Els dies 15, 16 i 17 d’abril, l’alumnat de 2n d’ESO ha anat de colònies a la Rectoria de la Selva amb la idea de passar uns dies de convivències i de contacte amb la natura.
Durant el viatge d’anada, vam aprofitar que passàvem a prop de Cardona per fer parada per esmorzar al Castell, una de les fortaleses més espectaculars de Catalunya, amb elements romànics, gòtics i d’època moderna, testimoni d’alguns dels episodis més importants de la història del país, així com d’algunes tràgiques llegendes. Vam arribar a la casa de colònies a l’hora de dinar.
La Rectoria de la Selva es troba al municipi de Navès, al nord del Solsonès. És una antiga rectoria annexa a l’Església de Sant Climent, construida el s. XVII, com testimonien les inscripcions de les llindes conservades en alguns murs de la casa. Es va construir sobre les restes d’una antiga església de la Vall d’Ora, els primers registres de la qual daten del s. X. Ha estat reformada com a alberg i casa de colònies. L’entorn és impressionant, amb boscos tupits de pins, roures i alzines, pollancres que delimiten els prats de la casa i les cingleres de Busa retallades al fons, custodiades des de les altures pels seus habitants naturals, els voltors.
Després de dinar, un equip de monitors va dinamitzar diferents activitats en grups rotatius pels entorns de la casa. Al llarg de l’estada, van superar, un rere l’altre, un complicat bosc vertical amb tirolines, alguns amb una valentia admirable, sobreposant-se al respecte que els generava, d’altres amb una rauxa i perícia igualment admirables. També van fer gimcanes per conèixer els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), activitats formatives sobre l’entorn i la seva història, tir amb arc, partits de beisbol i jocs de nit.
Dimarts van fer una excursió cap a l’altiplà de Busa. Després d’esmorzar, fets alguns advertiments, van arrencar. Van creuar boscos guanyant altura, fins arribar al Coll de la Creu de Busa. A dalt, els esperava un prat florit per descansar i recuperar forces tot esmorzant. La bellesa singular del paisatge contrasta amb la seva història. L’orografia, un pla extens, conreable i protegit per parets verticals en la major part del seu perímetre, en facilitava la seva defensa i per això va ser escenari de diferents episodis bèl·lics durant la Guerra del Francès (1808-14), les successives Guerres Carlines i la Guerra Civil Espanyola (1936-39).
Va ser un dels primers llocs on es va proclamar la Constitució liberal de Cadis de 1812, ja que just s’hi trobaven aquarterades les tropes del Capità General de Catalunya, Lacy, amb uns 8.000 soldats que s’havien aixecat en armes contra els exèrcits napoleònics. Busa va ser el centre des d’on es va refer l’exèrcit de Catalunya, fustigant les tropes franceses amb tàctiques de guerrilla.
Com a punt culminant de l’excursió, l’alumnat va pujar a la presó natural del Capolatell, un altiplà al qual només s’hi pot accedir a través d’un pont. Allà, es deixava morir de gana als soldats francesos capturats, molts dels qual es llençaven desesperats al buit al crit de “morir a Busa i despertar a París”. Van caminar amb compte mirant de no atansar-se a les vertiginoses cingleres i de no trepitjar cap os d’algun antic presoner. Van gaudir de vistes espectaculars, que anaven des del riu Cardener i el pantà de la Llosa del Cavall, malauradament, amb un nivell molt més baix del que hauria de ser a causa de la sequera, la Vall i el santuari de Lord, el Pedraforca, d’esquenes, i Sant Llorenç de Morunys. Al Santuari del Lord, un altre altiplà natural a tocar de Busa, també va produir-s’hi un episodi històric destacat. Durant la primera guerra carlina (1833-1840), es va establir un hospital de campanya carlí que va ser assetjat durant mesos per les tropes liberals fins que, finalment, el van conquerir i destruir. Encara s’haurien de veure més morts a la zona durant la Guerra Civil espanyola de 1936-39, quan es va fer servir, de nou, la presó del Capolatell, a vegades com a refugi, a vegades com a presó. En aquest cas, per retenir-hi tropes republicanes. Els boscos dels entorns també van servir d’amagatall als emboscats, locals que rebutjaven allistar-se en un o altre exèrcit i vivien amagats per boscos i baumes. Esperem que aquest indret, així com qualsevol altre, no hagi de veure més morts per causa de la guerra.
Havent dinat, la companyia va agafar el camí de retorn, baixant lleugers i contents després de la caminata, i amb ganes d’arribar a la casa. Encara va haver-hi un petita aventura en el darrer trencall abans d’arribar a la casa, quan alguns alumnes van desviar-se uns metres del camí. Retrobats al cap de poc, passat l’ensurt, ara sí, es van poder dutxar, empolainar i descansar. Després de sopar, van passar la darrera nit, la de comiat, amb jocs de nit i discoteca.
Malauradament, quan se’ls hi va comunicar la derrota del Barça contra el PSG a quarts de la Champions, alguns s’ho van prendre excessivament a pit, enterbolint una mica el final de festa. Va saber greu la derrota, però més greu va saber veure com alguns no van saber entomar una derrota amb esportivitat. Això, joves seguidors del futbol, ho haureu de treballar si voleu arribar a vells sense morir abans d’un infart o de deshidratació de tant plorar.
Dimecres, traient forces de qui sap on, van fer les darreres activitats durant el matí. Van recollir les maletes i motxilles i cap a Barcelona de nou, cansats, torrats pel sol, afònics i amb algunes picades d’insectes, però contents d’haver passat uns dies intensos amb els companys i companyes a la natura.
