La història que ara us explicarem va passar no fa gaire a prop de les costes de l’Alt Empordà.

Havien sentit rumors de paratges desconeguts, de mites del passat, de navegants provinents de terres llunyanes, de viles marineres fidels al seu passat, d’una llum que dibuixa amb perfecció la silueta de l’horitzó més llunyà, d’un personatge de cabells rossos que no perd de vista allò que més estima i de tantes coses més.

Vàrem ser 25, vint-i-cinc nenes i nens escollits de tot el Solsonès que van decidir iniciar un viatge que no els deixaria indiferents, un viatge al passat, present i futur, tot alhora, per descobrir allò que és essencial.

Després d’un llarg recorregut s’endinsaren dins el parc dels Aiguamolls i parlaren amb l’ànec coll verd, el cames llargues i també amb el flamenc. Van descobrir els secrets de la cua de cavall i tastaren la salabror de la salicòrnia, mentre admiraren la bellessa de les cigonyes i la calma del cavall de la Camarga. El Sol ponent, lluïnt sobre les aigües, els explicà el primer secret que guardaren com un autèntic tresor.

Però volien saber-ne més i decidiren fer un viatge a l’antiguitat, un viatge ple d’història, de pobles que, enamorats d’aquella terra, van decidir establir-s’hi i fundaren Empórion, un lloc d’encant on ibers, grecs i romans convisqueren pacíficament, enriquint-se mútuament.
I, tot passejant pels carrers d’aquella ciutat, sota l’atenta mirada d’Asclepi, van poder escoltar i conèixer boniques històries del passat i recollir amb cura el segon secret.

La curiositat dels infants no tenia fi, així que van voler visitar l’Escala, una vila de gent marinera amb racons plens d’història, que viu de cara al mar i sota la llunyana majestuositat del Canigó.
I varen recórrer cada cala on els llaguts amaraven plens de pesca, i varen visitar les dunes inquietes que amb paciència dibuixen nous paisatges, i les torres de guaita per defensar-se de temibles pirates, i també van recórrer atentament el museu ple d’estris que ens parlaven d’una gent valenta, curtida i amant de la seva vida.
Fou, allà, mirant aquelles eines i aquelles fotografies de persones lluitadores, que van descobrir el tercer secret.

I, vet aquí que, quan ja es creien posseïdors de tot el que havíem vingut a buscar, allà, a la platja, sobre un petit mur, assegut, mirant a algun lloc, varen trobar un nen de cabells daurats que els explicà la història més bonica mai contada. I va ser amb ell que tots els secrets cobraren sentit.

“Som 25 nenes i nens del Solsonès que hem pogut recollir els secrets d’aquella terra. Ara formen part de cada un de nosaltres, però potser no us els explicarem.
Sempre serà més profitós que inicieu un nou viatge i vosaltres, com nosaltres, els busqueu.”

JulenTeiaEmmaPaulaCarlesAilaJoelÀngelaJoanaAbrilNayaraNarcísJúliaMartinaRogerBertaMartinaVinyet
CarlaAmèliaSióAranOnaJúliaJan-MartaAndreuCésar