàsica seguida per a la confecció inicial (curs 2013-2014) d’aquest Projecte Educatiu de Centre és la següent:

– Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació

– Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius.

– Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció de centres educatius públics i de personal directiu professional docent.

 

  1. ON SOM

L’Escola Joan Baptista Serra està situada a Catalunya, al municipi d’Alcanar, a la comarca del Montsià.

Dins el municipi hi ha altres centres públics: l’Escola Marjal i l’Institut Sòl-de-Riu. Amb aquest darrer comparteix ubicació dins d’un dels nuclis urbans del municipi: Alcanar, pròpiament dit.

L’Escola Marjal està situada a les Cases d’Alcanar, nucli costaner del municipi canareu, i forma part d’una Zona Escolar Rural (ZER)

L’Escola Joan Baptista Serra està a l’avinguda Constitució, s/n, al costat mateix de l’Institut Sòl-de-Riu

L’edifici està envoltat per l’avinguda Constitució, el carrer Joan Maragall, la carretera de circumval·lació i pel carrer Jaume I.

 

2.1 ESPAIS I EQUIPAMENTS.

El centre consta dels següents espais i equipaments:

– Cuina i menjador.

– Gimnàs

– Dos espais destinats a vestidors i dutxes.

– Lavabo adaptat.

– Lavabo i dutxa per al professorat.

– Aula de Ciències.

– 3 patis diferenciats:

– Cicle Inicial i P5

– Cicles Mitjà i Superior

– P3 i P4

– Mòdul prefabricat, amb 2 aules, un despatx i 2 lavabos. Dotat amb calefacció i aire condicionat.

 

A la planta baixa de l’edifici central.

– Consergeria, en la qual desenvolupa el treball de conserge una persona contractada per l’Ajuntament d’Alcanar. Allà estan situades dues màquines de reprografia, el control de l’alarma i les claus de l’escola.

– Despatx de Secretaria.

– Despatx de Prefectura d’Estudis.

– Despatx de Direcció.

– Aula de Música.

– Aula d’Idiomes.

– Sala de Mestres, amb ordinadors, impressores, fotocopiadora i plastificadora.

– 4 aules per a grups-classe.

– Ascensor

 

Al primer pis de l’edifici central.

– 6 aules per a grups-classe.

– Aula d’Informàtica

– Arxiu

A la planta baixa de l’edifici posterior.

– 9 aules per a grups classe preparades per a acollir alumnat d’educació infantil (de 3 a 5 anys). D’aquestes, 6 compten amb terrassa externa i lavabo a l’interior de l’aula.

– La Unitat de Suport d’Educació Especial.

– Habitació de material

– Tutoria de Parvulari.

– Aula d’Educació Especial

– Lavabos

Al primer pis de l’edifici posterior.

– 9 aules per a grups-classe.

– Tutoria de Cicle Inicial

– Aula de Psicopedagogia.

– Lavabos.

– Aula d’Educació Especial.

Tutoria de Cicle Mitjà

 

2.2. RESUM HISTÒRIC DE L’ESCOLA

El curs 1959-60 van començar a funcionar les escoles del carrer de Càlig. Fins llavors els xiquets i xiquetes d’Alcanar havien anat a diferents edificis: l’antic Ajuntament, el Convent, l’edifici que hi havia on ara es troba la biblioteca, el “Palacio” i altres aules improvisades.

Atenent l’augment de la matrícula escolar, motivat bàsicament per una major afluència d’alumnes a les aules, les escoles del carrer de Càlig, ben aviat es van quedar menudes, havent d’ubicar alumnes a l’antic convent i fer ampliacions al pati de les pròpies escoles.

Aquesta mancança d’espais va fer necessària la construcció d’un nou edifici escolar als afores del poble que començà a funcionar el curs 1977-78. Allí s’hi ubicà la llavors anomenada Segona Etapa, formada per l’alumnat de 6è, 7è i 8è d’E.G.B., quedant els cursos inferiors a l’escola del carrer de Càlig, diferenciant des de llavors els dos edificis, que van passar a ser coneguts com Escoles Velles i Escoles Noves.

Durant una revisió rutinària, feta l’estiu de 1991 per la brigada municipal, es van detectar bigues aluminoses a les Escoles Velles, la qual cosa va provocar un seguit de gestions que van donar lloc a l’ampliació de les Escoles Noves, on es va traslladar l’alumnat d’Alcanar el curs 1997-98, deixant d’utilitzar les Escoles Velles, que foren enderrocades l’any 1999 i, en el seu lloc, actualment s’hi troba el Centre d’Assistència Primària i la Residència de Gent Gran.

 

  1. QUI SOM. Definició institucional
  2. a) L’Escola Joan Baptista Serra és pública, es regeix per la normativa vigent, acull les diverses maneres de pensar i és oberta a tothom. Defensem els valors democràtics en la gestió, funcionament i la presa de decisions, tot i atenent a les funcions i responsabilitats que la normativa pugue atribuir als diferents membres de la comunitat educativa.

 

  1. b) Ens guiem pel principi de coeducació. Així, propugnem la no-diferenciació per la raó de sexe.

 

  1. c) La llengua catalana és la llengua d’ús i comunicació de la vida quotidiana, és la llengua vehicular utilitzada en procés d’ensenyament­-aprenentatge. Es vetllarà per l’ús, transmissió, correcció i conservació de la varietat lingüística corresponent a Alcanar. També perquè no es produixque cap tipus de discriminació d’ús i aprenentatge de les dues llengües oficials.

 

  1. d) L’escola té el compromís de fomentar en l’alumne una actitud activa, curiosa, investigadora i crítica, que mitjançant la comunicació i el treball, serà la base de la seua formació, de l’adquisició dels seus aprenentatges, coneixements i assoliment de les competències bàsiques.

 

  1. e) Ens manifestem com una escola laica i per tant no adopta cap opció religiosa concreta, tot i que tenim present i mostrem la cultura en la qual estem inserits a través de les tradicions, festes, símbols i fets culturals. Ens atenem a la normativa pel que fa a l’oferiment d’ensenyament de la religió.

 

  1. f) El nostre centre pretén ajudar l’alumnat a descobrir i potenciar les seves possibilitats físiques, intel·lectuals i afectives i acceptar les pròpies qualitats i limitacions. Fomenta l’educació per la salut i el benestar propi.

 

  1. g) Acollim la diversitat cultural com a un valor positiu, sobretot fomentant i facilitant la convivència dels alumnes, promovent un aprenentatge conjunt.

 

  1. h) L’escola mostra un gran interès i voluntat en fomentar el respecte al medi ambient, promovent l’educació del consum, fomentant accions com el reciclatge, la reutilització, etc., també donant a conèixer el nostre entorn més proper per procurar preservar-lo.

 

  1. i) La línia metodològica del centre va dirigida a respectar el nivell i ritme personal de cada alumne/a, evitant d’aquesta forma tot tipus de discriminació. Ens basem en el principi d’igualtat i no-discriminació. Assumim la presencia d’alumnes amb necessitats educatives especials i intentem donar-los respostes satisfactòries.

 

  1. j) Es partirà en tot moment del bagatge cultural i dels coneixements que tinguin els nens i les nenes per tal d’adequar els continguts a la seva realitat més propera.

 

  1. k) L’escola promou la resolució de conflictes a partir de la reflexió per part de les parts afectades, i buscant una solució consensuada i pacífica afavorint el diàleg.

 

  1. l) Considerem que les situacions conflictives entre els elements de la comunicació han de ser assumides i plantejades de forma clara, oberta i directa, amb la intervenció de totes les parts.

 

  1. m) L’escola promou la participació en activitats proposades pel municipi, siguin educatives o amb un caire cultural concret. També promou el millor coneixement de l’entorn del centre per tal d’apreciar-lo i cuidar-lo.

 

  1. QUÈ VOLEM

 

4.1. PRINCIPIS RECTORS

 

Els principis rectors del sistema educatiu, segons l’article 2 de la Llei d’Educació (12/2009, de 10 de juliol) són els següents:

 

  1. a) El respecte dels drets i els deures que deriven de la Constitució, l’Estatut i la

resta de legislació vigent.

 

  1. b) La transmissió i la consolidació dels valors propis d’una societat democràtica: la llibertat personal, la responsabilitat, la solidaritat, el respecte i la igualtat.

 

  1. c) La universalitat i l’equitat com a garantia d’igualtat d’oportunitats i la integració de tots els col·lectius, basada en la coresponsabilitat de tots els centres sostinguts amb fons públics.

 

  1. d) El respecte de la llibertat d’ensenyament, la llibertat de creació de centres, la

llibertat d’elecció entre centres públics o centres altres que els creats pels poders públics, la llibertat de càtedra del professorat i la llibertat de consciència dels alumnes.

 

  1. e) El pluralisme.

 

  1. f) La inclusió escolar i la cohesió social.

 

  1. g) La qualitat de l’educació, que possibilita l’assoliment de les competències

bàsiques i la consecució de l’excel·lència, en un context d’equitat.

 

  1. h) El conreu del coneixement de Catalunya i l’arrelament dels alumnes al país,

i el respecte a la convivència.

 

  1. i) El respecte i el coneixement del propi cos.

 

  1. j) El foment de la pau i el respecte dels drets humans.

 

  1. k) El respecte i la preservació del medi ambient i el gaudi respectuós i responsable dels recursos naturals i del paisatge.

 

  1. l) El foment de l’emprenedoria.

 

  1. m) La coeducació i el foment de la igualtat real i efectiva entre dones i homes.

 

  1. n) L’afavoriment de l’educació més enllà de l’escola.

 

  1. o) L’educació al llarg de la vida.

 

  1. p) El respecte del dret de mares i pares perquè llurs fills rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs conviccions, sempre que hi haja dotació del professorat adequat.

 

  1. q) L’exclusió de qualsevol mena de proselitisme o adoctrinament.

 

4.2. PRINCIPIS ESPECÍFICS

 

A l’apartat 2 del mateix article de la Llei d’Educació assenyala que el sistema educatiu es regeix pels principis específics següents:

 

  1. a) La formació integral de les capacitats intel·lectuals, ètiques, físiques, emocionals i socials de l’alumnat que els permeti el ple desenvolupament de la

personalitat, amb un ensenyament de base científica, que ha d’ésser laic, d’acord amb l’Estatut.

 

  1. b) La vinculació entre pensament, emoció i acció que contribueixi a un bon

aprenentatge i condueixi els alumnes a la maduresa i la satisfacció personals.

 

  1. c) La capacitació cultural, científica i tècnica que permeti als alumnes la plena

integració social i laboral.

 

  1. d) L’habilitació per a l’aprenentatge permanent.

 

  1. e) L’estímul i el reconeixement de l’esforç i la valoració del rigor, l’honestedat i

la constància en el treball.

 

  1. f) La capacitació per a exercir activament la ciutadania.

 

  1. g) L’aplicació general de criteris i procediments d’avaluació.

 

  1. h) La competència per a la utilització autònoma i creativa dels sistemes digitals.

 

  1. i) La competència per a l’anàlisi i la contrastació de tota la informació, sigui quin

sigui el mitjà de transmissió.

 

4.3.

 

Així, l’Escola Joan Baptista Serra pren en consideració els aspectes següents, per tal de desenvolupar-los concretament en les programacions generals anuals, en els documents de gestió, en els plans i projectes i en la seua implementació:

 

  1. L’adquisició de les competències bàsiques, que han de contribuir al desenvolupament personal de l’alumne. En especial, l’assoliment de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, d’un bon nivell d’expressió i comprensió orals, d’habilitats matemàtiques bàsiques i d’autonomia en l’aprenentatge.

 

  1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu. En finalitzar l’ensenyament obligatori els currículums han de garantir el ple domini de les llengües oficials catalana i castellana. En la documentació que hagin d’expedir, els centres s’ajustaran al que determinen els articles 16.4 i 16.5 de la Llei d’educació.

 

  1. La importància de l’aprenentatge de, com a mínim, una llengua estrangera, amb l’objectiu que els alumnes n’adquireixen les competències d’escoltar, llegir, parlar i escriure, d’acord amb el Marc europeu comú de referència. Així mateix, la seva progressiva introducció en continguts d’àrees no lingüístiques a partir de l’educació primària.

 

  1. La detecció precoç dels alumnes amb dificultats d’aprenentatge, o amb altes capacitats, i la seva adequada atenció metodològica i personalitzada. Aquest projecte educatiu ha de considerar els elements curriculars, metodològics i organitzatius per fer possible que tot l’alumnat participe i aprengue en els entorns escolars ordinaris, sempre que això sigue possible.

 

  1. L’ús de les TIC i dels recursos digitals per afavorir la millora dels processos d’ensenyament i aprenentatge i dels resultats escolars, així com donar suport a la diversitat dels alumnes. L’alumnat han de desenvolupar la competència digital en tots els nivells educatius.

 

 

  1. LÍNIA METODOLÒGICA

 

Partint de la nostra identitat i del nostres objectius hem de definir una línia metodològica explicita que caracteritza el nostre centre i tots aquells docents i professionals que hi intervenen.

 

  1. Potenciar i afavorir l’aprenentatge significatiu, partint dels coneixements previs dels/les alumnes, ajudant-los a aprofundir en el raonament, l’observació i l’experimentació per progressar en el domini de les tècniques, habilitats i destreses de cada matèria.

 

  1. Adequar les propostes educatives a les necessitats particulars de l’ alumnat, mitjançant les adaptacions curriculars i metodològiques que siguin convenients.

 

  1. Orientar l’organització del grup classe de cada cicle a partir de les tècniques més convenients per aconseguir el màxim rendiment de l’ alumnat en la mesura que ho permetin els recursos materials i humans.

 

Si els recursos humans ho permeten, fer desdoblament de grups i/o agrupaments flexibles.

 

Atenció a la diversitat mitjançant els reforços i suports a l’alumnat que ho requereixi, tant a Educació Infantil com a Educació Primària.

 

Educació Especial

 

Acollida a l’alumnat nouvingut

 

  1. Potenciar les TIC, com a recurs pedagògic i afavorir el coneixement d’aquestes per part de l’alumnat. A l’horari es preveurà explícitament un temps de dedicació a Informàtica.

 

  1. Potenciar alguns dels continguts donats amb activitats complementàries de caràcter cultural i/o lúdic, fora del recinte escolar (música, cinema, teatre, visites a museus…) que poden tenir diferent durada (sortides i/o colònies).

 

  1. Orientar el treball escolar cap a la reflexió per una societat més sostenible, potenciant l’ús racional dels recursos, el seu reciclatge i el seu consum.

 

  1. Potenciar el coneixement de l’entorn més proper de l’alumnat sistematitzant activitats que ajudin a aprofitar els recursos que ofereix el Municipi.

 

 

  1. COM ENS ORGANITZEM?

 

Per tal d’aconseguir els objectius que ens hem fixat anteriorment establim una sèrie de principis que ens ajudin a definir la nostra estructura organitzativa.

 

Dividim els nostres criteris o principis d’organització pedagògics segons com organitzem els alumnes dins del centre i de com atenem la seves característiques i la seva diversitat, i també, de com organitzem el nostre professorat per tal d’assolir i d’extreure’n el màxim rendiment.

 

Organització de l’alumnat

 

Els alumnes són agrupats per edats, és a dir per la seva data de naixement.

 

Tal com estableix el Departament d’Ensenyament, els cursos estan agrupats en cicles.

 

Els grups es barrejaran ordinàriament al principi de cada un dels cicles de Primària

 

Els grups classe es formen tenint en compte el principi de paritat.

 

Semblança de grups. En el moment de dividir els grups en les diferents línies busquem que els grups siguen el màxim semblants possibles.

 

Apliquem el principi d’inclusió per a l’alumnat nouvingut, independentment de la seva procedència.

 

Oferim el màxim nombre de recursos organitzatius disponibles a l’alumnat nouvingut i/o amb NEE (Necessitats Educatives Especials) mitjançant l’atenció individualitzada, grups de reforç, aula d’acollida, etc., per tal de facilitar el procés d’aprenentatge i d’inclusió de cada alumne que ho necessite.

 

Tenir una organització flexible i adaptable a les necessitats que es van generant dins del centre, ja siguin canvis tecnològics, canvis socials, metodològics, etc.

 

Organització del professorat

 

El professorat o el conjunt d’educadors/es del centre, és el responsable de programar, dur a terme i avaluar les accions docents i totes les activitats formatives que tenen lloc en el centre.

 

El claustre és l’òrgan tècnico-professional i de participació del professorat en el govern del centre. Formen part d’ell la totalitat dels/de les mestres que presten serveis al centre.

 

El equips docents, formats pels mestres que intervenen en un mateix grup d’alumnes, s’encarreguen de garantir un treball en equip per assegurar una acció educativa coherent, coordinada i eficaç, ja sigui entre els tutors o bé amb els especialistes que hi intervenen a cada cicle (Ed. Infantil, Cicle Inicial, Cicle Mitjà i Cicle Superior de Primària).

 

A cada cicle hi ha un/a coordinador/a que és qui assumeix la responsabilitat d’assegurar la coherència i la complementarietat de les unitats de programació preparades per l’equip de mestres del cicle i la continuïtat de la proposta educativa al llarg de l’etapa.

 

Periòdicament es programaran reunions de coordinació de cicle, de nivell,  d’àrea, de comissions, d’equip directiu, de consell de direcció, de claustre i de consell escolar.

 

El/La directora/a assignarà les diferents tutories procurant garantir la continuïtat de tutors/es al llarg del cicle.

 

  1. PARTICIPACIÓ

 

Participació dels pares, mares o persones externes
A través de l’AMPA. Establir reunions periòdiques entre la Junta de l’AMPA i membres de l’equip directiu.
Reunions col·lectives de pares/mares d’alumnat nou.
Reunions col·lectives de cada grup classe.
Assemblees de pares.
Activitats de formació.
Fer activitats a l’escola.

 

Participació de l’alumnat.
Fer delegats i delegades de grup-classe a partir de cicle mitjà, que actuen com a representants de la classe davant de mestres i de l’equip directiu.

 

Participació de l’Ajuntament
Fent-se càrrec de personal per a la consergeria.
A través del Consell Escolar.

 

Fent-se càrrec del manteniment de les instal·lacions.

 

Participació d’Entitats.
Fer activitats a l’escola.
Admetre visites de l’alumnat.

 

Col·laborar amb l’escola amb la finalitat de contribuir a l’assoliment dels objectius marcats en aquest Projecte Educatiu.

 

Potenciar l’ús social de l’escola fora de l’horari escolar i, excepcionalment, dins de l’horari escolar.

 

  1. DIVISIÓ DEL TEMPS I DE L’ESPAI

 

A principi de curs es farà un horari general seguint la normativa vigent i aquest Projecte Educatiu.

 

També a principi de curs es farà un horari d’espais.

 

 

  1. SERVEIS I RELACIONS EXTERNES

 

Col·laborar amb les Universitats en estudis que puguen revertir en profit de la pràctica educativa de l’Escola.

 

Formació del Professorat. Propiciar que el centre esdevingue centre de formació per a estudiants de Grau de Mestre i de pràctiques per a altres estudis.

 

  1. COM PROGRESSEM