L’objectiu principal al qual hem de contribuir a l’Educació Infantil és el desenvolupament de les capacitats dels infants, i acompanyar-les fins al punt que sigui possible en cada infant. En el Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil, es consideren 9 capacitats, una de les quals diu:
• Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.
Per desenvolupar aquesta capacitat cal treballar dos procediments bàsics, l’observació i l’experimentació.
L’observació, que no és sinònim de mirar ni tampoc de mirar atentament. L’observació requereix la participació de tots els sentits, la posada en funcionament de les habilitats perceptives, associatives i manipulatives; l’ús d’instruments que ens ajudin a captar millor la realitat, fer-se preguntes sobre allò observat i la implicació d’habilitats intel·lectuals d’ordre superior tipus classificar, ordenar o quantificar per comparar.
L’altre és l’experimentació, un procés que s’inicia amb una pregunta, una inquietud, un repte en què s’implica l’infant i que el porta a actuar o intervenir sobre la realitat amb la intenció de trobar resposta o conèixer millor com funciona determinat fenomen. Comporta necessàriament
la iniciativa personal i la possibilitat de prendre decisions del que experimenta i no pot ser un procés obligatori, sinó que sempre es proposa, sense obligar. Requereix un nivell de coneixements de la realitat més profund amb una aplicació d’habilitats i destreses més elevades que quan fem una observació.
Font: Currículum i orientacions d’educació infantil
