De què poden parlar dues persones de personalitat diametralment oposada que es troben confinades a la cel·la d’una presó? De pel·lícules de cinema. Aquesta és una primera conclusió a la qual vàrem arribar el passat 29 de novembre al 1r Club de Lectura del curs tot comentant el llibre El beso de la mujer araña, de Manuel Puig, escrit fa cinquanta anys a Argentina. És de plena actualitat ja que versa sobre sentiments, identitat de gènere i pulsions bàsiques de les persones, i aquestes poques vegades distingeixen els temps i els hemisferis. Una altra conclusió a què vàrem arribar és que el llibre mereix ser llegit dues vegades perquè no és fins a les darreres pàgines que descobreixes tot un seguit de picades d’ullet cap als personatges principals i que es desenvolupen des de l’inici.
