Article creat per Kumba Kabba, de 2n d’ESO.
Continuem a la secció de la nostre revista Què ens expliques… Avui hem entrevistat a Carme Castellano, professora de Matemàtiques.
“Tenia moltes ganes de començar a treballar en un nou institut”
Has estat en algun altre institut com a professora? En quants?
Si, abans de venir aquí he treballat durant tres anys en un centre a Tortosa, fent classes de matemàtiques a l’ESO i al batxillerat.
– Quina va ser-hi la teva primera impressió al venir a aquest institut?
Quan vaig arribar aquí, sentia una barreja d’il·lusió, emoció i també respecte.
Respecte perquè vaig venir a Sabadell a l’inici de curs, sense conèixer la ciutat ni a ningú que visqués aquí. Però a la vegada tenia moltes ganes de començar a treballar en un nou institut, conèixer als companys de feina i als alumnes. Tenia la sensació que se m’estaven obrint moltes portes, noves oportunitats per descobrir altres llocs, altres maneres de treballar i fer les coses i, de fet, així està sent.
– Has tingut altres professions abans de ser professora?
No. Quan vaig acabar la carrera, tenia clar que volia ser professora. Em vaig matricular al màster que es necessita per fer-ho, i a l’any següent ja vaig començar a treballar a una escola.
-Creus que és important que els joves estudien matemàtiques?
Si. És molt important que els joves estudien matemàtiques.
Moltes vegades, quan els alumnes em pregunten “Perquè hem d’aprendre matemàtiques si ja hi ha els ordinadors i les calculadores?” jo els contesto : “ I qui li ha ensenyat a la calculadora com es fan les sumes?”
Estem tant acostumats a utilitzar les noves tecnologies que no ens parem a pensar que les calculadores i els ordinadors no deixen de ser màquines i, per tant, no saben res. Darrere d’elles hi ha tot un equip de científics que s’han dedicat a dissenyar-les i a introduir-los els programes que fan que puguin fer allò que nosaltres necessitem. Això, seria impossible sense matemàtiques.
Vosaltres, els joves d’avui en dia, sou els que en un futur no molt llunyà fareu possible que aquesta tecnologia continuï avançant, per fer la vida una mica més fàcil.
D’altra banda, les matemàtiques van més enllà de les sumes i restes i els polinomis. Ens ensenyen a pensar, a ser crítics amb la informació que tenim i ens fan enfrontar a diferents problemes que hem de resoldre, buscant diferents estratègies. Totes aquetes habilitats, ens poden servir per encarar diferents situacions que ens podem trobar al llarg de la nostra vida.
-Quants alumnes tens més o menys a les teves classes?
Depèn del curs, però normalment solc tenir uns 15 alumnes, més o menys.
-Com motiva als alumnes per que treballin?
Intento que vegin la cara divertida de les matemàtiques, i la seva utilitat buscant problemes que crec que els poden agradar.
També intento que no es frustrin amb el fracàs, quan un exercici “no surt”. Estem aquí per aprendre, i això comporta el seu procés, començant per adonar-nos que hi ha alguna cosa que no sabem fer i hem d’aprendre.
Intento que s’adonin que els errors no són una cosa dolenta, sinó una oportunitat per millorar i aprendre coses noves.
–T’has sentit còmoda aquests dies?
Si, estic molt a gust en aquest centre. M’he sentit molt acollida i m’he adonat que a l’inici de curs no tenia motiu per estar una mica espantada.
