Bon dia, famílies
Aquest és el 6è dia de confinament a casa. Han estat dies de desconcert, de nerviosisme, de situacions desconegudes per tots i totes que han fet redescobrir noves versions de nosaltres mateixos.
Ara que ja sabem que aquesta fase es pot allargar…
Potser és el moment d’aturar-nos i escoltar-nos!
El rellotge va més lent del que nosaltres estem acostumats. Un rellotge que a la vida diària pren un valor molt rellevant i que aquests dies pot ser oblidat al calaix. El nostre temps passa a moure’s per tempos, estones que, independentment del temps que ocupin, és el temps que hi estem, que hi dediquem i és aquest el màxim protagonista. És el moment de fer i actuar de manera conscient, escoltant el nostre cos i parar atenció als petits detalls que la pressa del dia a dia no ens permet descobrir.
Potser és el moment d’aturar-nos i escoltar-nos!
La companyia d’aquelles persones properes es fa més rellevant que mai, relacions que den segur moltes vegades han necessitat o reclamat la nostra presencia conscient i que ara podem oferir-la. És el moment de jugar, de compartir, d’escoltar, de tenir cura del altres i de nosaltres mateixos.
Potser és el moment d’aturar-nos i escoltar-nos!
Habilitats manuals, musicals, comunicatives, físiques, mentals… l’ésser està dotat d’habilitats sorprenents, que requereixen d’una situació concreta per activar-se i un temps per dedicar, provar, equivocar-se, superar-se, gaudir, riure… motivacions internes que potser ara poden ocupar el nostre espai i temps.
Potser és el moment d’aturar-nos i escoltar-nos!
Potser és el moment de començar a observar. Una observació que va més enllà del mirar, que parteix de l’interès, de la intenció i el desig per descobrir. Una mirada que necessita sorpendre’s i potser ser compartida. Mirar a les persones que tenim al costat, l’espai que ens envolta, els olors, la sonoritat del moment, les sensacions que percebem…
Potser és el moment d’aturar-nos i escoltar-nos!
