El grup de segon que cursa aquest trimestre el projecte artístic està fent els últims retocs als seus contes gràfics de ciència-ficció. Han estudiat el gènere literari i les característiques del llenguatge visual i del còmic. N’han llegit alguns microrelats i els han convertit en tira còmica. Durant el projecte, han conegut Les cròniques marcianes, de Ray Bradbury, i la proposta gràfica d’alguns capítols. Han treballat la seqüenciació de les vinyetes, i les possibilitats dels diferents plànols i perspectives per, finalment, planificar i construir una proposta especulativa nascuda amb el “Què passaria si…?”, propi de la ciència-ficció.
Un misteriós barret vermell recorre totes les històries… D’on vindrà? Què voldrà?
Aviat ho sabrem, però, de moment, us deixem mostres de les adaptacions a tires còmiques de dos dels microrelats llegits a classe.
“El Pozo”, Luis Mateo Díez (1993)
Mi hermano Alberto cayó al pozo cuando tenía cinco años. Fue una de esas tragedias familiares que solo alivian el tiempo y la circunstancia de la familia numerosa. Veinte años después, mi hermano Eloy sacaba agua un día de aquel pozo al que nadie jamás había vuelto a asomarse. En el caldero descubrió una pequeña botella con un papel en el interior. “Este es un mundo como otro cualquiera”, decía el mensaje.
“La màquina de fer forats”, David Gómez Simó (2006)
Va construir la màquina només per passar l’estona. S’avorria d’ençà que l’havien despatxat de la feina. No tenia clar quin us tindria l’invent, però semblava ideal per fer forats.
Tot decidit, va foradar un paper d’embolicar regals. Desprès el full d’un llibre. Fins i tot va foradar la taula amb un forat profund i atractiu. Va ficar-hi el dit intentant tocar fons. Desprès la mà. Després el braç. Desprès el cap. Però, com pesava més del que creia, va caure dins.
L’endemà, la senyora de fer feines va veure els forats a l’estudi. Com no sabia per a què servien els va escombrar.
