Fa just dos mesos, les nenes de la nostra escola van tenir la sort de poder presentar públicament el conte “La colla de la marmota i una sorpresa inesperada“. Tot plegat va començar a finals del curs 2016-17. Mica en mica, aquest projecte ha anat assolint reptes i volem que vagi més enllà. Avui us explicarem tot el camí que hem fet fins arribar on som ara.
Fa uns cursos, malgrat disposar d’un pati exterior molt gran i amb espais variats, teníem la necessitat de fer-lo més atractiu i que l’alumnat se’l sentís més seu. Així que ens vam posar en contacte amb l’il·lustrador Valentí Gubianas perquè ens dissenyés el mural d’una de les parets de l’escola. Volíem que en el disseny hi participés l’alumnat. Vam fer una assemblea i vam posar en comú les idees que tenien. Va sortir un llistat amb tot de coses molt característiques del seu poble i del seu entorn, com per exemple: el campanar de Vallcebre, un dinosaure i les petjades (les quals es troben a pocs quilòmetres del poble), muntanyes properes com el Pedraforca, Ensija o el Cadí Moixeró, flors, neu i evidentment, no hi podien faltar nens i nenes, algun enfilat sobre el campanar intentant tocar la lluna, altres sobre el dinosaures, etc.
Vam enviar un correu electrònic al Valentí donant-li les mides de la paret, que prèviament l’alumnat havia mesurat, i explicant-li la idea del nostre mural, acompanyat d’imatges dels llocs que volíem. Li va agradar molt la proposta. Així que el cap d’uns dies, ens va enviar un esbós on hi havia plasmades les idees que l’alumnat li havia transmès. Van opinar sobre el color, van fer propostes de canvi d’alguna part del mural i es va donar per enllestit. Ara ja només quedava pintar la paret.
Finalment, el dia va arribar, es va convidar a les famílies perquè participessin en la creació del mural i vam dedicar tot el matí a fer-lo. El Valentí guiava a l’alumnat sobre què i com havien de pintar i ell hi va acabar de donar el seu toc tan característic.
L’alumnat va quedar entusiasmat amb el resultat i d’haver pogut gaudir de tot el procés de creació. Es valora molt positivament l’experiència tant per part de l’alumnat, del professorat, dels pares i mares del centre, com de persones del poble que ens han transmès les seves felicitacions.
Podeu llegir l’article publicat al Diari Regió 7 digital clicant en aquest enllaç.
En aquell moment, teníem un pati preciós, ple de personatges que vam creure que ens havíem de fer nostres, però també de la gent del poble, així doncs, vam tirar endavant una segona fase del nostre projecte.
Com a punt de partida del projecte, amb les alumnes es va visualitzar el mural de l’escola, es va començar a parlar de quins personatges hi havia i de quina personalitat i caràcter podien tenir cada un d’ells. A partir d’aquí, van començar a treballar la descripció d’aquests personatges, no tan sols explicant com era el seu físic, sinó també la seva part més emocional. A més a més, els hi van posar nom a cada un d’ells. El resultat d’aquest treball, es va fer extensiu a tot el poble. Es van elaborar uns fulletons amb la presentació dels diferents personatges i es van deixar a tots els establiments del poble perquè tothom hi tingués accés. Al mateix temps, es va animar als seus lectors a suggerir-nos temes que poguessin resultar atractius a l’hora d’elaborar el conte. El resultat va ser molt gratificant. Les alumnes del centre van començar a crear el conte a partir de la selecció de les propostes fetes per la gent del poble i de les seves pròpies idees.
Primerament, després de parlar-ne molt van fer un llistat de les coses que no hi podien faltar. Seguidament, a partir de treballar l’estructura del conte van haver de decidir quin seria el plantejament, el nus i el desenllaç. El treball va ser conjunt en tot moment, van haver de parlar molt i prendre decisions per a la redacció d’aquest.
Per tal d’escollir el títol del conte i el nom d’un dels personatges principals, es va aprofitar la visita d’estudiants universitaris dins del marc de les “Jornades d’Escoles Rurals” que organitzen diferents universitats catalanes (UAB, UB, UVIC). Se’ls va fer partícips del projecte i es van realitzar unes votacions per tal d’obtenir el títol més adequat per la història que les alumnes els hi havien explicat.
Tenint ja el conte elaborat, es van posar en contacte amb una correctora, qui els va fer suggeriments, correccions i propostes de millora.
Tot seguit, després de la correcció, es van posar en contacte amb una dissenyadora, la qual va maquetar el conte perquè l’il·lustrador hi pogués adjuntar els seus dibuixos. Durant la col·laboració amb la dissenyadora van haver d’organitzar el text amb el número de pàgines que té el llibre i fer una separació coherent perquè el text tingui sentit. La mateixa dissenyadora els va fer propostes de diferents tipografies que siguessin adequades també per alumnat amb dislèxia.
A mesura que s’anava creant el conte, anaven sortint noves propostes o altres elements que anaven fent que el llibre fos cada vegada més complert. Per exemple, hi van voler afegir coses com una dedicatòria, una petita descripció de cada personatge (a partir de la seva experiència com a lectores de contes d’aquesta mateixa tipologia), el resum de la contraportada o un escrit entusiasta per animar als lectors a buscar un personatge que encara no es presenta en aquest primer conte, però si que apareix amagat per les diferents il·lustracions.
Per tal que tot això es pogués incloure al resultat final, s’ha necessitat molta comunicació entre alumnes, corrector, maquetista i il·lustrador.
Tenint en compte que es tracta d’un conte ubicat a Vallcebre, les alumnes van ser les encarregades de realitzar fotografies de tots aquells llocs dels quals parla la seva història, per facilitar i ajudar a l’il·lustrador a crear els dibuixos.
Durant els mesos de novembre i desembre del 2019, l’il·lustrador va realitzar els dibuixos del conte estant en contacte de forma contínua amb les nenes per tal d’anar-ho lligant tot. El gener de 2020, el Valentí va presentar a les nenes els dibuixos gairebé definitius per tal d’afegir el que calgués.
Cal dir que aquell va ser un dels dies més emocionants de tot el procés, veure que el seu text aniria acompanyat d’aquelles imatges va impactar a les nenes. Un mes després, tot aquest treball entrava a impremta i finalment, a finals de maig van poder veure el seu conte imprès.
Tot i que aquesta part final del procés va ser durant els mesos de confinament, la presentació del conte es va poder dur a terme al juliol i va ser un èxit. Va resultar ser una mica diferent del que s’havia previst en un inici, pel fet de fer-se a l’exterior i amb les mesures de seguretat convenients per la situació del moment. Cada nena va poder explicar una part de procés de realització del conte, i se’n van vendre i signar exemplars.
Cal dir que res de tot això no hauria estat possible sense la col·laboració de l’Ajuntament de Vallcebre i la Diputació de Barcelona.
Podeu llegir l’article publicat al Diari Nació digital clicant en aquest enllaç.
Aquest curs seguirem treballant en “La colla de la marmota” i ens agradarà seguir compartint aventures!
