Per què ser feliç quan podries ser normal?, de Jeanette Winterson, protagonitza la 4a sessió del Club de lectura de l’institut.
El passat dilluns 25 d’abril es va celebrar telemàticament la 4a sessió del Club de lectura de l’Institut. En aquest cas el llibre que es va comentar va ser Per què ser feliç quan podries ser normal?, una de les últimes obres publicades en català de l’escriptora anglesa Jeanette Winterson a l’editorial Periscopi. Aquesta obra es podria definir com un llibre de memòries o fins i tot una autobiografia. Tot i això, va molt més enllà i s’erigeix en una demostració que la literatura ho pot tot.
L’obra comença amb la història d’infantesa de la jove Jeanette, que des de ben petita demostra ser una supervivent que se sobreposa a totes les adversitats possibles, com per exemple, el fet de créixer en una família adoptiva que no sap estimar-la ni acceptar-la.
Un cop marxi de casa acompanyarem la protagonista en una muntanya russa d’experiències vitals, on les ganes de viure obriran clarianes en la foscor de creure’s incapaç d’estimar en condicions. El llibre esdevé un cant a la vida per part d’una marginada, dona homosexual depressiva de classe baixa i amb una infantesa esgarrifosa, que troba en la literatura la força per perseguir el seu lloc en el món, un lloc on ser feliç.
A la tertúlia, tots vam coincidir en el fet que calia destacar considerablement el seu estil literari i el seu humor fi a l’hora d’explicar algunes de les seves vivències. De fet, l’obra planteja temes cabdals relacionats amb la recerca de la felicitat, el sentit de la vida o el descobriment del propi jo.
Per acabar, ens agradaria destacar un parell de fragments que ens van emocionar. El primer fa referència a les segones oportunitats:
“Quan vaig néixer, em vaig convertir en l’extrem visible d’un mapa plegat. El mapa té més d’una ruta. Més d’un destí. El mapa, que és el jo que es desplega, no porta a cap lloc concret. La fletxa que diu ets aquí és la primera coordenada. Hi ha moltes coses que no pots canviar quan ets petit, però pots preparar la maleta per al viatge.” (pàg. 37)
I el segon se centra en tot allò que ens pot oferir la literatura com a salvació:
“Una vida dura necessita una llengua dura… i això és el que és la poesia. Això és el que la literatura ofereix: una llengua prou poderosa per dir com és la vida. No és un lloc on amagar-se. És un lloc on trobar-se.” (pàg. 54)
Finalment, si heu gaudit amb la lectura d’aquesta obra us animem a descobrir la resta de les seves novel·les, algunes de les quals també publicades a Periscopi, com per exemple La passió.
Bones lectures!
Departament de Llengua catalana i Literatura