Animació lectora a la biblioteca

Aquí tenim els contes que ens ha explicat la Noemí, la nostra bibliotecària, aquestes dues últimes setmanes:

* A P3 i a P4, “Quatre petites cantonades de no res” i “Endevina com t’estimo”.

* I a P5, 1er i 2on, “Gastó” i “El Lleó blanc”.

Esperem que els gaudiu com els hem gaudit nosaltres!

Jérôme Ruillier

Joventut, 2005

El petit Quadrat vol jugar a casa dels seus amics els Petits Rodons, però no passa per la porta perquè… La porta és rodona com els seus amics!

“Hauríem de retallar-te les cantonades!”, diuen els Petits Rodons.

“Oh, no! –diu el Petit Quadrat– Això em faria massa mal!”

Com ho farem? El Petit Quadrat és diferent. Mai no serà rodó.

Un llibre sobre l’amistat, la diferència i l’exclusió amb una proposta gràfica molt original.

 

 

 

Sam McBratney ; Anita Jeram

Kókinos, 2002

Endevina com t’estimo ens parla de la relació entre una llebre petita i una gran, i la seva mesura de l’amor, amb una conversa que tenen abans d’allitar-se.

Un diàleg magnífic on parlen de l’amor entre pares i fills i de com n’és de important expressar aquest mateix sentiment. Els petits sempre pregunten com i quant els estimem i fan esforços per destacar, en el seu desig, la màxima emotivitat. Necessiten una resposta, sempre.

 

 

 

 

 

Kelly Dipucchio; Christian Robinson

Andana, 2014

Aquesta és la història de quatre cadells: Fi-Fi, Fu-Fu, Oh-la-la, i Gastó.

Gastó s’esforça molt a aprendre les lliçons de la seva mare, per ser un gos elegant, com les seves germanes.

Però una trobada casual amb una altra família de cadells els revelarà que potser hi ha hagut una confusió i aquell no és el millor lloc per a Gastó.

Gastó es guanyarà el cor dels lectors, sense dubtar-ho ni un moment…

 

 

 

Jim Helmore i Richard Jones

Andana, 2017

El Lleó blanc és un bonic llibre d’imatges que tracta d’una nena, la Caro, que canvia de casa i de les dificultats que té per trobar nous amics.
La Caro, només arribar a la seva nova casa, comença a explorar-la—tenia les parets blanques, els sostres blancs, i fins i tot les portes eren de color blanc— i veu que disposa d’un munt de racons solitaris i misteriosos, però el seus pensament no poden evitar voler «tenir algú amb qui jugar».
Un dia, descobreix, entre les brillants parets blanques, un lleó amable amb un pelatge blanc com la neu. Aquest lleó serà l’amic que jugarà amb ella a tota mena de jocs divertits com a fet i amagar, li oferirà la seguretat que necessita i l’encoratjarà a fer el pas de sortir a jugar amb els nens que hi ha al parc. Serà un primer pas que l’ajudarà a sentir-se segura i confiada en fer nous amics.