Aquest curs el grup de Grans de l’escola Heurom estem rebent moltes visites de persones que ens venen a fer conferències com a experts/es en algun tema. Convidem a persones que sabem que poden parlar sobre temes que ens interessen o bé que estiguin relacionats amb projectes en els que estem treballant.
Ja han vingut persones que ens han parlat d’altres territoris o llocs del món. Prim
er, va venir en Carles Verdaguer, el tiet de l’Elna i en Jan, que ens va explicar els seus viatges al Nepal. Ens va agradar conèixer el país on hi ha la muntanya més alta del món, l’Everest (8848m). També, que té una bandera amb una forma única: està composta de dos triangles invertits. Així mateix, ens va explicar que tenen dues religions, la hinduïsta i la budista, en la que fan voltar unes rodes d’oració cada vegada que arriben a un lloc sagrat. També tenen un sistema d’escalfar les cases cremant excrements de toro iac, per no haver de tallar fusta dels arbres i que no s’esllavissi la vall on viuen.
Despr
és va venir la padrina d’en Bru i tieta d’ell i la Gal·la, la Gemma Currubí, a explicar-nos els seus viatges a Irlanda. És el seu país preferit i hi ha anat 6 o 7 vegades. Molta gent anomena a Irlanda com a l’illa Esmeralda perquè hi ha molt verd.
La llegenda diu que en aquest país, al final de l’arc de sant Martí, hi pots trobar unes olles plenes de monedes d’or, amagades per uns follets que es diuen “Leprechauns” (els homenets dels trèvols). Els instruments típics d’Irlanda són la gaita irlandesa, l’arpa “clàrsach”, la flauta irlandesa i el “bodhran” (una mena de bombo).
La Clàudia Vall i Puig, la nostra monitora de menjador i auxiliar d’educació inclusiva, ens va explicar el seu viatge a Sud Àfrica. Aquest país és el més ric de tot el continent africà. Vam aprendre on està situat i vam conèixer molts dels animals que hi viuen. Els 5 més grans els anomenen els “Big five”: el lleó, el lleopard, el búfal, l’elefant i el rinoceront blanc.
Per la seva situació respecte al sol, a Sud Àfrica no hi ha 4 estacions a l’any, com aquí, sinó dues: l’època de pluges i l’època seca. Ens va explicar també que, curiosament, durant molts anys, a Sud Sud Àfrica governaven sempre persones vingudes d‘Anglaterra i els Països Baixos. I no va ser fins l’any 1994 que no hi va haver-hi el primer president de pell fosca, en Nelson Mandela.
Com que este
m fent indagacions sobre el cos humà, també vam convidar a fer una conferència sobre els ossos i la paleopatologia al Josep Liria, paleopatòleg. Ens va dir que quan som nadons naixem amb 260 ossos, però alguns es fusionen entre ells mentre creixem i, d’adults, n’acabem tenint entre 202 i 206. També ens va explicar que les dents no son ossos. I que un os necessita 10.000 anys per a fossilitzar-se.
Vam conèixer quins són els 3 ossos més petits del cos i que es troben a l’orella: estrep, martell i enclusa; el més petit de
tots és l’estrep.Els ossos estan fets de cèl.lules vives i a mida que es van morint en neixen de noves. Quan han passat 10 anys, un os esta completament regenerat respecte a com era 10 anys abans.
Per altra banda, van venir a fer-nos dues altres conferències que ens van ajudar a entendre millor què és la diversitat funcional, què comporta tenir una discapacitat i com podem col.laborar a la inclusió de tothom.
En Jordi Molas té una lesió a la medul·la espinal, que es va fer jugant a rugbi; li impedeix moure les cames i els dits de les mans. Amb ell vam aprendre com fan les coses del dia a dia les persones amb mobilitatt reduïda: fan servir culleres amb dos mànecs (més fàcils d’agafar), un cotxe adaptat que pot conduir només fent servir els braços, un ordinador amb un punter que pot fer servir en lloc dels dits…També vam comprendre com se senten les persones que tenen alguna discapacitat i no les deixem ser elles mateixes, ja que tenen els mateixos drets que tothom.
Finalment, 
ens va venir a veure l’ Èlia Bonete, una nena amb grau elevat de ceguesa, que només veu contrastos de llums i ombres.
En el seu dia dia, ha de fer servir molt altres sentits que no són la vista per poder fer la vida de nena com tots nosaltres. Per exemple, ha entrenat molt l’oïda per reconèixer les altres persones per la veu. També té un tacte molt entrenat, per poder llegir llibres, saber on estan les coses, jugar a jocs…
Va ensenyar-nos algunes de les eines que l’ajuden a compensar la vista, com per exemple, el bastó guia, la màquina d’escriure Braille. També ens va escriure el nom de tots amb la màquina Perkins i vam jugar amb els seus jocs adaptats al tacte.
Ens ha agradat molt rebre totes aquestes visites i estem molt agraïts/des que hagin acceptat venir. Hi hem après coses molt interessants!
Grans de l’escola Heurom
