La setmana passada ens va visitar el Treneta a l’escola per explicar-nos com vivien el Nadal a Gósol quan ell era petit.
Va començar l’explicació igual que ho va fer la Margarita, dient que abans tot era molt diferent.
Ens va explicar que de petit també hi havia el tió, ja arribava aquí als boscos de Gósol, però que no tenia ni cara ni barretina. Un cop el tenien a casa, sempre estava a la vora de la llar de foc encesa, així estava ben calent. També el tapaven amb una manta per assegurar-se que no agafés fred, com el nostre. La nit de Nadal el cagaven tots junts, però els regals eren ben diferents als d’avui en dia. El tió no ens cagava joguines, sinó que solien ser mitjons i, amb una mica de sort, una samarreta. També ens va dir quin era el regal més esperat: una rajola de turró d’ametlles i una bosseta d’anissos. Aquella nit era la única que podien menjar aquells dolços, per això era tan esperada!
També ens va explicar totes les misses a les quals havien d’anar, com ara a la missa del gall a les 12h de la nit, on cantaven nadales i feien xerinola. L’endemà, després d’haver tornat a anar a missa els esperava un dinar ben bo: escudella de la bona i un pollastre.
Després d’aquests dies tan bonics, ja arribava el dia de Reis, que el Treneta comenta que eren tan macos. Arribaven per la carretera amb cavalls i amb 3 o 4 patges cadascú que il·luminaven el camí amb teies. Aquests anaven a l’església a repartir els regals per a tothom i s’ha de dir que tots els regals eren d’aquí, no n’hi havia cap que vingués de molt lluny!
Un altre dia molt bonic era Sant Joan, en què cada veïnat competia per veure qui feia la foguera més gran.
Després va voler compartir com havia sigut la seva infantesa aquí al poble. Ens comenta que era força semblant a com és ara, però que ara no hi ha tanta gent com abans al poble, ja que a l’escola hi havia 60 nens i nenes! Ell als 13 anys ja va haver de plegar de l’escola per poder cuidar als seus germans i treballar. Ens va sobtar que quan s’equivocaven en dictats, el mestre els pessigava o els picava a la mà si no es portaven bé.
Una cosa que ens va recalcar molt va ser que abans entre veïns s’ajudaven moltíssim, com per exemple per fer arribar l’aigua a les cases, cosa que troba a faltar.
Va ser una visita molt bonica, gràcies per compartir-ho!
Ah i per cert! La Margarita va tornar a l’escola per ensenyar-nos com es fan el quadres de diamants. Els hem posat a la carta dels reis, a veure si tenim sort!
Si voleu veure les fotografies d’aquestes dues trobades, cliqueu aquí.
